Noia netejant

Dedicar més temps a l’oci ens permetria no només ser més feliços, sinó millorar la qualitat de vida.

Un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona alerta sobre una pobresa que fins ara no ens cridava l’atenció: la de temps. Els pobres de temps són els individus que dediquen més de 67 hores setmanals a la suma del treball remunerat i no remunerat, és a dir, el treball fora de casa i les tasques domèstiques o relacionades amb les cures. Per descomptat, les dones són les que tenen més probabilitats de patir aquesta pobresa de temps, que afecta decisivament la nostra salut mental.

Dedicar més temps a l’oci ens permetria no només ser més feliços, sinó millorar la qualitat de vida. I no es tracta d’ocupar el temps a les xarxes socials, sinó de disposar de temps per engegar projectes personals estimulants, participar en la vida pública, practicar esports o consumir cultura. Però per disposar d’aquest temps valuós cal reconèixer el treball de cures no remunerat i disposar de serveis públics assequibles, segons l’estudi.

Mentre no arriben aquestes iniciatives públiques, cal fer èmfasi en la necessitat de repartir les tasques fora de la feina i obligar-nos a trobar cada dia una estona de temps per a nosaltres, ni que sigui per preveure futurs trastorns mentals.