Una frase del sempre polèmic filòsof i professor de periodisme de la Blanquerna, Ferran Sàez, del seu llibre “Els bons salvatges”, serveix per dilucidar el que hi ha darrere de la polèmica entre partidaris i contraris del descomunal creixement de Mercadona a Badalona després de l’ampliació del macro complex mal anomenat Màgic Badalona i no sé quants colossals establiments més. Parla Sáez de fins a quin punt la teoria de Rousseau sobre la bondat natural de l’home i els efectes perversos de la civilització han mediatitzat tot el debat polític contemporani.
A la seva obra ‘Discurs sobre l’origen i el fonament de la desigualtat entre els homes’, Rousseau venia a dir que les institucions polítiques i socials són les grans corruptores de la bondat natural i primigènia de l’ésser humà. D’aquesta afirmació va dir Voltaire que era un “atemptat contra el gènere humà” i que quan es llegeix agafen ganes de caminar de quatre grapes.
En definitiva, mentre que un defensa la tornada a la natura, a l’estat suposadament pur i primigeni de les coses, que garanteix pau i bondat, l’altre reivindica la condició social de l’ésser humà, el conflicte amb l’entorn com una forma de supervivència i la civilització (o la cultura) com una de les formes més perfectes de vida, el que ens diferencia del primitivisme salvatge.
Aquesta eterna recerca de la puresa original és la que porta a decisions tan polèmiques com la introducció forçosa, però amb l’etiqueta de social, de grans superfícies en un hàbitat francament delicat i trencadís amb la vana esperança que hom cregui que la Ciutat del Bàsquet podia amagar l’estratègia especulativa i l’ajut descarat a una entitat amb els diners de tots els badalonins, en siguin socis o aficionats o no res. O que ara, l’assalt a Badalona del senyor Roig pot amagar una estratègia per a instal·lar-se al bell mig de la ciutat amb l’ardit de fer de locomotora per a les antigues Plaça Vella i Plaça Nova, o Maignon i Torner, com van ser batejades per les autoritats locals del moment.
Seguint les teories exposades en el llibre d’en Sàez, el comerç i el trànsit de La Salut, per exemple, ja no tornaran a ser “com abans”. Aquest desig de la ciutat del bàsquet ha estat una quimera, i per això la utopia de la cistella no era raó suficient per justificar una obra mastodòntica totalment subordinada als desitjos d’una constructora –de la família Sanahuja, que posteriorment va presentar la tercera més gran fallida immobiliària d’Espanya- i a les necessitats d’un club esportiu. I molt menys sota una pretesa vocació d’iniciativa vertebradora, que, inopinadament pels promotors i afortunadament per l’alcalde i la resta del consistori del moment, ho va acabar sent en certa mesura. A costa del petit comerç i, com també esmenta el mateix llibre, a costa de caminar a quatre grapes, perquè en certs moments el trànsit rodat no deixa altre disjuntiva.
I ara tenim els súper-súper de Mercadona (que segons el seu fundador s’ha de pronunciar amb la “o” oberta, perquè vol dir “Mercat de la dona”- que han anat escollint indrets estratègics i han festejat i van enamorar altra volta la gent de la Penya. Les queixes de determinats sectors de la ciutat sembla que han servit de ben poc. Tenen el comerç badaloní ben atrapat.
Ens en recordem de les promeses al comerç badaloní dels polítics locals des de l’època del Màrius Díaz, primer alcalde democràtic després de la mort de Franco? No hi ha memòria històrica; ni en la política, malgrat tanta lluita i tanta esperança després de dècades de foscor. El llibre del Ferran Sàez recull el text d’una pintada que desmitifica qualsevol solemne referència a quelcom ben conegut. Parafrasejant Manrique, la pintada diu: “Cualquier tiempo pasado fue anterior”. Genial. A qui anava dirigida la pintada?
Ai que en té de feina el nou consistori de l’alcaldessa Sabater!
