Durant dues setmanes, del 12 de gener fins al 21 de gener, el govern de Badalona celebrarà audiències públiques per presentar la proposta de pressupost per a l’any 2016, un pressupost que el mateix executiu va qualificar de “més social, participatiu i transparent”.
Encara que el govern local assenyala que el pressupost és l’eina més important que hi ha per donar resposta a les necessitats de la ciutat i té la funció de programació i planificació bàsica de despeses i d’activitats, no podem oblidar que hi ha uns límits imposats per la legislació del govern central que condicionen les despeses. És a dir, que la suma dels ingressos ha d’igualar la de les despeses i tots sabem que els ingressos no són els que una ciutat com Badalona necessitaria si volen atendre tots i cadascun dels problemes de la ciutadania que no entén de qui són les competències. I, sobretot, l’endeutament del nostre Ajuntament condiciona i limita molt la capacitat de maniobra del nostre govern local.
Per això, si bé el pressupost és un instrument de planificació i no és possible cap activitat al marge del que s’ha pressupostat, sí que es pot ser flexible i buscar formes de participació en la seva gestió.
Els ingressos del pressupost tenen un origen divers, i les transferències de l’Estat i de la Generalitat són els capítols més important. Així mateix, són diners que paguem nosaltres, que no arriben a cobrir el 40% de les despeses, mentre que la resta procedeix de les taxes i dels impostos directes i indirectes que també paguem tots els que vivim a Badalona.
Com que resulta que el deute que té el nostre Ajuntament és de prop de 115 milions d’euros, si l’amable lector fa la divisió entre el nombre d’habitants descobrirà el que correspon a cada badaloní. L’amortització d’aquest deute és una llosa que ofega la capacitat d’acció de qualsevol govern.
Si no recordem malament, abans de les eleccions es parlava de la necessitat de realitzar una auditoria ciutadana, no només per denunciar els possibles responsables “d’una gestió punible” sinó també per veure si hi havia alguna il·legalitat en aquest deute.
Però, tornem al nostre pressupost.
A la presentació de la proposta es diu que s’incrementen les despeses en polítiques socials un 40% del que s’havia pressupostat a l’etapa anterior i ara s’hi destinaran més de 7 milions d’euros. Evidentment que no serà suficient per cobrir les demandes socials derivades de la pobresa i les enormes desigualtats creades a la nostra ciutat per unes polítiques austeres impulsades pels governs autonòmic (CiU) i central (PP). Ara bé, aquestes mesures demostren un canvi polític important i la necessitat de treballar per ajudar les persones, en especial per aquelles que més pateixin la crisi. Per això, també és una bona proposta incrementar un 206% la partida destinada a plans d’ocupació (s’hi destinaran 230.000 euros) que permetran “la creació de 581 llocs de feina”.
Dit això, ens preocupa que els diners destinats a “ajudes puntuals en habitatge, alimentació i salut” només siguin, això sí d’entrada, diuen, uns 500.000 euros, quan els problemes d’habitatge i de pobresa energètica que hi ha a Badalona ens han d’obligar a abordar amb rigor aquests problemes i ser més ambiciosos si es vol garantir el dret a un habitatge digne i acabar amb la pobresa energètica i, així, defensar “una vida digna a tota la ciutadania”.
Des de la Taula Local de Coordinació i Seguiment de la problemàtica de l’Habitatge i la pobresa energètica caldrà la concreció dels requisits per poder optar a les ajudes i prioritzar-les en base a uns criteris clars i transparents per a tothom.
Una altra iniciativa que cal valorar com a interessant és el fet d’obrir a la participació ciutadana la destinació de 500.000 euros del pressupost ordinari, si bé hi ha unes limitacions, ja que només es podrà triar entre set propostes o partides que incrementaran el seu pressupost d’acord amb les preferències dels votants.
Com a experiència cal valorar-la favorablement si tenim present que serà amb el pressupost d’inversions on es podran abordar i decidir les grans actuacions de ciutat i serà la ciutadania qui valori i prioritzi quines haurien de ser les prioritats del Pla d’Acció Municipal dels pròxims anys.
