Badalona es troba davant una cruïlla. Necessita d’un govern sòlid i a peu de carrer enfocat a millorar l’educació, les oportunitats de treball, la salut, l’atenció als infants, a la gent gran, el manteniment dels carrers… I haurà de suportar les embestides de la reacció populista. També haurà de crear les condicions per al diàleg, per a la convivència, per superar una etapa de divisions i tornar a posar al capdavant els Drets Humans, Socials i Econòmics dels veïns i les veïnes.
Dolors Sabater és un bon contrapunt a la figura extremista de l’anterior alcalde. Com a líder de “Badalona som tots i totes”, una plataforma veïnal que va unir moltes entitats, persones i les forces polítiques amb valors inequívocament democràtics, pot esdevenir una alcaldessa propera a les necessitats i els problemes dels badalonins i badalonines.
Hi ha interessos perquè no hi hagi un govern plural, demòcrata i progressista a Badalona, un govern que s’assembli a Badalona. El partit que ha proferit missatges xenòfobs ara titlla d’extremista el futur govern. I s’ha adreçat a l’electorat socialista proposant una estrambòtica col·laboració del PP i del PSC. És la pròpia desesperació i les ganes de dividir les bases socialistes, les que duen el PP a entrar en aquest joc insensat i a torpedinar el govern de diàleg i de Drets Humans que necessita Badalona.
Als demòcrates ens agraden les urnes, ens agrada votar el que sigui necessari votar. I que cadascú voti en llibertat el que desitgi. La democràcia és innegociable i transversal. Només els que volen el manteniment dels privilegis no volen les urnes, ni les consultes, siguin per decidir sobre un millor dia a dia o per decidir sobre el futur de Catalunya.
Per això, en la meva opinió, la col·laboració en el govern de les quatre forces polítiques, plurals, que formen l’espai del centre esquerra a Badalona -sumen 14 regidors i regidores, els veïns i veïnes els han atorgat la majoria d’escons-, és necessària per reconnectar amb l’esperit de 1999. Reconnectar amb aquell govern de progrés que va encapçalar el PSC i Maite Arqué, o amb l’any 1979, amb aquell govern que va liderar el PSUC i Màrius Díaz.
Estem davant un nou començament i és vital pensar primer amb el que és millor per a la ciutat, per als veïns, veïnes i els barris, que en el que és millor per a cada partit. Ara la generositat, l’audàcia, la intel·ligència i la visió àmplia haurien de presidir el moment. No és moment per als egoismes.
El que està en joc és poder fer una acció de govern social, pròspera, solidària i sòlida i evitar que la ciutat torni a caure en el parany de la divisió, del racisme, de la desatenció i del propagandisme. Està en joc molt i reclama compromís a totes les persones i forces polítiques que volem una ciutat amb dignitat. Cal el reagrupament dels demòcrates i progressistes!
