Hi ha qui diu que una manera d’evitar trobar solucions als problemes és que se superposin. De fet, els mitjans de comunicació saben com aconseguir que un tema menor tapi un altre tema important que, per diverses raons, ja no interessa destacar en primera portada i que es continuï parlant d’ell. Podríem assenyalar múltiples exemples que tots tenim presents.
Si no es parla d’allò que en un moment determinat van omplir les portades de tots els mitjans, ¿es pot interpretar que ja s’ha resolt el problema i els responsables han pagat pel seu comportament delictiu en dilapidar recursos públics o apropiar-se d’uns diners que són nostres? Quants dels que van ser declarats presumptes culpables de tot tipus de delicte, encara que les proves fossin aclaparadores, són a la presó? Quants han tornat els diners? Algú té dubtes sobre quins són els principals problemes que hi ha a Espanya? S’han solucionat els problemes econòmics de les famílies per poder arribar a final de mes? Ja no són un problema l’atur, la precarietat laboral o els salaris baixos que pateixen un gran nombre d’espanyols?
Els habitatges buits en mans dels bancs ja estan ocupats per persones o famílies amb problemes d’infrahabitatge? Ja no hi haurà més desnonaments?
S’apliquen les mesures que hi ha per evitar la corrupció i el nepotisme?
Les finances dels partits són clares i transparents? Faciliten les cúpules de la majoria dels partits, especialment els anomenats sistèmics, la participació en la presa de decisions? S’ha posat fi als comportaments sectaris i maquiavèl·lics d’alguns polítics?
S’ha acabat amb la inestabilitat institucional i s’han solucionat els problemes territorials? S’ha consultat al poble espanyol sobre el model d’Estat que vol?
Podríem continuar enumerant més problemes que afecten la majoria social d’aquest Estat anomenat regne d’Espanya, però la llista seria inacabable. Amb una petita mostra ja és suficient.
Ara, de nou, estem en un procés electoral. El 26 tornem a tenir una cita amb les urnes.
És difícil no trobar en cap programa electoral que la prioritat és crear llocs de treball i acabar amb la precarietat laboral, lluitar contra la corrupció, millorar els serveis públics i les prestacions socials, assegurar un futur millor als nostres joves… Hi ha també els que insisteixen en la necessitat de recuperar el diàleg entre Catalunya i la resta d’Espanya, encara que han oblidat allò que va dir, no fa gaire temps, un dirigent amb les més grans responsabilitats institucionals: “Donaré suport a l’Estatut que sorgeixi del Parlament de Catalunya”. O allò d’un altre: “Ens hem raspallat l’Estatut”.
No teniu por quan veieu la cara d’aquest personatge maquiavèl·lic i d’altres vells dirigents d’aquest centenari partit de la classe treballadora controlat, a l’ombra, per persones sense memòria ni escrúpols?
Quina credibilitat tenen els que han tingut tot el temps del món i tots els instruments necessaris per posar fi a les desigualtats i millorar les condicions de vida de tots els espanyols? Com podem creure’ls si entre les seves files hi ha corruptes i responsables de les retallades en drets i serveis?
Si, com diu el plasmàtic president del govern en funcions i d’un partit que ha espoliat els recursos de tots els espanyols, hem de pensar en el futur dels nostres fills, de les nostres petites empreses, de la nostra ciutat, del nostre país… Ara tenim l’oportunitat de recuperar la nostra dignitat i enviar al seu espai natural –les cavernes– tots els corruptes i mentiders. Als que diuen una cosa i després en fan una altra. Als que actuen al servei dels poderosos a canvi de llocs en els consells d’administració de les empreses o als que no volen que res canviï per ells poder continuar prosperant.
Tenim un meló podrit, perquè no n’obrim un altre? Units podem aconseguir recuperar la nostra estima amb polítics coherents i compromesos amb la regeneració de la política i en la millora la vida de la gent.
Calen nous actors polítics si volem una millora econòmica, social i institucional. I aquestes eleccions serviran per aclarir si volem transformar i canviar la situació actual o preferim continuar vivint sota la dictadura dels mercats i d’uns polítics al servei dels poders financers.
El 26 de juny “tenim l’oportunitat de fer fora el Partit Popular i de construir un govern del canvi i d’esquerra”, va dir a la plaça Trafalgar de Badalona el candidat d’En Comú Podem, l’historiador Xavier Domènech. Doncs això!
