Comença a pensar en tu i en les teves necessitats: recorda. Foto: Pexels
Aquella festa que no et ve gens de gust però a la qual aniràs per no quedar malament. Aquell favor que has acceptat fer encara que et farà anar de bòlit tota la setmana. Aquestes i tantes altres càrregues innecessàries que has assumit només per evitar pronunciar el temut monosíl·lab… “No”.
Ras i curt. “No”. Sembla fàcil, però no ho és. Fins i tot Gabriel García Márquez va reconèixer que li va costar molt començar a dir-ho: “El més important que vaig aprendre a fer després dels quaranta anys va ser a dir «no» quan és que no”, va dir.
Ara bé, pensa en la quantitat de maldecaps que t’estalviaries si t’atrevissis a dir que no. Aquest és un bon punt de partida per aprendre’n. També és clau que coneguis l’assertivitat, un concepte que fa referència a l’habilitat comunicativa de dir i defensar el que penses des del respecte, sense ser agressiu ni ofendre a ningú, però sense deixar-se manipular o menystenir.
Pensa en tu i en les teves necessitats: recorda que prioritzar-te no és ser mal educat ni mala persona. I, un cop hagis dit que no, no et passis demanant disculpes ni excusant-te. Fes-ho un cop, si creus que cal, però sigues ferm en la teva decisió. És legítima.
