Temps era temps, els liberals, que eren els progres i catalanistes de l’època, eren grans afeccionats a l’espectacle de la tortura dels bous, i aquell diumenge 25 de juliol la Plaça del Torín de la Barceloneta estava a vessar. La gentada, indignada per uns bous tan mansos va baixar a l’arena i van començar a colpejar la pobra bèstia. Després van arrossegar el cos ensangonat pels carrers. La sagnia va continuar amb la crema de convents i de la fàbrica El Vapor (la premsa només es va fer ressò del toro i de la fàbrica). Però això és un altre tema.
180 anys més tard, els catalans hem evolucionat en l’aspecte humanístic, igual que la majoria dels nostres veïns. Per sort per a nosaltres, prèviament aquests darrers, els espanyols, havien confiscat i monopolitzat simbòlicament aquesta tradició tan catalana. Els espanyolistes més humanistes (o sigui, animalistes) ho tenen difícil per poder compaginar el patriotisme espanyol amb la sensibilitat pròpia de la gent civilitzada.
Per part catalana és tot el contrari, la reacció envers l’espanyolisme facilita el propi avenç humanístic amb el rebuig de la “fiesta nacional por excelencia de Espanya” que són les “corridas de toros”.
Aquest 11 de març de 2015 s’ha aprovat al Congreso de los Diputados de Madrid el “Proyecto de Ley para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial”. Una llei que s’enfronta directament als Catalans per a corregir la prohibició que vam decidir fa prop de cinc anys i que vam fer efectiva ara fa tres anys. Per si quedessin dubtes dels fonaments “culturals immaterials” que orienten l’intent de reintroduir la tortura pública dels toros a Catalunya, només cal escoltar la ponent Ascensión Carreño: “Salvaguardar una forma de ser, de sentir y de vivir de un modo peculiar, que es distinguido y reconocido en el mundo entero como característicamente española”.
No podem més que agrair als polítics espanyols la seva política per la relació sistèmica que té amb nosaltres. Com més reaccionen a la Catalunya humanista i, en conseqüència, antitaurina, més retornen a la barbàrie, es diferencien del món civilitzat… i més independentisme generen entre la bona gent catalana.
