Des del Viver s’anuncia un canvi de política municipal. Cal rebre’l amb atenció i sense recels. 100 dies al davant i després parlem. La política que impulsi Dolors Sabater i els regidors és potser l’àmbit que té més necessitat de les fórmules de la resolució i la gestió de conflictes. Bàsicament per una qüestió d’actitud davant de la cosa pública, de l’escandalosa manera de governar de l’anterior alcalde o de les sospites de corrupció, però sobretot perquè tal com s’ha governat fins ara hem tingut la sensació que no només no es resolien els problemes, sinó que de la manera que actuaven encara en generaven més. A la casa de la vila nova sembla que han estat més interessats a satisfer els seus partits polítics i els caps de les seves formacions o de defensar els seus interessos particulars que de donar resposta a les problemàtiques de la ciutadania. Uns i altres. No ens enganyem.
Donat el que hem viscut els darrers anys i vist que el món local ha donat el vistiplau a un consistori de coalició, cal que els partits polítics tinguin persones encarregades de redactar els acords, de fer-los respectar i de rendir comptes. Ens cal el full de ruta de Badalona. En aquest document, s’han d’establir les pautes bàsiques de funcionament com a govern i en cas de conflicte els processos que es posaran en marxar per tractar de gestionar-los i resoldre’ls.
Tot respirant l’optimisme amb què s’ha rebut l’alcaldessa i el seu equip, el conflicte no ha de ser vist com quelcom negatiu, sinó com un camí per al qual es pot aprendre i amb el qual els partits que formen el govern poden créixer i guanyar confiança. Massa vegades uns acusen els altres quan trenquen un govern perquè no s’ha complert el pacte. Caldria que aquest pacte fos conegut per la ciutadania. Massa vegades aquests pactes no s’escriuen i quan es fan mai no acaben de veure la llum o estan basats en el repartiment de carteres en els governs i prou i en un compromís en el qual els uns no es posaran els peus en les parcel·les dels altres. El resultat el sabem, en lloc d’un govern, s’acaben tenint tants governs com partits en la coalició, cadascú tira per la seva banda, fet que força al final el trencament, ja que les mesures dels uns no casen amb les dels altres o es mostren contradictòries i incompatibles. Aquest consens entre els partits polítics en els governs municipals és necessari sempre. Potser no tant en les coses del dia a dia, però en canvi sí en, poques però importants, qüestions que defineixen el tipus de política que es vol fer a Badalona.
Cal dotar-nos d’un govern fort i no de tants governs com a partits. S’ha d’evitar la partitització del govern i de les institucions públiques. Ara això és més necessari i més important que mai, ja que darrere hi ha un projecte de país que demana i exigeix del compromís de totes les institucions públiques per tirar endavant, començant per cadascun dels governs municipals, començant per Badalona. No es tracta de fer que el govern governi, sinó de demostrar que és així i que es fa així, per molts socis i partits que en formin part, aportant la seva singularitat i respectant els acords a què s’hagin arribat, esdevenint un exemple per a la ciutadania i recuperant la confiança que la política ha perdut durant els darrers anys.
Tinguem-ho clar. A Badalona no s’atura res. Hem canviat de màquina però el tren va. Donem-li energia per fer camí cap a una ciutat nova que, malauradament, queda lluny.
