Tots encaparrats. No ens en sortim, ni econòmicament ni políticament. El ciutadà no toca vores perquè sent que a Barcelona diuen a, a Madrid b, a Brusel·les c i, és a clar, a Badalona hem de ballar al so que toquen tantes orquestrines que ni en la millor època dels cinc o sis envelats a la platja.
Avantatges de la situació de desequilibri generalitzat en què ens movem? Crec que la crisi ens fa moure, als badalonins, i això va bé. Es va optar pel canvi de dalt a baix, i moblem una Baratària que igual farà patxoca, o no. Però és un exercici necessari de ciutadania el que estem fent tots plegats.
Fa pocs dies escoltava gent de la Federació d’Empresaris –cada vegada més presents a les xarxes, la qual cosa trenca esquemes i la fa més propera- parlant de dades i reptes socioeconòmics del Barcelonès Nord, posant en relleu els dèficits latents de la comarca en formació i infraestructures. Aquesta opinió és assenyada, sòlida i argumentada. Però el que afalaga és que davant d’aquesta, diguem-ne denúncia, l’actitud de l’alcaldessa és d’allargar la mà i compartir camí. Aquestes actituds que darrerament anem veient a la Casa de la Vila vénen a dir-nos que alguna cosa es mou per a bé. Sóc dels convençuts que ara és el moment de les administracions locals. Recordo que aquesta reflexió la va fer fa uns quants anys l’alcalde Serra. Després, barranc cap avall, la crisi com una llosa i un canvi dràstic de govern local. Entenc que en Serra volia transmetre, sobretot als empresaris, i en aquella crisi que s’endevinava llarga, un missatge de tranquil·litat.
L’alcaldessa actual ja no pot fer camí només amb reflexions, sinó estirant el carro de la ciutat amb el cavall xinès, aquell que és brillant, intel·ligent, actua amb urgència sense deixar passar les oportunitats, i sap aconseguir l’èxit, tot plegat amb una irrefrenable recerca d’independència i llibertat. Us imagineu tot el Consistori badaloní format d’aquests cavalls xinesos?
Crec que aquest és el moment ideal per a què l’equip de govern de la Casa de la Vila que encapçala la Maria Dolors Sabaté encamini la feina cap als eixos que defineixen una ciutat que treballa pel futur. Sabem com pensa la Sabaté i segurament no acabarà el seu mandat sense haver fet de Badalona una ciutat de convivència. Badalona és una ciutat per viure i ser feliços. L’espai urbà ha de servir per integrar la convivència i afavorir la trobada de persones amb tradicions i cultures diverses. Per això cal que aquest projecte de ciutat que ara encapçala l’alcaldessa faciliti la cohesió social i fomenti la convivència i les virtuts cíviques.
Badalona ha de ser també ciutat de coneixement, perquè la ciutat ha canviat i vol seguir avançant. Sortint d’aquesta crisi ferotge, la vella Bétulo es troba en un moment excepcional ple d’oportunitats per configurar el seu futur i millorar el seu model. El present invita a la imaginació i creativitat per resoldre els nous problemes del desenvolupament social paral·lelament al procés que el Parlament tira endavant.
Badalona ha de ser la millor ciutat per viure-hi i, per tant, l’Ajuntament té l’obligació de reflexionar des del punt de vista de la planificació i la gestió del territori, mai mirant enrere, que ja s’ha perdut prou temps. L’equip que encapçala l’alcaldessa ha de ser capaç de fer avançar la ciutat cap a un model de desenvolupament sostenible i afrontar, així, els reptes socioambientals del segle XXI. És a partir d’aquest concepte de sostenibilitat que s’ha de reflexionar en l’àmbit social i d’integració, però també de l’habitatge, la mobilitat i la qualitat de l’espai públic, que als badalonins ens preocupa tot això, i molt.
Finalment, fer de Badalona una ciutat capital. Hem passat de la ciutat industrial a la ciutat de serveis, i hem d’anar cap a la ciutat del coneixement, cap als districtes tecnològics, cap a activitats d’alt valor afegit. Aquests són alguns dels trets distintius de les economies desenvolupades i conseqüència en part de la globalització de l’economia i els mercats.
Camí de la platja, un professor d’institut em pregunta si l’Ajuntament usa l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible (DUSI), una iniciativa impulsada per la Unió Europea per propiciar la regeneració de ciutats. La veritat, no ho sé. Però si un programa de la UE ens ajudés a fer una ciutat més intel·ligent, sostenible i integradora, capaç d’atraure més turisme i de més qualitat, seria genial. Potser una DUSI d’aquestes ens ajudaria a valorar adequadament que tenim un gran potencial i un projecte il·lusionant al centre històric que necessita diners.
El professor i jo ens mirem. Estem capficats. Estem d’acord en baixar carrer avall. A la platja hi falta gent, ens diem.
