Sabíem que el 24M comportaria un consistori fragmentat. La crisi econòmica, la impotència de les institucions polítiques i la seva relació dependent respecte dels poders com el mediàtic i el financer, amb la corrupció apareguda, ha comportat el descrèdit dels partits tradicionals i una ànsia profunda de canvi, no només de polítiques, cap a la igualtat, sinó també de política –valors, procediments, participació ciutadana i honestedat, entre d’altres–.
Ha augmentat la participació electoral respecte el 2011, i el centre-esquerra passa de 12 a 14 escons municipals. El PP ha guanyat, i en la majoria dels barris de la ciutat. Ho ha fet sense respectar les línies vermelles dels drets humans, amb missatges xenòfobs, no democràtics, removent passions de les persones amb molts problemes, avui la majoria. I s’ha centrat en el lideratge del seu cap de llista.
El primer partit de l’esquerra passa a ser Guanyem Badalona en Comú, amb una cap de llista que pot ser alcaldessa i protagonitzar el canvi, que en la meva opinió, necessita la ciutat. Aquesta llista ha aprofitat l’amalgama complexa i no simètrica de Podem i les CUP. Una amalgama que els ha donat la capacitat d’obtenir molts vots, a barris diferents. Barris més desiguals des de la crisi i la gestió populista-neoliberal, en una ciutat tan complexa com la nostra. Badalona, per la seva natura, requereix barreja, fórmules complexes, que integrin i facin col·laborar en positiu elements diferents.
El PSC ha viscut una desfeta electoral sense precedents. Necessita reflexió interna, profunda, i canvis. També pateix en l’àmbit català problemes de connexió. ERC-Avancem-MES amb un candidat nou i el suport de dirigents socialistes fa una irrupció notable al Consistori, impulsada per l’ona sobiranista i un nou cicle que no ajuda a CiU. Aquesta coalició registra un virulent descens i paga la taxa electoral i les contradiccions, de permetre la governabilitat a un alcalde extremista, i de ser un partit ‘tradicional’ en el govern d’una Generalitat, asfixiada, amb una obra de govern que no arriba als barris i a les famílies amb més problemes. ICV-EUiA-És Possible experimenta una important minva, marginada per l’aparició rutilant de Guanyem Badalona en Comú.
El futur que ens espera no el coneixem. Però si es forma un govern progressista amb les quatre forces del centre-esquerra, cal preveure, per l’estratègia extremista del PP, una oposició furibunda. Per això, és necessària una alcaldia que escolti, suturi i intenti acords amplis, fins i tot dels 27 regidors i regidores. Caldrà una alcaldia i un govern que intenti barrejar-se internament –compte amb els compartiments estancs!–, i que no tingui prejudicis. Que posi el nord en el benestar i la dignitat pels 220.000 veïns i veïnes. Crec que l’exemple de Maite Arqué, amb qui Dolors Sabater en la meva opinió té semblances, és un bon precedent de pactes.
És l’hora de la responsabilitat pels 27 regidors i regidores i pels 220.000 badalonins i badalonines. La prioritat és la vida digna per a les persones i als barris –escola, ambulatori, treball i empresa, cultura, places, persones grans, infants, etcètera–. L’extremisme i la polarització no hi ajudarà. Qui abandoni l’extremisme, els prejudicis i busqui els acords en positiu a mitjà i llarg termini encertarà. Qui s’entesti en l’extremisme i el conflicte, a mitjà i llarg termini perdrà i perjudicarà la ciutat. És un moment històric que ens demana una alta vibració humana, social i política a tots i totes.
