Els resultats de les eleccions municipals a Catalunya ens deixen un panorama esperançador pel votant convergent, desolador pel votant d’esquerra. A grans trets, el que havia estat qualificat per alguns com a escenari dual, amb places de tradició sedimentadament socialistes i la viceversa convergent, trobem avui una Catalunya tenyida de blau.
Lluny d’entrar en detall amb els resultats, àmpliament comentats des de dilluns, cal destacar sonades victòries. En primer lloc, la Convergència, que per primera vegada venç tant a l’ajuntament com a la diputació de Barcelona, avançant igualment a municipis de tota Catalunya. Dies d’alegria que també ho són per al PP, que ha obtingut resultats que es podrien titllar d’històrics, adquirint un paper potencialment clau per a la governabilitat a diferents municipis.
El capítol de derrotes té un color clarament vermell, amb un PSC que ha perdut més de 200.000 vots respecte 2007, on la participació va ser menor que enguany. I no sona agosarat parlar de la desfeta d’Esquerra, que ha vist com la seva representació al consistori de Barcelona es veia reduïda a la meitat, desapareixent a la vegada de la resta de capitals catalanes. Poc sorprenent queda la dimissió en bloc de la direcció. Finalment, serà feina dels experts en comportament electoral esbrinar què explica la fins i tot negligible pèrdua de vots d’Iniciativa.
Si parlem de sorpreses, dues sigles gairebé antagòniques omplen aquest espai. D’una banda tenim les CUP, que han multiplicat gairebé per cinc els resultats de 2007, entrant amb força a l’ajuntament de Girona, possiblement expulsant-ne ERC. La formació ha obtingut resultats més que destacables a localitats com Reus o Molins de Rei. D’altra banda, l’augment de PxC situa Catalunya al costat de les millors experiències europees en matèria de naixement i creixement de partits anti-immigrants. Els d’Anglada han penetrat amb força a diversos ajuntaments, a destacar Mataró, l’Hospitalet o Santa Coloma de Gramenet multiplicant en més de cinc el nombre de vots.
No m’allunyo massa del tema si introdueixo ara el PP de Badalona, on ha guanyat una alcaldia ocupada per l’esquerra des de la transició a la democràcia. Fent una lectura més o menys superficial, podem estar d’acord amb una idea: un dels puntals de la campanya dels Populars a Catalunya, i molt concretament a Badalona, ha estat un discurs entorn a la immigració de caràcter clarament reactiu, anti-immigrant en general, i titllat en alguns casos de xenòfob. Tot i que és cert que Plataforma ha rebut un suport negligible al municipi i alguns podrien pensar que ha estat gràcies a que Garcia Albiol ha sabut canalitzar el “descontentament racista”, recents estudis acadèmics mostren un perfils molt diferents entre votants de PxC, i del PP en eleccions anteriors. Mentre que el votant del PP ha estat tradicionalment de dreta, s’ha suggerit que els primers s’han nodrit de votants socialistes descontents i d’abstencionistes. Caldrà veure si a Badalona els perfils són semblants. D’altra banda, cal afegir que els populars no han necessitat utilitzar aquest tipus de discurs fora de Catalunya per vèncer a la resta d’Espanya.
I què tenim? Doncs una victòria convergent, una desfeta de l’esquerra tradicional i un important augment de les CUP, PxC i el PP. Conegudes les posicions d’ambdues darreres forces al voltant de la immigració, es fa necessari obrir diverses reflexions en torn a la pertinença, els efectes i les potencialitats d’aquests tipus de discursos.
Núria Franco, Politòloga
