El projecte busca conscienciar els homes. Arxiu
Traslladar les bones intencions d’aquesta jornada a tot el barri i combatre els estigmes és un dels temes de conversa a l’Espai de Dones del Consorci, on joves gitanes que han crescut a Sant Roc realitzen un curs per formar-se com a mediadores i traslladar els coneixements en uns carrers on “falta comunicació i educació cívica”, segons la Lola, la portaveu del grup. Idees per millorar la convivència no els falten i les seves tutores tenen problemes per gestionar l’allau de propostes que sorgeixen durant les sessions. Malgrat definir la seva tasca com un “somni”, la Lola assegura que “ens marginen i creen estereotips, però en comptes de generar problemes, els intentem solucionar”.
EVOLUCIONAR
La premissa de les dones que participen en l’Espai del Consorci és ben clara: “contribuir a l’evolució del barri i adaptar-lo a totes les cultures”. Entre els projectes amb què treballen, destaquen una ludoteca infantil a la plaça Camarón –símbol urbà de la interculturalitat de Sant Roc– , activitats per combatre el masclisme entre els col·lectius de Sant Roc o un gimnàs i un taller d’estètica i perruqueria. “Valem per això i molt més”, explica la Isabel, qui vol “demostrar que als gitanos ens agrada treballar, però moltes vegades no hem tingut l’oportunitat”. De fet, moltes dones gitanes no han tingut ni el dret a fer-ho”. La situació, però, canviat mica en mica i les noves generacions de gitanes de Sant Roc han nascut i s’han criat en un barri on s’hi senten identificades.
El seu interès en aprendre mentre eduquen demostra que el barri canvia i construeix nous models de convivència amb uns fonaments sòlids.
Una altra de les línies del Consorci Badalona Sud es concreta amb el projecte Siklavipen Savorença, que vol evitar l’absentisme escolar entre els nens i nenes d’ètnia gitana. Les mediadores que treballen amb aquest projecte expliquen que en els darrers anys han pogut percebre un canvi dins les dinàmiques familiars dels gitanos perquè moltes mares volen que els seus fills i filles segueixin estudiant, encara que molts d’ells s’hi neguin. D’alguna manera, “fan balanç de la seva vida i no la volen pels seus fills”, destaca una de les promotores escolars d’aquest projecte que ja ha aconseguit que un gran nombre de joves aconsegueixin el títol de secundària.
