Dissabte 9 de juliol, a l’escola Antoni Botey, del barri de Llefià de Badalona, el PSUC viu va celebrar el 80è aniversari de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya. També aquest any fa 39 anys que la candidatura del PSUC a les eleccions municipals de 1979 aconseguia ser la guanyadora a Badalona. Finalment, un vell comunista badaloní, Alfonso Navarro, va complir 95 anys.
Comencem per l’aniversari del primer ajuntament democràtic. El 3 d’abril de l’any 1979 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques locals. Com hem dit, la candidatura guanyadora va ser la del PSUC, que va obtenir 29.989 vots (34,85%) i 12 regidors, seguida de la del PSC amb 26.673 vots (30,96%) i 10 regidors. Molt lluny van quedar CiU, amb 9.222 vots (10,77%) i 3 regidors, i, finalment, Centristes de Catalunya-Unió de Centre Democràtic, 7.391 vots (8,65%) i 2 regidors.
La constitució formal d’aquest nou Ajuntament va tenir lloc el 19 d’abril de 1979 a la sala noble (encara tinc present la fotografia d’en Màrius amb un clavell a la mà al balcó de l’Ajuntament) i per celebrar-lo amb el poble el primer Ple es va reunir el dia 27 d’abril, al Pavelló Municipal de la Plana.
Doncs bé, com a reconeixement del que va suposar aquest primer Ajuntament i de la tasca dels regidors del PSUC, els organitzadors de la festa del 80è aniversari del PSUC van entregar a en Màrius Díaz, acompanyat de molts dels que van formar part del seu equip, una placa commemorativa.
Només en Màrius va intervenir per recordar-nos que mai no hem de renunciar als nostres valors, als nostres principis, al que va significar i significa el PSUC i, com moltes vegades li hem sentit dir: “Vaig entrar amb el puny tancat i vaig sortir amb la ma oberta”. Hi havia més d’un centenar de persones, moltes d’elles d’altres terres catalanes, i a totes els va semblar un dels millors discursos d’en Màrius.
Encara, 39 anys després, a Badalona hi ha molta gent que recorda aquell primer govern del nostre Ajuntament, que va posar fi a l’especulació urbanística i va aconseguir recuperar la platja, obrir més de 26 escoles, restablir les festes populars, asfaltar centenars de carrers, recuperar espais verds… i tantes i tantes coses que van transformar la nostra ciutat i les nostres vides.
Dirigents del PSUC viu ens van recordar que van ser milers de persones les que van comprometre la seva feina, la seva llibertat i algunes les seves vides per mantenir viu el PSUC en temps de clandestinitat, en la lluita comuna amb el PCE contra la dictadura feixista del franquisme, per la llibertat i pel socialisme. També van dir que el PSUC avui és més necessari que mai perquè la nostra societat està perdent valors, solidaritat, sentit de classe i llibertats. I un augment vergonyós de les desigualtats i la pobresa. També per la necessària defensa dels drets nacionals de Catalunya, pel dret a decidir del poble català. Perquè “mai renunciarem a l’ideal d’una societat de persones lliures i iguals”.
I què dir d’Alfonso Navarro? Als 95 anys continua sent un exemple de compromís i generositat. Sempre és el primer quan hi ha qualsevol feina al “partit”, com era conegut el PSUC abans per tothom. És una persona prudent, afable i mai no et defrauda. A vegades massa atrevit. Té una vitalitat contagiosa que et fa pensar que no és possible que tingui 95 anys. Tothom l’aprecia i el valora.
El PSUC, en Màrius i en Navarro són tot un exemple de coherència i compromís amb la classe treballadora.
Per acabar, no podem deixar d’assenyalar l’emotiu discurs de l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, i tampoc la salutació del regidor Àlex Mañas. Les seves paraules, ja tocant les nou de la nit, van ser molt aplaudides per tots els assistents, ara ja més de tres-centes persones.
Continuarem treballant fins a aconseguir canviar aquesta societat. Venim de lluny, va dir algú, i anem més lluny encara. I tal com va popularitzar el cantant Raimon: qui perd els seus orígens, perd la seva identitat.
