Comença l’estiu amb pluges, xafogor i incerteses climàtiques i polítiques. Les projeccions climàtiques per a Catalunya indiquen que podria ser un estiu particularment calorós, segons les simulacions del clima de la Terra per a les dècades futures, essencials per avaluar els efectes del canvi climàtic i desenvolupar mesures d’adaptació.
El canvi climàtic és una realitat que afecta tots els aspectes de la nostra vida. L’impacte del canvi climàtic en la biodiversitat pot ser devastador, ja que espècies estretament adaptades i endèmiques estan en perill d’extinció. Això afecta directament la seguretat alimentària. A més, la intrusió d’aigua salada a causa de l’augment del nivell del mar i els canvis en les precipitacions amenaça l’agricultura costanera, posant en risc fonts d’aigua dolça i degradant terres agrícoles.
El canvi climàtic també provoca un augment de les temperatures, que intensifica l’evaporació i pot conduir a sequeres, reduint la disponibilitat d’aigua. Els patrons de precipitació alterats poden exacerbar inundacions i tempestes, contaminant el subministrament d’aigua i danyant infraestructures. A més, l’escalfament global induït per l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la destrucció de reductors de carboni per la desforestació està portant a inundacions i sequeres.
Per tant, és essencial que els dirigents polítics reconeguin la gravetat del canvi climàtic i treballin per aplicar mesures que mitiguen els seus efectes. La societat està prenent consciència i exigint accions, però cal esforç global.
En l’àmbit polític, les eleccions catalanes ens han deixat un panorama enrevessat, amb el PSC obtenint una àmplia victòria, però no suficient per evitar una repetició electoral. Per això, la formació d’un nou govern a Catalunya es presenta com un desafiament important. És un fet que ens demostra que els partits independentistes han perdut la majoria parlamentària que mantenien des de fa dècades, marcant un possible canvi d’era.
Els socialistes, liderats per l’exministre de salut Salvador Illa, han guanyat 42 escons, però encara necessiten el suport d’altres partits. Aquesta situació es complica amb la dimissió del líder de l’ERC, Pere Aragonès, la resistència d’alguns jutges a aplicar la llei d’amnistia aprovada i l’oposició rotunda de la dreta i la ultradreta entestada a fer caure el govern com sigui.
Els analistes indiquen que el descens del suport als partits independentistes podria representar la línia de meta electoral per al “procés”, un terme utilitzat per definir la turbulència política que des de 2012 es va centrar a demanar un referèndum, que es va celebrar el 2017.
Ara, a Catalunya, els partits d’esquerres han d’afrontar el desafiament de negociar acords que permetin la formació d’un govern estable. La capacitat de Salvador Illa per atraure el suport necessari serà clau en el desenvolupament dels esdeveniments polítics a Catalunya en els propers mesos, si bé el candidat de Junts, també ha anunciat que no renuncia a ser investit si té el suport requerit.
Així les coses, la capacitat d’ERC per arribar a acords amb el PSC i els comuns ha estat qüestionada fins i tot per molts militants, i això ha portat a especulacions sobre la possibilitat d’una repetició electoral que sols beneficiaria a Junts. Aquesta situació reflecteix la naturalesa embolicada de la política catalana, on les aliances són crucials per a la governabilitat.
Per això, superar els problemes interns i el desafiament que suposa a ERC la formació d’un govern estable és vital per a la continuïtat de les polítiques progressistes i per a la promoció del benestar social i econòmic a Catalunya. La història ha demostrat que, fins i tot en els moments més difícils, el diàleg i la voluntat de compromís poden conduir a solucions constructives. És fonamental que els dirigents polítics se centrin en el benestar col·lectiu i treballin de manera incansable per superar els obstacles.
