En la vida, hom va prenent com a referents les persones que han desenvolupat durant la seva vida professional una alta i veritable estima pel seu ofici. S’acostuma a pensar en gent de certa edat com poden ser en Jaume Pla, dalt dels escenaris als seus 89 anys, o en Raimon, que ha fet 12 recitals de comiat al Palau de la Música Catalana amb 76 anys, o en Valentí Fuster, que amb 74 anys continua investigant i exercint el seu mestratge en medecina cardiovascular. En Carles Capdevila trenca els esquemes. Ha mort a 51 anys. Era el que se’n diu col·loquialment jove per morir a aquesta edat. Fou un home vital, que exultava simpatia, que es feia estimar, senzill, sense voler donar lliçons, clar en l’exposició del seu ideari, d’un humor fi, creava al seu entorn una gran xarxa de complicitats. Portà programes a Catalunya Ràdio i TV3 com “Eduqueu les criatures” amb molt d’èxit. Ens explicà com d’importants són els pedagogs i mestres, els pares i tots aquells que eduquen els infants, els hi donava una gran importància i els hi tenia un gran respecte i consideració. Era vitalista, potser perquè sabia el poc temps que li quedava de vida. S’entregà en cos i ànima a ser útil als altres i a fe de Déu que ho va ser! Sent jove ha exercit el mestratge que altres no han aconseguit doblant-li l’edat. Gràcies Carles per la teva tasca en favor de la nostra societat. A partir d’ara passaràs a ser un referent per a molts, especialment per als de la professió dels mitjans de comunicació.
El periodisme, autèntic i veritable, està de dol. DEP.
