Tot passejant per Badalona t’adones que la ciutat és viva i que els seus ciutadans desprenen energia i vitalitat. Això és bo. D’aquí a l’optimisme hi ha feina a fer, però de moment disposem de l’ànim i l’engrescament derivat del nou equip de govern.
Tot parlant amb uns badalonins a prop de l’edifici del Viver, es va fer una aposta verbal i ràpida sobre quan serà transitable sense entrebancs el centre de la ciutat. Tres persones vàrem oferir tres dates diferents, però cap de propera. Qui anava més fort va dir que en tenim per cinc anys ben bé i el més moderat es va quedar en dos. Dos, o tres o quatre anys són encara molts i molts mesos per patir el que pateix un botiguer del centre o un conductor de cotxe per Badalona, o una mama que porta el nen a l’escola dia rere dia… quan es fan obres d’envergadura. Laterals de l’autopista finalment alliberats, el futur Corte Inglés i els nous jutjats, la renovació de la Plaça Vella -i més endavant també la Nova-, les hipotètiques obres a Dalt la Vila; la construcció del canal del port i la reurbanització de la zona fins avui més degradada de Badalona, amb l’imprescindible i convenient arranjament dels carrers del Gorg; la continuïtat del passeig marítim; la nova B-500 a partir de President Companys…. i tot amb la moguda de clavegueram, serveis d’aigua, gas, electricitat, telèfon i fibra òptica…. Ah! I que no fumin fora el Círcol del que ha estat casa seva mitja vida i es posin a enderrocar un teatre que hauria d’estar protegit i en el seu lloc es facin pisos (pobre veïnat de Francesc Layret!).
I després, o pel mig, l’entitat metropolitana del transport donarà via lliure a la prolongació del tramvia, vés a saber cap a on, però probablement que en dues direccions: cap a mar i a través, seguint el lateral de l’autopista…. i més tard es canviarà l’enllumenat públic, que ara està força desfasat, i més lluny en el temps, molt més, el metro cap a Pomar via Casagemes; l’arribada de la 1 a Pompeu Fabra i, encara més i més lluny, el canvi d’ubicació de les vies del tren, cap a la part alta de la ciutat…
Ho veieu, badalonins, el que tenim al damunt? Doncs amb tot aquest panorama pel davant, com us deia en començar aquest text, els badalonins desprenem energia i caminem cap a un optimisme que assolirem a llarg termini. Però l’exercici es fa i no hi ha més bon senyal. Donem mostres d’una ciutat viva. L’energia i vitalitat dels badalonins l’hem de contagiar a la nostra alcaldessa i a tots els regidors i regidores…. la injecció de vitalitat energètica badalonina els ha de servir per escurçar terminis i anar per feina amb la directa posada; bé, si pot ser amb el canvi automàtic posat i sense oblidar els afers socials, vitals.
Si el que acabo d’apuntar es va seguint fil per randa, la predisposició dels ciutadans farà possible una ciutat nova, moderna, on sigui més agradable viure, amb bons transports i millors vials; amb una moderna i eficaç xarxa de clavegueres i de transport públic; amb un enllumenat respectuós amb el medi ambient i amb les necessitats visuals de tots nosaltres…. i un llarg etcètera.
Hauran passat quatre, sis o vuit anys…. potser més. En aquell moment encara distant, l’energia i vitalitat dels badalonins que caminem cap a l’optimisme tindrem a l’horitzó noves fites per assolir: una autèntica política de cultura a Badalona en pot ser un exemple. Algú és prou atrevit per posar data a la consecució d’aquest dret?
