La premsa local no pot considerar-se com l’única representant de l’espai públic, però constitueix un element d’aquesta. Des del punt de vista del lector, és un complement d’altres mitjans de comunicació, notablement els digitals i les converses quotidianes. Aquesta constatació és una invitació a redefinir l’espai públic d’una manera més oberta, fragmentada i dinàmica. Això pot aconseguir-se obrint la concepció de l’espai públic a totes les seves dimensions, com ara els processos de socialització, on el local és el lloc privilegiat.
Doncs bé, un dels espais tradicionalment més llegits d’un periòdic de proximitat són, indiscutiblement, les necrològiques. La premsa local sempre ha posat a disposició dels seus lectors un servei d’obituari i esqueles de caràcter gratuït, el primer, i de pagament el segon. La paraula obituari permet referir-se, doncs, a la secció d’un periòdic en la qual s’informa de les morts esdevingudes, i si es tracta d’una persona destacada i/o famosa, se sol realitzar a més un breu resum biogràfic. En el cas que els familiars o amics desitgin comunicar a més altres informacions com la celebració d’un acte religiós, civil o unes paraules commemoratives, aleshores és quan han de posar una esquela, que és de pagament.
Resulta ser una pràctica habitual de moltíssims mitjans de comunicació tenir ja preparats alguns obituaris de personalitats destacades que encara estan vives. El seu objectiu és que, un cop ha succeït el trist desenllaç, el mitjà en qüestió pugui publicar immediatament -després d’informada la notícia-, l’obituari del personatge en qüestió. En l’àmbit badaloní, per exemple, la desapareguda Revista de Badalona disposava d’aquest servei públic; era responsabilitat del mestre de periodistes Salvador Alsina i Valls, i era considerat un dels millors de la xarxa de periòdics locals.
El llistat de difunts, o l’obituari, o les necrològiques no de pagament són un servei públic essencial per a moltes persones. Precisament és una de les seccions més llegides de qualsevol periòdic de proximitat. Fins fa una setmana aquest servei diari el feia El Punt Avui, el successor de la vella Revista de Badalona. I dic fa una setmana perquè actualment aquesta secció històrica a la ciutat -que ja era present a les pàgines del pioner de la premsa local, El Eco de Badalona (no confondre amb Eco Badalonés, que era un setmanari d’esports), des del seu primer número, l’any 1868-, aquesta secció, deia, ha desaparegut.
No hi ha difunts a Badalona? Clar, que n’hi ha, és llei de vida. Doncs què passa? He consultat amb el diari i em responen que la funerària de Badalona ha deixat de facilitar-los a El Punt Avui. Aquesta és la resposta del responsable de la secció: “Després que una família es queixés (primer al diari i després a la funerària) que una defunció havia sortit al diari sense el seu permís, la funerària en qüestió ha decidit no passar més informació per estalviar-se problemes.” El Punt intenta solucionar aquest atzucac, però de moment sense èxit. Podríem dir que ens han censurat les necrològiques. Raons hi deuen ser per a la família que ha posat el fre a aquest servei públic –i a aquesta vella tradició- de la premsa local, però creiem que cal buscar solucions al més aviat possible. Fa anys també una família badalonina va promoure un enrenou perquè la necrològica publicada en l’habitual llistat diari indicava l’edat de la difunta, l’autèntica naturalment, força superior a la que l’havia fet córrer en vida… Recuperem el llistat de defuncions que som molts qui el trobem a faltar!
