Fernando Carrera: “La mala notícia per a Albiol és que hem arribat nosaltres”

El nou líder dels socialistes badalonins, Fernando Carrera, passa per l’Espai Línia, el primer centre de comunicació de proximitat, a Barcelona, per fer una entrevista on, si alguna cosa queda clara, és que ha aterrat a Badalona amb ganes i ambició. Des de l’escenari de la sala de conferències, Carrera parla clar i sense embuts dels principals problemes i reptes de la ciutat, i desafia l’alcalde Xavier García Albiol.

Quins són els seus actius per liderar el PSC a la tercera ciutat de Catalunya, on ha de competir amb una figura com Albiol?
La joventut pot ser un avantatge. També l’experiència en el món de la comunicació. He estat molts anys fent tertúlies, i la capacitat per comunicar és fonamental per a un polític. I l’altre és el convenciment d’on som i cap a on hem d’anar. Implicar-te des de molt jove en l’entorn associatiu et dona bagatge i, quan vaig voler implicar-me políticament, vaig entrar a militar al PSC de Barcelona. Quan marxo a viure a Badalona, l’alcalde d’aquell moment em demana un cop de mà en temes comunicatius. I ara visc i faig vida a Badalona, i el que té sentit és fer política on vius.

El PSC fa més d’una dècada que a Badalona no té una situació favorable si es compara amb la fortalesa que té arreu de l’àrea metropolitana. És un hàndicap?
Intento veure-ho com una oportunitat. El punt de partida és el que és, però les expectatives de millora són elevadíssimes. No deixem de ser el primer partit de Catalunya a la tercera ciutat de Catalunya. No té cap sentit la diferència actual amb altres ciutats de l’àrea metropolitana.

Per què creu que Albiol va treure una majoria absoluta històrica i fins i tot inesperada?
Pel desencís de la ciutadania cap a coses que haurien de funcionar i que a qualsevol lloc funcionen. Arreglar una vorera no és un acte de gran política. En qualsevol ajuntament es fa de forma automàtica. A Badalona no passa i és notícia. Això fa que la gent estigui farta de l’administració, i va creure que, donant la confiança a un sol candidat, s’arreglaria. Sis mesos després, tot continua igual. Albiol va prometre molt, però ara no té la capacitat de fer el que va dir. Quan els polítics fan aquest tipus de coses, la gent perd la confiança i apareixen els monstres. I amb monstres parlo de populismes de tota mena.

“Albiol és un polític de proclames buides”

Diu que una cosa són els anuncis d’Albiol i una altra el que aconsegueix. Fa un temps va escriure el llibre Las mentiras del independentismo catalán. No sabem si ara seria el torn de fer un llibre sobre les mentides que atribueix a Albiol…
[Riu] No ho descarto, és bona idea. Una de les coses que m’han obsessionat des de petit de la política són les mentides. Una cosa és fer un raonament i adonar-te que la realitat canvia, i anar-t’hi adaptant, i una altra són les mentides flagrants. I a Badalona en tenim a cabassos. N’és un exemple la fuita de Canyet. Quan veus coses que són mentida l’obligació és denunciar-ho.

Considera que els votants d’Albiol fan aquest diagnòstic?
La gent el va votar perquè arreglés les coses urgents i s’ha trobat un arbre de Nadal de 250.000 euros. Surten al carrer i troben brossa per tot arreu, els contenidors estan plens de brutícia… Això es veu segur, no sé si amb la complexitat suficient per veure que és una estratègia política, però la realitat del dia a dia farà que la gent s’adoni que alguna cosa no funciona. Quan nosaltres parlem amb la gent veiem que ja n’hi ha d’enfadada que et diu ‘jo el vaig votar per això i no està passant’. Al principi tot era culpa del govern anterior i ara la culpa és de la gent. Tenen la poca vergonya de dir que hi ha brutícia perquè la gent remena les escombraries. Els votants no són tontos.

Vostè ve del món de la comunicació. Un bon actiu d’Albiol és ser bon comunicador, precisament.
Sí, però tinc una mala notícia per a Albiol. I és que jo soc millor. A mi m’agrada la gent, i ara tenim una programació en la qual trasllado tota la meva agenda cada dia a un barri. Reunions, visites… I això ho farem durant quatre anys. Els socialistes recuperarem la presència a tot arreu. Albiol ho ha fet bé? Sí, s’ha de reconèixer. Ha picat pedra durant 30 anys. La mala notícia per a ell és que hem arribat nosaltres.

En un article a Línia Nord titulat Seguretat i populisme, acusava Albiol de fer demagògia i deia que cal desterrar la política populista. Aquest populisme que diu vostè, a Badalona a les urnes funciona…
Sí, però genera dos efectes. El primer pot ser una victòria, però el segon és la decepció. Estem fent i encara farem més una oposició dura. Amb una majoria absolutíssima li serà complicat fer populisme, i ara comença el moment d’exigir-li responsabilitats. Tenim un govern que podem qualificar de xapussa i que improvisa. Això ho aguantes dos mesos, però no quatre anys. Tenim clar que lluitem contra un populisme de manual.

Gran part de l’estratègia a la política municipal és ser un polític molt conegut entre els veïns, i en això Albiol és un competidor complicat. Creu que pot perjudicar-lo ser poc conegut?
Estic convençut que ho arreglaré en un any. La presència al carrer i als mitjans és fonamental. Portem una agenda de bojos. La gent em diu que faig agenda de campanya electoral. Tinc quatre anys. Un polític ha de fer campanya permanent. No ens podran dir que anem als barris quan falten dos mesos per a les eleccions. Amb aquesta estratègia, i sense oblidar que som el PSC, que de vegades a Badalona ens oblidem de l’orgull del partit, ho tenim tot perquè en quatre anys puguem disputar a Albiol no només l’índex de coneixement, sinó alguna cosa més.

És molt aviat, però el veiem amb el convenciment de gairebé guanyar les pròximes eleccions…
Si no m’ho cregués, no tindria cap sentit que estigués fent una agenda que em fa veure massa poc el meu fill. M’ho crec molt i ho aposto tot a Badalona.

“Quan sigui alcalde em trobaré un ajuntament que no funciona”

En el mateix article d’opinió deia que Badalona no necessita un xèrif, sinó una mirada innovadora i valenta. Però, precisament, el discurs d’Albiol sobre la inseguretat li ha fet guanyar molts vots. Fins i tot hi ha independentistes que el voten.
Això l’ha portat on és, però els seus plantejaments sobre seguretat són antics i molt diferents del que s’està fent a països molt avançats en la matèria. La inseguretat al carrer no s’arregla només amb la Guàrdia Urbana, a la qual se li està demanant una tasca que no hauria de fer. Els models policials van cap a la prevenció de delictes i no cap a fer tuits de deportarem no sé qui. Nosaltres no atiem la por amb la seguretat. La realitat és preocupant i no s’arregla canviant el logo de l’Omega. Si els delictes baixen a l’àrea metropolitana, baixaran a Badalona. Com ho abordaria jo? Coneixent les dades, no defugint el problema i modernitzant el sistema de control de seguretat. No pot ser que la Guàrdia Urbana tingui les eines que té. Albiol no ha arreglat ni el més bàsic: els mitjans materials. Per tant, millorar-ho és molt fàcil.

Malauradament, la Guàrdia Urbana torna a ser notícia per un tema negatiu, ara per la polèmica amb els exàmens amb les preguntes marcades…
Hi ha una constatació de dues realitats. Els sindicats de la Guàrdia Urbana, que mai es posen d’acord en res, s’hi han posat per denunciar els fets i per demanar que la prova la faci una empresa externa. Per tant, té mala pinta. La segona és que Albiol ho està externalitzant tot menys aquesta prova. El que em sobta és que jo hagi de demanar un ple extraordinari perquè no es donen explicacions d’un tema molt seriós. Les hem de forçar.

El debat de la seguretat sovint està relacionat amb la pobresa. N’és un exemple Sant Roc, on es pot dir que la classe política ha fracassat. Creu que hi ha prou autocrítica sobre la situació?
És un abandonament crònic. Això només s’arregla amb més inversió i amb una planificació real de totes les parts implicades, perquè ja no és només cosa de l’ajuntament. Has de ser capaç d’obrir la zona i fer un plantejament de ciutat, i m’atreveixo a dir de província, sobre com ho abordem. S’han de donar oportunitats a la gent que hi viu, educatives i fins i tot de com han de socialitzar-se els joves. Cal porositat entre tots els barris de la ciutat.

A Badalona, els fracassos públics tenen a veure amb el funcionament de l’Ajuntament. Què creu que pensen els ciutadans quan veuen que el consistori de la tercera ciutat de Catalunya és pràcticament un organisme fallit?
És una vergonya la resignació amb què la gent viu a Badalona la deixadesa dels serveis públics. No he vist mai a Barcelona un ciutadà que et digui que fa 15 anys que espera alguna cosa. No oblidem que Albiol ha governat, però és més fàcil estigmatitzar la gent i treure rèdit polític de les desgràcies. Jo el que faria, si fos Albiol, és intentar arreglar l’ajuntament, no col·lapsar contractació amb els llums de Nadal. I després ho farà amb les Festes de Maig, el següent Nadal… I en quatre anys no farà res més. I això és un problema per a mi, perquè quan sigui alcalde em trobaré un ajuntament que no funciona i hauré d’estar dos anys arreglant-lo.

Parlant de fracassos, podem citar molts exemples d’equipaments amb problemes estructurals i de manteniment. Han passat molts governs i ningú hi posa remei…
És indignant, sigui del color que sigui el govern. Però qui ha tingut l’oportunitat de governar més és el senyor Albiol, i va deixar l’administració igual o pitjor. L’alcalde Guijarro no la podia renovar en un any i mig. És inviable. Però en quatre anys sí que pots començar a fer la feina. L’altre dia va dir que hi ha funcionaris que no es mereixen ostentar el seu càrrec. Escolti, expedienti’ls, si ho té tan clar. Tot és màrqueting.

Quan va fer el balanç dels primers 100 dies d’Albiol va dir que l’estat de molts carrers havia empitjorat. Hi ha una part de responsabilitat ciutadana en la brutícia?
El civisme, com a element central del debat, l’entenc. Però a Badalona no és que tinguem gent més porca que la mitjana. Hi ha incivisme a totes les ciutats del món, però no totes tenen els mateixos problemes de brutícia. L’ajuntament té l’obligació de prestar un bon servei de neteja. I a partir d’aquí podem entrar en l’incivisme. No pot ser que assenyalem la gent. És oportunista.

“A la majoria dels veïns el projecte de les Tres Xemeneies els agrada”

Una altra mancança té a veure amb els equipaments de salut. Creu que hi ha un oblit històric del Govern amb Badalona?
La Generalitat no ha fet la feina en general. Però quan representes una ciutat has de detectar què no es fa bé i exigir-ho. El senyor Albiol no reclama res, i si ho fa és per obtenir un titular. Tampoc vol demanar coses amb tots els grups de l’ajuntament. En el cas de la Zona de Baixes Emissions podria haver parlat amb mi. Potser hauríem anat junts a veure la ministra. Però no els interessa arreglar res. És un polític de proclames buides.

Ha dit que Badalona és una ciutat amb potencial i que pot brillar més. En què pot destacar?
En tots els sentits. No s’aprofita la proximitat amb Barcelona, ni el que hi passa. Les connexions són horroroses. Tampoc hi ha espais per atraure talent de fora ni destinats a temes de futur. Amb el projecte de les Tres Xemeneies en podem tenir un de veritat. Aquest pla de desenvolupament urbanístic, de mobilitat i de projecte de ciutat és el que s’ha de portar a la pràctica. El primer debat que s’ha de fer és què volem ser de grans. Quina feina volem, quin comerç, què fem amb l’esport…

Badalona té un problema d’autoestima?
N’estic convençut. A mi m’obsessiona l’aprofitament del mar. Les ciutats que tenim la sort de tenir un litoral potent l’hem d’aprofitar. Badalona ho té tot per desenvolupar-se amb l’economia blava i verda, però no hi ha un pla. No hi ha orgull de ciutat perquè hi ha qui s’ha dedicat a destrossar-ne el nom amb una guerra pel poder a qualsevol preu, mentint fins i tot amb les dades de seguretat. Hi ha un alcalde que ha fet el que ha calgut per arribar al poder, i quan hi és no potencia la ciutat, sinó que es preocupa de guanyar les següents eleccions. Podríem dir que Badalona és el resultat de la síntesi del populisme en sentit ampli.

Ara mencionava les Tres Xemeneies. Hi ha entitats que es queixen de l’aposta per un excés de pisos i no tant per zones verdes.
El projecte és d’atracció de talent. Per tant, no puc estar-hi en contra. Tenim una zona on podem tenir zones verdes i espai per construir cap amunt. Hi ha una transformació urbanística, però el punt de vista mediambiental també hi és. Crec que és un bon projecte per a Badalona, sincerament. I de fet, a la majoria dels veïns els agrada.