Una anàlisi de la distribució salarial a la ciutat feta recentment pel departament d’Estudis del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament ha confirmat que un terç dels assalariats barcelonins, concretament el 32,4%, són com a màxim mileuristes.
L’estudi, que se centra en el període 2010-2015, constata que els salaris mitjans es van reduir durant aquest període un 6,5% en termes reals. Les dades negatives, però, no s’acaben aquí. El document també conclou que el percentatge dels ciutadans que com a molt són mileuristes s’enfila fins a gairebé el 65% si ens fixem en els menors de 30 anys. Una altra dada dolenta és la que indica que el percentatge de dones que cobren sous iguals o inferiors als mil euros és més elevat que el dels homes amb independència de l’edat.
Tot i això, l’estudi constata que l’escletxa salarial entre homes i dones es va reduir lleugerament durant aquest període i, també, que els salaris de les dones es distribueixen de forma més equitativa que els dels homes. Així doncs, el salari mitjà de les dones era de 24.486 euros el 2010 i de 25.191 euros el 2015. Per la seva banda, el dels homes va passar dels 32.454 euros als 32.615 euros, cosa que implica que en termes reals es parli d’un descens de més del 7% en el cas dels homes. És precisament aquesta reducció el que explica la lleu caiguda de l’escletxa salarial entre homes i dones, que en cinc anys ha passat del 24,6% al 22,8%.
A banda de les diferències entre homes i dones, l’estudi també constata que el sou mitjà és de 28.861 euros bruts anuals, tot i que més de la meitat dels empleats -el que es coneix com la mediana- van guanyar menys de 22.676 euros. Aquestes xifres impliquen que, en termes reals, els salaris, entre el 2010 i el 2015, es reduïssin un 6,5%.
ESCLETXA ENTRE EDATS
Una altra de les qüestions que posa al damunt la taula l’estudi són les diferències de salaris segons les edats. Tot i que és normal que els salaris siguin més elevats en la franja que va dels 40 als 49 anys, que no en la dels menors de 30 o la que va dels 30 als 39 anys, es constata que creix l’escletxa intergeneracional, ja que la incorporació al mercat laboral s’està fent des de fa més d’un lustre amb contractes temporals i precaris.
L’Ajuntament vol aconseguir
un salari mínim de 1.000 eurosEl director del Gabinet Tècnic de Programació, Ramon Canal, va explicar durant la presentació de l’estudi que els llocs de treball creats durant la recuperació econòmica no arriben al nivell de remuneració i estabilitat dels que es van destruir durant la crisi.
Canal considera que part de la situació de desigualtat actual és “fruit d’una reforma laboral” que ha augmentat la temporalitat i ha empitjorat les condicions de negociació. Al mateix temps, va recordar que l’Ajuntament treballa per avançar cap a un salari mínim de 1.000 euros nets i que actualment ja s’impulsa aquest salari mínim mitjançant la contractació municipal. De fet, per predicar amb l’exemple, des de Barcelona Activa s’han adjudicat fa poc les primeres dues licitacions que incorporen criteris d’eficiència social per a una ocupació de qualitat per tal que es garanteixi que les empreses adjudicatàries paguin un salari superior a 1.000 euros. Per últim, Canal afegeix que la qüestió també s’està tractant amb els agents socials perquè cobrar menys d’aquest import perjudica “al treballador i a l’economia en general”.
