Possiblement algú consideri que parlar ara de la corrupció només contribueix a generar més confusió i desviar l’atenció del que realment és més important i prioritari a casa nostra. Però com que ja hi ha qui s’ocupa només d’informar del desacord permanent dels presidents del Regne d’Espanya i del Principat de Catalunya, ocultant les seves responsabilitats o amagant-les sota preceptes legals o identitaris que, de fet, només serveixen per tapar les retallades i la regressió social a Espanya i a Catalunya, pensem que ocupar-nos del nivell creixent de corrupció que hi ha a l’Estat i la situació en la qual es troben milers de persones davant la problemàtica de l’habitatge i la pobresa energètica, també toca, com deia un vell conegut nostre ja no tan Molt Honorable i possible culpable de corrupció. I sobretot davant del silenci d’alguns mitjans de comunicació d’una iniciativa de tres organitzacions socials, una d’elles la PAH, presentada al Parlament de Catalunya, i que la Mesa permanent ha admès a tràmit, per garantir el dret a un habitatge digne i solucionar les dificultats que tenen moltes persones per fer front a les despeses dels consums d’electricitat, gas i aigua.
Segons el Consell del Poder Judicial a l’Estat espanyol hi ha obertes més de 1.600 causes per delictes relacionats amb la corrupció, unes 80 persones han estat condemnades i només 23 són a la presó. És a dir, no arriba a l’1’5% de les persones imputades per possibles delictes de corrupció les que han anat a la presó i, possiblement, cap d’elles ha retornat els diners robats. És per això que, segons l’enquesta del CIS, el 42’3% dels interrogats assenyalen la corrupció com el segon problema més greu de la nostra societat, només superat per les també escandaloses xifres de l’atur.
És cert que si hi ha corruptes és perquè hi ha corruptors, però això no vol dir que sigui un problema que no té solució, encara que hi hagi qui considera que la corrupció a Espanya és sistèmica. Però aquest sistema no és l’únic possible i es pot canviar.
La majoria de la societat civil sap que la primera i principal responsabilitat la tenen els governs espanyol i català, per la seva permissivitat, per no dir complicitat, i la manca d’instruments que aquests governs posen en mans de la justícia per controlar aquestes pràctiques delictives. És vergonyós i escandalós que a tot l’Estat només hi hagi una mitjana de 10 jutges per cada 100.000 habitants, la proporció més baixa de tota la Unió Europea.
És clar que també, fins ara, tenim responsabilitat la ciutadania. Ningú no s’explica com és possible que polítics imputats, no només formin part de les llistes electorals dels partits amb més casos de corrupció, sinó que siguin votats i continuïn representant-nos a les nostres institucions. Em torno a recordar d’aquella frase que diu “posar la guineu a cuidar les gallines”.
Afortunadament sembla que, per fi, hi ha un corrent majoritari a la ciutadana que aposta per una altra forma de fer política. Aquesta majoria social treballa per recuperar els ajuntaments, és el cas de Guanyem Badalona, però també els governs autonòmics i, sobretot, el govern Central.
Les enquestes així ho assenyalen. Són organitzacions que treballen i defensen un procés per la construcció d’un estat federal i republicà.
Les seves prioritats polítiques se centren a rescatar les persones, no els bancs com han fet els governs del PP i CiU còmplices i responsables de la crisi. Per això proposen que s’auditi el deute exterior i només se’n pagui la part legitima, que es faci una reforma fiscal perquè paguin més els que més tenen, dotar l’administració de mitjans per combatre i acabar amb la corrupció. Tot dirigit a aconseguir els recursos necessaris per impulsar polítiques que afavoreixen l’ocupació, el suport als treballadors autònoms, petites empreses, cooperatives, l’economia social, la indústria. En definitiva, garantir els drets fonamentals a totes i cadascuna de les persones que vivim en aquest territori anomenat Espanya.
