Demanar un rescat per un segrest que en realitat no s’ha produït. Aquest és el funcionament dels denominats segrestos virtuals i a Badalona els Mossos d’Esquadra han tingut constància de catorze casos en només tres dies durant la setmana passada, tot i que per ara només se n’han denunciat sis.
En tots els casos les víctimes van rebre la trucada d’un home que, de forma agressiva, els assegurava que havia segrestat el seu fill o filla. Per donar més versemblança a l’estafa, comptaven amb la complicitat d’un menor que també es posava el telèfon per plorar i demanar ajuda. A partir d’aquí començava el xantatge. Concretament ingressar entre 5.000 i 10.000 euros en un compte bancari si es volia tornar a veure el menor. De tota manera, els falsos segrestadors acabaven rebaixant les seves pretensions davant la impossibilitat de les víctimes de pagar aquestes quantitats.
En cap dels catorze casos registrats a Badalona es va efectuar cap pagament, ja sigui perquè les famílies no van creure’s la trucada o perquè van comprovar que els seus fills estaven bé. Precisament els Mossos recomanen que si es rep una trucada d’aquestes característiques, no es faci cap ingrés de diners i no es faciliti cap dada personal als extorsionadors. La policia recomana que abans de res es truqui al 112 i, si és possible, que es gravi la conversa telefònica, ja que pot ser útil perquè els investigadors puguin identificar els delinqüents.
Al llarg del 2016, a Catalunya s’han produït 55 segrestos virtuals, pels quals s’ha imputat vuit persones a Xile.
