A l’Estat espanyol ha guanyat el vot de la por. El PP ha millorat els resultats i les forces del canvi, Unidos Podemos, han sigut incapaces de prendre el segon lloc a un PSOE que, encara que obté els pitjors resultats de la seva història, salva els mobles i consolida el lideratge del seu candidat davant les aspiracions i les conspiracions de la vella guàrdia socialista. La dirigent andalusa haurà d’esperar una altra oportunitat.
Tanmateix, ens resulta difícil acceptar que l’electorat espanyol siguin còmplice dels corruptes o pensi que amb el PP tot anirà millor. Ara bé, els resultats són el que són i és evident que el PP ha guanyat. Un diumenge negre per a la democràcia, segrestada per la por i els mercats.
Sense cap dubte, hi ha influït la situació de Grècia, també la de França i fins i tot el resultat del referèndum de la Gran Bretanya. Ha funcionat el pragmatisme d’allò “virgencita que me quede como estoy”. I és una llàstima, ja que l’entusiasme i la il·lusió que s’havia generat entre els joves amb la candidatura de Pablo Iglesias i Alberto Garzón, les marees i altres organitzacions que apostaven pel canvi, difícilment se superarà. També és possible que l’explicació estigui en aquella dita que diu que amb la maduresa tothom es fa conservador i de dretes. D’on si no provenen els vots del PP?
Hem de reconèixer que s’ha perdut una gran oportunitat. I encara que sembli una paradoxa, em diu un bon amic, ha perdut la democràcia. Com s’explica que en un partit ple de corruptes i responsables del desmantellament de l’Estat de benestar, i agafat conspirant contra formacions polítiques rivals, millori els seus resultats electorals de fa sis mesos?
Venen dies difícils, però qui pensa que hi haurà unes noves eleccions segurament s’equivoca. Entre altres raons perquè no seria gens descartable una majoria absoluta del PP.
Els resultats ens diuen que el centre-dreta suma 169 diputats mentre que el centre-esquerra en suma 156. Si la coherència del que s’ha dit i defensat fins ara fos el que es mantingués, estaríem abocats a unes noves eleccions. Però és evident que al centre-esquerra això no li interessa.
És possible un govern de centre-esquerra? Hi ha una majoria d’opinadors que ho descarten i ho consideren més que impossible. La incompatibilitat entre l’esquerra sistèmica i l’esquerra que aposta per una nova transició fan inviable qualsevol acord. A més, no s’ha d’oblidar que pesquen en els mateixos caladors.
Té més possibilitats un govern en minoria del PP, amb suports puntuals tant de Ciutadans com del PSOE. No serà la gran coalició per la qual aposten els vells dirigents socialistes. Ciutadans ens explicarà que, gràcies a ells, les reformes necessàries per regenerar la política i la governança de l’estat són possibles.
I a Catalunya? Es mantenen els resultats del 20-D i es consolida el sobiranisme i el gir a l’esquerra. En Comú Podem continua sent la força més votada a les grans ciutats metropolitanes, encara que perd a prop de 150.000 vots respecte del 20-D. En el bàndol independentista, ERC –nou diputats– esgarrapa vots a CDC que, tanmateix, salva els mobles i manté els seus vuit diputats.
I a Badalona? En Comú Podem es converteix en la primera força –28.485 vots– i dobla els resultats que a les municipals va obtenir Guanyem –15.645 vots–. En segon lloc se situen els socialistes –20.316 vots– que guanyen 7.726 vots i el PP –16.483 vots– perd el primer lloc que va obtenir a les municipals –30.559 vots– i se situa en tercer lloc amb una pèrdua de 14.000 vots. Ciutadans multiplica per 2,5 els resultats obtinguts a les municipals –incrementa en 7.402 els vots respecte a les municipals– i se situa com a quarta força. ERC millora els resultats de les municipals –guanya 1.559 vots–, mentre que CDC en perd 688 respecte a les municipals. Sí que és cert que no són el mateix unes generals que unes municipals, però donen pistes.
Més enllà dels resultats de l’Estat, a Catalunya i a Badalona es consolida el canvi. A Catalunya hi ha una marca com a referent, En Comú Podem, formada per Podem i l’esquerra transformadora que aposta per un nou procés constituent. Per això, a Badalona cal treballar per aconseguir la confluència de tots els que lluiten per defensar el benestar de les persones i aposten per una altra forma de fer política en la qual la gent pugui decidir sobre el qui l’afecta, i on el dret a decidir i el referèndum siguin una realitat.
A Badalona, si bé es progressa adequadament, és evident que necessitem millorar per no tornar a les velles pràctiques.
