Fernando Carrera

Fernando Carrera, entrevistat a l’Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

El nou líder dels socialistes badalonins, Fernando Carrera, passa per l’Espai Línia, el primer centre de comunicació de proximitat, a Barcelona, per fer una entrevista on, si alguna cosa queda clara, és que ha aterrat a Badalona amb ganes i ambició. Des de l’escenari de la sala de conferències, Carrera parla clar i sense embuts dels principals problemes i reptes de la ciutat, i desafia l’alcalde Xavier García Albiol.

Quins són els seus actius per liderar el PSC a la tercera ciutat de Catalunya, on ha de competir amb una figura com Albiol?
La joventut pot ser un avantatge. També l’experiència en el món de la comunicació. He estat molts anys fent tertúlies, i la capacitat per comunicar és fonamental per a un polític. I l’altre és el convenciment d’on som i cap a on hem d’anar. Implicar-te des de molt jove en l’entorn associatiu et dona bagatge i, quan vaig voler implicar-me políticament, vaig entrar a militar al PSC de Barcelona. Quan marxo a viure a Badalona, l’alcalde d’aquell moment em demana un cop de mà en temes comunicatius. I ara visc i faig vida a Badalona, i el que té sentit és fer política on vius.

El PSC fa més d’una dècada que a Badalona no té una situació favorable si es compara amb la fortalesa que té arreu de l’àrea metropolitana. És un hàndicap?
Intento veure-ho com una oportunitat. El punt de partida és el que és, però les expectatives de millora són elevadíssimes. No deixem de ser el primer partit de Catalunya a la tercera ciutat de Catalunya. No té cap sentit la diferència actual amb altres ciutats de l’àrea metropolitana.

Per què creu que Albiol va treure una majoria absoluta històrica i fins i tot inesperada?
Pel desencís de la ciutadania cap a coses que haurien de funcionar i que a qualsevol lloc funcionen. Arreglar una vorera no és un acte de gran política. En qualsevol ajuntament es fa de forma automàtica. A Badalona no passa i és notícia. Això fa que la gent estigui farta de l’administració, i va creure que, donant la confiança a un sol candidat, s’arreglaria. Sis mesos després, tot continua igual. Albiol va prometre molt, però ara no té la capacitat de fer el que va dir. Quan els polítics fan aquest tipus de coses, la gent perd la confiança i apareixen els monstres. I amb monstres parlo de populismes de tota mena.

“Albiol és un polític de proclames buides”

Diu que una cosa són els anuncis d’Albiol i una altra el que aconsegueix. Fa un temps va escriure el llibre Las mentiras del independentismo catalán. No sabem si ara seria el torn de fer un llibre sobre les mentides que atribueix a Albiol…
[Riu] No ho descarto, és bona idea. Una de les coses que m’han obsessionat des de petit de la política són les mentides. Una cosa és fer un raonament i adonar-te que la realitat canvia, i anar-t’hi adaptant, i una altra són les mentides flagrants. I a Badalona en tenim a cabassos. N’és un exemple la fuita de Canyet. Quan veus coses que són mentida l’obligació és denunciar-ho.

Considera que els votants d’Albiol fan aquest diagnòstic?
La gent el va votar perquè arreglés les coses urgents i s’ha trobat un arbre de Nadal de 250.000 euros. Surten al carrer i troben brossa per tot arreu, els contenidors estan plens de brutícia… Això es veu segur, no sé si amb la complexitat suficient per veure que és una estratègia política, però la realitat del dia a dia farà que la gent s’adoni que alguna cosa no funciona. Quan nosaltres parlem amb la gent veiem que ja n’hi ha d’enfadada que et diu ‘jo el vaig votar per això i no està passant’. Al principi tot era culpa del govern anterior i ara la culpa és de la gent. Tenen la poca vergonya de dir que hi ha brutícia perquè la gent remena les escombraries. Els votants no són tontos.

Vostè ve del món de la comunicació. Un bon actiu d’Albiol és ser bon comunicador, precisament.
Sí, però tinc una mala notícia per a Albiol. I és que jo soc millor. A mi m’agrada la gent, i ara tenim una programació en la qual trasllado tota la meva agenda cada dia a un barri. Reunions, visites… I això ho farem durant quatre anys. Els socialistes recuperarem la presència a tot arreu. Albiol ho ha fet bé? Sí, s’ha de reconèixer. Ha picat pedra durant 30 anys. La mala notícia per a ell és que hem arribat nosaltres.

Fernando Carrera

Fernando Carrera, fotografiat en acabar l’entrevista. Foto: Joanna Chichelnitzky

En un article a Línia Nord titulat Seguretat i populisme, acusava Albiol de fer demagògia i deia que cal desterrar la política populista. Aquest populisme que diu vostè, a Badalona a les urnes funciona…
Sí, però genera dos efectes. El primer pot ser una victòria, però el segon és la decepció. Estem fent i encara farem més una oposició dura. Amb una majoria absolutíssima li serà complicat fer populisme, i ara comença el moment d’exigir-li responsabilitats. Tenim un govern que podem qualificar de xapussa i que improvisa. Això ho aguantes dos mesos, però no quatre anys. Tenim clar que lluitem contra un populisme de manual.

Gran part de l’estratègia a la política municipal és ser un polític molt conegut entre els veïns, i en això Albiol és un competidor complicat. Creu que pot perjudicar-lo ser poc conegut?
Estic convençut que ho arreglaré en un any. La presència al carrer i als mitjans és fonamental. Portem una agenda de bojos. La gent em diu que faig agenda de campanya electoral. Tinc quatre anys. Un polític ha de fer campanya permanent. No ens podran dir que anem als barris quan falten dos mesos per a les eleccions. Amb aquesta estratègia, i sense oblidar que som el PSC, que de vegades a Badalona ens oblidem de l’orgull del partit, ho tenim tot perquè en quatre anys puguem disputar a Albiol no només l’índex de coneixement, sinó alguna cosa més.

És molt aviat, però el veiem amb el convenciment de gairebé guanyar les pròximes eleccions…
Si no m’ho cregués, no tindria cap sentit que estigués fent una agenda que em fa veure massa poc