“Political Party”

“Political party” diuen els anglesos per referir-se a un partit polític. Però, segons el context, “a political party” és una festa política. Humor anglès.

Tot plegat va esclatar el passat dijous, quan la periodista badalonina Pilar Rahola va llegir un pregó que cridava a la convivència i atacava al Partit Popular, això sí, sense pronunciar el seu nom ni el del seu líder badaloní, Xavier García Albiol. Albiol, que es va donar per al·ludit, va retreure a Pilar Rahola la utilització política del pregó: “La senyora Rahola també tenia la responsabilitat de convidar a gaudir de la festa als votants del PP i de cap manera s’hauria d’haver pres la llibertat de criticar allò que pensen”.

La de Rahola, però, no va ser l’única veu crítica que es va escoltar durant el pregó. A banda d’un grup de persones contràries a la postura de la periodista sobre el conflicte palestí-israelià, pares i mares de l’escola Bufalà 2 van aprofitar el moment per demanar l’inici de les obres que els permetran abandonar els barracons actuals. L’alcalde, Jordi Serra, va cridar a la calma a l’estil de Pujol: “això no toca”. Però els pares no van defallir, i dissabte van “assaltar” el president de la Generalitat, a la carpa de Titus, tot just quan sortia d’un acte de campanya de CiU.

POLÍTICS DE FESTA

I és que Badalona està de festes, però també de campanya, i la barreja de les dues coses és, si més no, embafadora. L’esdeveniment que té tots els números per estar a les agendes dels polítics és la Festa de Las Migas, una trobada popular idònia per a polítics populistes; clavells, octaves i globus per a tothom. I globus, per cert, de tots colors. Als carrers del centre els nens van de bòlit per agafar-ne un de cada. No seria d’estranyar que alguna persona competent considerés que aquesta pràctica, evident utilització propagandística dels més menuts, va en contra dels drets del menor.

Dels colors polítics tampoc s’ha lliurat el mocador de les festes. Enguany és de color fúcsia, evitant així premeditadament coincidir amb el de qualsevol partit polític. Tot i que és cert que això dels colors cada cop és menys evident. PSC i CiU han deixat guanyar terreny al blanc davant el vermell i el taronja respectivament. És pot veure als cartells, per exemple. Un cartells que han deixat a l’ombra els de les Festes de Maig.

Durant aquests dies els polítics juguen a la confusió, i barregen les Festes de Maig amb les festes polítiques. Diumenge Albiol organitzava un vermut al barri de Sant Roc, tot guarnit amb globus blaus. No ha estat l’únic pica-pica, ja que ERC ha preparat diversos vermuts (menys festius, això sí), per debatre de política en un to distés. ICV-EUiA, per la seva banda, va haver de suspendre un “acte festiu d’inici de campanya” a Llefià, amb banda de música i tot, davant l’amenaça de pluja.

EL CENTRE D’ATENCIÓ

Tot plegat posa de manifest que Badalona està al centre de l’huracà, com ho demostra, per exemple, el cara a cara organitzat per la cadena SER entre Jordi Serra i Xavier García Albiol. Un espectacle que en algun moment va semblar un circ romà a causa de la cridòria del públic, tot i que s’ha de reconèixer que els dos polítics van donar la talla. De fet, Serra va donar en el clau al referir-se a Badalona com un laboratori polític. Aquests dies, les paraules del PP i Plataforma per Catalunya estan en boca dels mitjans de comunicació generalistes. Antena 3 fins i tot ha dedicat part dels seus informatius a analitzar el anuncis dels dos partits, més en busca d’espectacle que no pas de reflexió, potser.

Però com no tot és política, la Festa a Baix a Mar comptarà enguany amb unes pantalles per veure la final de la Champions. No només de pa viu l’home.