Des de PAH Badalona sempre s’ha denunciat el contrasentit que suposa que hi hagi persones vivint en infrahabitatges o al carrer mentre hi ha quasi 10.000 habitatges buits a la nostra ciutat.
La majoria d’aquests habitatges buits són propietat dels bancs que no respecten la funció social que han de tenir els pisos i especulen amb un servei al qual tots els espanyols, segons la Constitució espanyola i l’Estatut de Catalunya entre altres normatives, tenen dret. L’article 47 de la Constitució espanyola, en concret, assenyala que “els poders públics promouran les condicions necessàries” per garantir un habitatge digne i adequat per a tothom.
La PAH, des de la seva creació, ha reclamat al nostre Ajuntament l’aplicació de les lleis que defensen aquest dret, com són la Llei 18/2007 i la Llei 1/2015. Aquestes lleis contenen mesures per obligar als bancs a mobilitzar els pisos buits a través, si és necessari, de la imposició de multes coercitives i sancions.
S’entén que l’anterior govern del PP no volgués aplicar aquestes mesures per garantir un habitatge digne a totes les persones afectades per l’estafa de les hipoteques. L’alcalde d’aleshores tenia clar al servei de qui estava, encara que, una i altra vegada, manifestés que volia ajudar als més vulnerables. Per això no és res d’estrany que sancionés a la PAH per utilitzar un local públic per atendre totes les persones amb problemes habitacionals, la qual cosa no feia l’Ajuntament, malgrat la bona predisposició de la majoria dels treballadors socials.
Davant d’aquesta situació, la PAH va impulsar una altra llei que deixava clar quina havia de ser la funció principal de l’habitatge, la Llei 24/2015, que va ser aprovada per tots els grups polítics del nostre Parlament.
Com tothom sap, aquesta Llei va ser recorreguda pel PP davant del Tribunal Constitucional. Tanmateix hi ha articles que es poden aplicar com també es poden utilitzar les lleis abans mencionades. En concret, la Llei 18/2007 prioritza la funció social de l’habitatge i per això cal detectar tots els pisos buits per destinar-los a totes les persones amb problemes residencials a Badalona.
Ara a Badalona tenim localitzats 1.331 habitatges buits propietat dels bancs. És possible que n’hi hagi alguns d’“ocupats” però el que la PAH considera que s’ha de fer és comprovar la seva situació i destinar-los a les persones en risc d’exclusió social o que han patit qualsevol procediment de desnonament. Com també és necessari destinar recursos a polítiques d’habitatge per garantir aquest dret a l’habitatge.
També la PAH vol que l’Ajuntament informi la ciutadania dels seus drets en matèria d’habitatge i pobresa energètica, així com les seves vies per assegurar-los i la possibilitat de denúncia en cas de vulneració d’aquests drets.
La PAH ha traslladat a tots els grans municipis un document -Proposta d’Actuacions urgents i coordinades pel dret a l’habitatge i els subministraments- en el qual es proposa “les accions que els ajuntaments han d’aplicar de forma coordinada, amb urgència i de formes prioritària per assegurar que el dret a l’habitatge segueixi garantint-se sense cap escletxa”.
Ens hem reunit en tres ocasions amb els 12 municipis amb més població de Catalunya perquè ens expliquin com estan aplicant les actuacions proposades per la PAH. Cal unificar criteris i aconseguir ser més eficaços i resolutius. S’ha d’evitar el patiment de centenars de persones davant l’incertesa que qualsevol dia podran ser desnonats.
A Badalona tenim pendent una reunió amb l’alcaldessa per tractar aquest tema. La PAH ho té clar: volem acció i no paraules. Exigim el compliment de les lleis per garantir el dret de tothom a l’habitatge i als serveis bàsics.
