Fa uns dies, a una de les reunions d’un col·lectiu preocupat per la situació política de Badalona i la proliferació de candidatures unitàries per a les properes eleccions municipals, la qual cosa sense cap dubte suposarà que el Partit Popular de Garcia Albiol torni a guanyar, un dels assistents va parlar de Bandalona.
Tothom va quedar sorprès davant d’aquesta nova denominació. Sabíem que hi ha qui diu que la nostra ciutat són moltes Badalones, que encara hi ha persones d’alguns barris que utilitzen l’expressió “anem a Badalona” quan en realitat volen anar al centre de la ciutat, de la seva ciutat. Hi ha també els anomenats BTV, els badalonins de soca-rel, els BTB, els badalonins de tots el barris…
Si bé, i afortunadament, durant els últims anys s’havia superat molt aquesta divisió i la majoria es consideraven badalonins i el sentiment de pertinença havia arrelat, ara, i gràcies a la política excloent de l’alcalde del Partit Popular, de nou apareix aquesta segregació i es torna a parlar de les Badalones.
Quan s’enganya la ciutadania i es fomenta la divisió i la segregació entre el veïnat, el resultat és aquesta desavinença i aquest malestar creixent entre la població. L’orgull de pertinença, la cohesió social, la unió del veïnat per aconseguir millorar les seves condicions de vida, els serveis i els espais públics deixen de ser objectius comuns i es culpen els uns als altres de la manca de treball i la precarietat laboral, del deteriorament urbanístics del seu barri, de la brutícia dels carrers, de la manca de neteja i de serveis. De la pèrdua, en conseqüència, de la qualitat de vida personal i col·lectiva.
Ningú dubta que el principal responsable d’aquesta situació és l’actual alcalde del PP, que ho és gràcies a la complicitat i el suport del president del Grup Municipal i il·lustre diputat de CiU, Ferran Falcó.
Però també és cert que la resta de partits tenen responsabilitat com també la tenim la ciutadania. Els partits majoritaris i sistèmics la tenen per ser incapaços de connectar amb la majoria social i continuar tancats en els seus despatxos. La ciutadania, per oblidar que té la força i dels seus vots depèn qui governa a l’Ajuntament. Per tant, si només estem emprenyats però no votem, els que ens governen continuaran governant-nos.
Afortunadament, i gràcies a diferents persones d’organitzacions i col·lectius diversos, a la nostra ciutat s’està treballant per construir una alternativa unitària ciutadana que sigui capaç de recuperar l’alcaldia i fer una altra política. Una política que prioritzi l’atenció a les persones, més transparent i participativa, més inclusiva. En definitiva, que dignifiqui i millori les condicions de vida de tots els badalonins i badalonines, siguin del barri que siguin. Perquè només hi ha una Badalona i tots hem de treballar junts per aconseguir fer realitat aquest objectiu. Però… com deia al començament, a Badalona hi ha moltes Bandalones, molts col·lectius que diuen i defensen el mateix, que manifesten voler confluir, que aposten per una altra forma de fer política… Totes aquestes propostes surten de partits o organitzacions que es reclamen d’esquerres. A Badalona tenim moltes esquerres, però la realitat és que, si no ho evitem, a les properes eleccions municipals hi haurà moltes candidatures unitàries però cap sortida impulsada per la ciutadania i els moviments socials apartidistes i, per això una altra vegada, de nou la ciutadania avorrida i decepcionada es quedarà a casa i tornarà a guanyar el Partit Popular.
Només ens queda, per evitar que el candidat del PP torni a guanyar, la proposta ciutadana xGuanyar Badalona que va celebrar la segona assemblea el diumenge, dia 23 de novembre, a l’escola Josep Carner del barri de La Salut. Els impulsors són persones que participen en diferents col·lectius i moviments ciutadans que pensen que ha arribat l’hora de demostrar que construir i governar la ciutat d’una manera diferent no només és possible sinó també necessari. Tots i totes estem convocats. Fem realitat aquest objectiu. Lluitem per aconseguir una autèntica democràcia participativa, que obligui els nostres representants a manar obeint.
