Llits per a gossos, sabatilles per estar per casa, draps de cuina, ulleres de sol, pastissos, calçat esportiu, un 600, vins, fires itinerants, fundes per a mòbils, caganers, cascs de moto, calçat esportiu, penjolls, tangues o coixins aromatitzats amb plantes que representen Catalunya. Sembla que en l’últim any, qualsevol objecte pot ser portador d’una estelada i això per algú com jo, que es dedica a analitzar el comportament dels consumidors, és molt interessant.
El posicionament polític que suposa mostrar aquest símbol és com un globus, que en molt poc temps s’ha anat inflant per la pressió ambiental i no sabem fins a on poden aguantar les seves fines parets. Aquest sentiment reinflat ha fet que molta gent “sortís de l’armari ideològic” i, en cosa d’un any, no li importés mostrar un símbol que pocs anys enrere era relegat com a emblema extremista i relativament minoritari, com podria ser dur un casc de moto decorat amb una “A” d’anarquia, o la falç i el martell comunistes.
Aquesta enorme popularització es fa patent explorant a l’hemeroteca, comparant anteriors 11 de Setembre i veure com han canviat en pocs anys. Hem passat de Diades que acabaven amb enfrontaments violents a festes inter-generacionals, on les senyeres s’han canviat per estelades, que s’han acabat esgotant a molts comerços. Potser la imatge més clara d’aquesta massificació eren els venedors ambulants xinesos i paquistanesos, venent-ne durant la Via Catalana als carrers de Barcelona.
Per poder entendre la magnitud i recorregut d’aquest fenomen, enumeraré alguns factors provinents del món del màrqueting, que expliquen què necessita un producte per triomfar: novetat, satisfer una necessitat, que s’adapti als canvis de l’entorn i quue sigui acceptat per una bona part de la població. I l’estelada compleix aquests requisits. És un símbol amb més de 100 anys, però la forma com es viu el sentiment independentista és nova; compleix nombroses necessitats com la identitat o es percep com la panacea a molts problemes; és fruit dels canvis de l’entorn i cada cop arriba a més capes de la població de Catalunya.
A més, pel fet de simbolitzar una idea, té una cosa que moltes marques cerquen i només algunes com Harley Davidson aconsegueixen plenament: ser un objecte de consum simbòlic. Les grans marques en els últims anys dediquen la major part del seu pressupost publicitari en aconseguir que els consumidors les relacionem amb uns valors i atributs concrets, oblidant-se de la publicitat que parla únicament dels seus productes. Recordeu algun anunci de Nike en els últims anys que anunciés un xandall o un calçat en concret? Jo no.
Pot ser que el fenomen es banalitzi i es converteixi en un souvenir més, exposat al costat del malaurat barret mexicà. Pot ocórrer quelcom similar al què ha passat amb la icoimatge del Ché Guevara, tal com es va mostrar a l’exposició itinerant, ‘Ché!. Revolución y Mercado’, basada en la mercantilització de la icònica imatge del guerriller presa per Alberto Korda l’any 1960, que va acabar convertint-se en la fotografia més reproduïda de la història.
Aquest fenomen, com a generador d’activitat comercial, evidentment anirà lligat als esdeveniments polítics. Per tant, és difícil calcular la seva duració, però tot sembla que si segueix la pressió existent que manté encesa la flama, pot durar molt més temps, generant una major mercantilització, que pot arribar a ser esperpèntica.
Albert Vinyals (ESCODI)
