La ciutadania catalana valora positivament les institucions d’Europa, que només són superades pels ajuntaments. Foto: Unió Europea/ACN
Sense gran rebombori, el passat 9 de maig va ser la Diada d’Europa. D’aquí a poques setmanes se celebraran les eleccions europees i segurament la participació, com en altres comicis d’aquesta mena, serà baixa. Sorgeix, per tant, la pregunta: té sentit el govern continental? Les dades diuen que sí.
Els catalans confien en Europa i volen formar part del territori comú. Així es desprèn de la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), en què es va preguntar sobre el grau de satisfacció de la població amb les diferents institucions polítiques que la governen. Per darrere dels ajuntaments, amb una valoració de 5,38 sobre 10, la Unió Europea és la institució amb més nota, amb un 4,54 al territori, per davant del Govern de Catalunya (4,31), el Parlament de Catalunya (4,37), el govern espanyol (3,66), el Congrés dels Diputats (3,54), els partits polítics (2,87) i la Monarquia (2).
El 72% dels catalans, segons dades del Parlament Europeu, consideren positiu formar part de la Unió Europea. No obstant això, no tothom valora de la mateixa manera aquesta institució. De fet, els votants del PSC (5,61) i els del PP (5,23) són els que millor nota li posen, mentre que els de Vox, amb un 2,94, la pitjor. A més, els joves d’entre 18 i 24 anys (5,49), a diferència dels que tenen entre 35 i 49 anys, són els que valoren millor la Unió Europea. Pel que fa a l’eix del sobiranisme, els no independentistes veuen amb menys bons ulls Brussel·les, segons aquestes dades. Passa el mateix amb els habitants de ciutats de més de 100.000 habitants i amb les dones.
Europa aposta per les metròpolis
No existeixen dades concretes sobre com valoren els ciutadans metropolitans les institucions europees. Es podria arribar a considerar que, vistes les dades demogràfiques i polítiques, la població del territori considera positivament el govern continental.
No seria estrany, ja que des de Brussel·les existeix una aposta decidida a enfortir les metròpolis del continent per vertebrar tot el territori a través d’aquestes organitzacions urbanes. Així ho afirmen des de les Autoritats Metropolitanes Europees (EMA), una xarxa de representants polítics de les principals ciutats i àrees metropolitanes del continent que el 2015 va impulsar la mateixa Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). “Avui dia, més del 70% de la població europea viu en zones urbanes i tres cinquenes parts resideix en àrees metropolitanes”, apunten. “Les metròpolis contemporànies s’han convertit en espais de benestar i d’oportunitats i en impulsores de la innovació i la productivitat”, afegeixen tot i reconèixer que hi ha reptes com l’atur, la pobresa, la manca d’habitatge assequible, els problemes de mobilitat o la contaminació. “Les àrees metropolitanes i les ciutats tenen un paper decisiu en el desenvolupament eficient de les polítiques a escala local, regional, nacional i europea”, consideren.
De fet, el passat mes de gener, l’EMA es va reunir a Brussel·les i d’aquella trobada en va sortir la Declaració Europea dels Alcaldes, que contempla sis punts principals: fomentar un diàleg sistemàtic, més estructurat i vinculant per millorar la implicació dels governs locals a nivell europeu; millorar la integració i coordinació de les qüestions urbanístiques a escala europea; impulsar reglaments de la UE més respectuosos amb les ciutats; oferir un finançament de la UE més accessible i respectuós amb les ciutats; fomentar la governança metropolitana; i impulsar un canvi de paradigma que passi per imaginar un nou model sostenible.
En la mateixa línia, el gerent de l’AMB, Ramon Torra, en un article per al think tank de recerca en temes internacionals CIDOB, afirmava que “les àrees i regions metropolitanes han de tenir un paper clau en la gestió dels fons de l’instrument europeu de Recuperació de la Unió Europea per ajudar les persones, les empreses i els emprenedors que pateixen els efectes de la crisi de la pandèmia de la covid”. Deixava clar, doncs, que la recuperació després de la crisi sanitària passava per aquesta mena de territoris.
Els fons a la metròpoli
En aquest sentit, els fons Next Generation han servit durant el darrer mandat de l’AMB per iniciar un bon grapat de projectes que tenien com a objectiu millorar les condicions de vida a la metròpoli després de la pandèmia. La Unió Europea ha cofinançat 73 iniciatives metropolitanes durant l’actual mandat, com la ZBE, el pla de rehabilitació energètica d’habitatges, el Bicibox o la millora de la gestió de residus i dels espais fluvials. La inversió europea ha cobert el 66% del cost total dels programes, que s’acosta als 200 milions d’euros. D’aquesta manera, Europa ha invertit 128 milions d’euros en aquests projectes.
Madrid no ho veu així?
Malauradament, si bé des d’Europa es considera que les metròpolis són fonamentals, a l’estat espanyol la idea no acaba de quallar. Aquesta quantitat aportada pels fons Next Generation a projectes de l’AMB és molt menor que la que l’organisme va sol·licitar a Brussel·les a través de Madrid. El 2022, l’entitat supramunicipal va demanar 2.700 milions a la Unió Europea, dels quals esperava rebre’n uns 1.000. Finalment, l’AMB es va haver de conformar amb la quantitat descrita.
La qüestió té a veure amb l’essència de l’organisme, ja que les bases de la convocatòria europea, dictaminades pel govern espanyol, no permetien que les entitats supramunicipals es presentessin a algunes subvencions. És per aquest motiu que, aleshores, des del grup metropolità de Municipalistes per la República es va denunciar el que consideraven “un repartiment injust dels fons”. Així mateix, l’agrupació formada per Decidim Ripollet, Guanyem Badalona i Compromís i Acord per Torrelles va assenyalar que la retallada de fons europeus cap a l’AMB “podria suposar un doble greuge per als municipis metropolitans catalans”. Arnau Comas, d’Ara Decidim Ripollet, es feia la següent pregunta en declaracions al Línia: “Si Madrid tingués àrea metropolitana, també s’hauria quedat pràcticament sense fons europeus?”.
