Barcelona ha estat la ciutat convidada al 33è Saló del Llibre de París, un dels esdeveniments editorials i literaris més importants d’Europa. La ciutat, de la mà de l’Institut Ramon Llull, ha estat representada per una nodrida representació d’escriptors i editorials, que conjuntament amb la delegació del Consistori, encapçalada per Xavier Trias, han mostrat al públic parisenc i internacional la producció literària barcelonina.
Amb una simple visita a l’estand de la ciutat es va poder veure que la nostra cultura suscitava un entusiasme massiu entre els assistents al Saló. Cues per comprar llibres, cadires plenes a les presentacions de les obres, i curiositat generalitzada. La imatge és de rigor i sobretot de nivell.
I és que Barcelona, al contrari del que algú s’entesta a fer creure, no és només sinònim de sol, platja i sangria. Durant els darrers vint anys l’esforç fet per la ciutat, i el seu Ajuntament, s’ha notat molt, potser més a l’exterior que no pas a l’interior. Així doncs, i malgrat que baixant per la Rambla encara pugui semblar que la imatge de xancleta predomina, crec que ja no és del tot veritat. A l’estranger, i ho he comprovat en primera persona, la gent coneix Gaudí, la Sagrada Família, el barri Gòtic, el Barça, la bona gastronomia, el clima excel·lent, i sobretot, l’obertura d’esperit dels barcelonins i dels catalans en general. Som al mapa, i a sobre, hi apareixem bé. Fantàstic!
D’altra banda, i a nivell “nacional”, Barcelona no s’associa a Espanya, ni tampoc a Catalunya. La ciutat té tanta entitat que depassa aquesta classificació. Sóc de l’opinió però, que aquest tema s’ha de corregir en part, en el sentit que s’identifiqui internacionalment quina és la capital de Catalunya. Malgrat tot, aquest és un fenomen relativament corrent i que afecta a totes les grans metròpolis de pes, Roma és Roma i no tot Itàlia; París és París i no el conjunt de França, Nova York és Nova York, i no els EUA.
En el futur però, tenim alguns riscos que cal que tinguem controlats per evitar fer passos enrere. La crisi, volgudament promocionada per determinats sectors, fa que es presenti el conjunt de l’Europa meridional com una terra empobrida, inestable socialment i sense oportunitats. Cal doncs, saber aïllar aquesta visió i seguir transmetent la realitat. Evidentment que passem per un moment complicat, però Barcelona és i seguirà sent sempre un dels llocs més atractius del Vell Continent.
Per David Abelló Bajós/ Periodista
