A Badalona, com a tot arreu, quan comença un any nou tothom mira al calendari els dies festius. Les administracions (estatal, autonòmica i local) assenyalen uns determinats dies i no sempre tenen en compte les festes populars.
Ara bé, no és el mateix dies festius que festes populars, encara que el mot “festa” és sinònim de diversió i lleure. Ni tampoc és el mateix parlar de festes tradicionals o de festes populars.
Jaume Colomer defineix les festes tradicionals com “aquelles que hom celebra cada any d’una manera fixa i continuada, si bé amb el temps hom hi va fent modificacions”. Aquestes festes, normalment, les tenen assumides les administracions i els donen suport encara que l’organització estigui sota la responsabilitat d’una comissió. A Badalona des de fa anys la Taula de Cultura reivindica aquestes, però l’Ajuntament no vol renunciar al seu protagonisme, que ningú qüestiona, i no vol que sigui cap comissió la responsable d’organitzar les festes tradicionals. Hi ha unes altres festes una mica diferents. Són les festes populars.
En Jaume Colomer diu que són festes populars aquelles en les quals “els homes i les dones que viuen en una comunitat són protagonistes del que s’hi fa”. És a dir, “que són ells, tots ells, els qui fan la festa a la mida del seu gust”. Evidentment en aquest cas és la ciutadania, les entitats, les que fan la programació. Busquen els recursos i les complicitats necessàries i s’asseguren que la festa sigui del poble i per al poble. Ara bé, això no significa que l’Administració se’n quedi al marge. No podem ignorar que l’espai és públic i per tant l’Ajuntament ha de cedir-ne l’ús. També hi ha altres elements a considerar com són la llum, tanques, tarimes, megafonia,… que l’Ajuntament ha de facilitar als organitzadors. Quan es tracta de festes de ciutat, i aquestes tenen un àmbit d’influència més gran que la mateixa ciutat, cal, a vegades, una aportació econòmica municipal i d’altres administracions per garantir un bon nivell de qualitat en tots i cadascun dels actes programats.
No podem oblidar que, a més de la dimensió lúdica, darrere també hi ha la promoció del patrimoni, la història I fins i tot l’economia. Tenim arreu de Catalunya exemples de com un determinat territori o ciutat han millorat amb la descoberta de festes que han sigut un pol d’atracció per a molts visitants.
A Badalona, a més de les festes de maig i la festa major, hi ha unes festes que sens cap dubte podem anomenar-les populars. És el cas de la Festa de l’Espàrrec que organitza les entitats del districte 8, la Festa del Badiu que organitzen les entitats del districte 1 i la Festa de les Migues de Llefià i La Salut. Hi ha una altra festa, la Festa Medieval Pirates a Badalona, que ningú qüestiona que és una festa popular i de ciutat. Una festa que rememora un esdeveniment històric, però sobretot és un motiu per afavorir les relacions entre les diferents entitats i col·lectius que la fan possible. Aquest any celebrarà el seu 15è any. Com cada any, els organitzadors ja han iniciat les seves activitats (tallers de danses, de vestits, de teatre,… exposicions, xerrades) per garantir una festa de tots i per a tots.
Per Pedro Jesús Fernández / Badalona
