L’alcalde de Sant Adrià i candidat del PSC a l’alcaldia ens rep a mig matí a l’Ajuntament. Té ganes de parlar, dins i fora de micro. Retreu a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que no s’hagi implicat en el lloguer social a La Mina. “Barcelona té el deure moral de col·laborar-hi”, argumenta. Defensa la regulació del lloguer, confia en la millora econòmica global per revertir l’atur i es reivindica com a equidistant.
Aquesta és la segona vegada que es presenta com a cap de llista del PSC. Creu que pot repetir o millorar els resultats del 2015?
Si no cregués que es poden millorar, no em presentaria. Crec que hem fet una molt bona feina, sobretot vistes les circumstàncies i la crisi que hem travessat.
Per què creu que ha de continuar sent l’alcalde de Sant Adrià?
Perquè hem avançat molt però encara hi ha coses que hem de millorar. Tenim grans problemes.
Un dels temes més importants que haurà d’afrontar el pròxim alcalde serà la transformació de les Tres Xemeneies.
Personalment, estic molt content perquè va ser un compromís meu que això es faria a través d’un procés de participació. Van participar més de 50 persones a cada una de les quatre sessions, i a la sessió de retorn van ser més de 100 persones. Ara hem assentat les bases per a la transformació de les Tres Xemeneies, que han de ser el futur de la ciutat a mitjà i llarg termini.
Creu que el procés participatiu va complir les expectatives? Per part d’algunes entitats hi va haver crítiques…
Crec que sí. L’opinió de la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies, que a les sessions eren 5 o 10 membres, és l’opinió de 5 o 10 persones. Però n’hi havia 50 més que opinaven de formes diverses. En un procés així no ha de sortir el que tu vols. Hi ha punts de vista diferents. Tu aportes el que aportes i la majoria s’ha sentit molt ben representada.
El PDU proposa més de 1.700 habitatges a la zona. Calen?
Ara el PDU no proposa res. Proposa tres franges i una orientació. Fa dues setmanes es va aprovar per majoria simple al Ple el document que defineix el model, però les conclusions de la participació, que jo crec que és més important que l’altre punt, es van aprovar per majoria absoluta. L’important serà la discussió del document inicial. Llavors sí que s’especificarà quants habitatges hi haurà. Allò és una propietat privada i hi ha dues formes de resoldre-ho. O ho compres, via expropiació, o fas un procés de transformació. No hi ha més opcions.
El projecte ja descartava d’entrada l’expropiació.
Bé, però és que no hi ha cap administració a Catalunya que estigui disposada a posar 65 milions o més per comprar-ho. Tu pots tenir tota la raó, però tens una propietat privada en la qual el propietari pot demanar-te llicència d’obres per a una zona industrial. I si el projecte que presenta compleix totes les prescripcions tècniques, tu has de donar-li llicència. No pots no fer-ho.
Això els fa sentir lligats de mans?
No. L’important és transformar-ho. Hem de recuperar la platja, hem de traslladar el col·lector, etc. Si la cosa es queda com està, en canvi, no tindrem ni platja ni tindrem res.
“Com a administració ens hem sentit sols més d’una vegada”
Canviant de tema, vostè va anar a principis d’any al Parlament de Catalunya per exigir solucions per a La Mina. S’ha traduït en alguna acció concreta?
Encara no. La resposta que ens donen és que no hi ha prou efectius policials. Crec que a La Mina falten dues coses: recuperar l’espai públic i fer un pla de xoc contra la pobresa estructural.
Qui l’hauria d’impulsar aquest pla de xoc?
El Govern de la Generalitat. I s’hi hauria d’implicar molt l’Ajuntament de Barcelona, perquè té una herència històrica en la construcció del barri de La Mina.
Ha trobat receptivitat per part del govern d’Ada Colau?
No. Vaig anar-la a buscar perquè ens ajudés amb la gestió dels habitatges de lloguer social. Vam tenir una reunió amb la regidora de serveis socials i ens van dir que no, amb excuses formals. En aquest camp no hem trobat la sensibilitat necessària, perquè realment és molta la càrrega que suposa el lloguer social per a un ajuntament com el nostre. I, per tant, Barcelona té el deure moral de col·laborar-hi, hi hagi qui hi hagi al capdavant. El problema no és Colau.
Dona la sensació que La Mina acaba assumint els problemes que Barcelona no vol tenir. A la sala de venipunció del barri, un 67,2% dels usuaris són de Barcelona. Considera que a la capital catalana ja li va bé que aquestes persones vinguin a La Mina?
Quan tens un problema, el tens tu i no els altres. Els drogodependents no venen perquè hi hagi la sala, venen perquè hi ha la droga.
Seguint amb La Mina, les famílies del bloc Venus fa molt temps que pateixen talls de llum. En quin estat es troba el projecte per a l’enderroc?
Això és un deure que el Consorci de La Mina té pendent, no l’Ajuntament. Ara estem treballant en un pla per a l’enderroc, el qual ha de possibilitar que això no quedi encallat.
Es descarta la rehabilitació?
Sí. La conselleria té preparats 6 milions d’euros. En falta trobar dotze més per a l’enderroc. Però gestionar-ho no és fàcil i per això dic que el perill és que quedi encallat.
“El bloc Venus no anirà a terra, volem canviar el pla de reforma”. Són paraules seves en una entrevista del 2016 a Línia Nord. A què es deu aquest canvi d’opinió?
A les circumstàncies, sobretot pel que fa a la Generalitat. Santi Vila, quan era conseller de Territori, ens va reunir a tots i ens va dir que la Generalitat no tenia diners. Aleshores, o es rehabilitava o es quedava com està ara. Jo soc una persona molt possibilista. Si el conseller, que és qui ha de posar els diners, ens diu que no en té, tu et quedes amb la teva raó però tens 240 famílies vivint allà com viuen. Una de les coses importants de gestionar una administració és intentar arreglar la vida dels ciutadans, no tenir la raó.
L’Ajuntament de Sant Adrià ja és un dels que destina més pressupost a inversió social, però tot i això és el municipi que lidera la taxa d’atur al Barcelonès Nord. Què més es pot fer per revertir aquesta situació?
Esperar la millora econòmica global. Però en això no tenim influència els alcaldes. Nosaltres hem insistit molt en la promoció econòmica. En aquest mandat hem fet 600 contractes directes i 1.500 a través de l’àrea de promoció. Treballem molt la formació. Fem cursos a mida perquè les empreses agafin persones de Sant Adrià. I un dels eixos del Consorci de La Mina és aquest: trobar feina a la gent.
A la ciutat, l’atur afecta sobretot les persones no qualificades. L’absentisme escolar a secundària arriba fins al 76,9% a La Mina. No es pot fer res més?
Som la segona ciutat, després de Barcelona, que té una escola d’oportunitats. Tenim cursos de PFI, tenim centres oberts i l’any que ve, si tot va bé, tindrem dos graus més. Les persones sense qualificació són un dels problemes a Sant Adrià, perquè aquí, qui té una qualificació troba feina. Hem de fer alguna cosa conjunta entre l’Ajuntament i la Generalitat per tenir un espai on convisquin en un mateix lloc la formació reglada i la no reglada.
Des d’aquest Ajuntament es tiren endavant molts projectes socials, però la situació és tan greu que sembla inabastable. Té una certa sensació d’impotència?
De solitud, sí. Com a administració, ens hem sentit sols. Més d’una vegada. A més, jo crec que quan un govern no governa el dia a dia la societat col·lapsa pels llocs més dèbils, ja sigui en barris com La Mina o al CAP de Llefià, per exemple. Quan no es contracten metges, mestres i policies, la societat comença a col·lapsar pels llocs més dèbils.
Ha arribat a pensar que això no té solució?
No. Crec que has d’esperar que la situació econòmica vagi a millor, però també, des del que pots, has de seguir remant. És la teva obligació. Si no, no cal que siguis alcalde ni que et presentis. Soc l’alcalde de Sant Adrià, no d’un altre lloc. I a més, crec que la ciutat té coses molt bones i molt potencial.
Parlant de bones notícies, Barcelona ha fet el primer pas per unir el Tramvia per la Diagonal. Confia que es pugui fer realitat durant la pròxima legislatura?
Veient els partits que ho han votat, jo crec que sí.
A què creu que responia l’oposició a aquesta proposta?
Vist des de fora, semblava més una batalleta política.
Una altra notícia a priori positiva: la Generalitat es planteja regular el preu del lloguer. Li sembla encertat?
El primer habitatge és una necessitat i, per tant, sí, s’ha de regular.
El govern de Pedro Sánchez ho va descartar…
Però jo ho trobo bé. Hi ha la llibertat de discrepar. Pedro Sánchez ha fet moltes coses bé, amb mesures ambicioses, però en aquest cas discrepo: s’ha de regular. A Sant Adrià fa falta lloguer per a persones treballadores. El lloguer social ja el tenim cobert i el lloguer protegit també. A finals d’any a La Catalana començarà una promoció d’habitatge protegit on també hi haurà venda i lloguer. A la fàbrica de cartró Llandrich hi haurà lloguer protegit per a treballadors. Ara ens falta que el mercat també sigui assequible.
“Per revertir l’atur hem d’esperar la millora econòmica global”
Tornem a Barcelona, perquè ha impulsat l’operador elèctric Barcelona Energia, que es basa en gran part en la incineradora Tersa. Han sorgit entitats, com AireNet, que consideren que l’activitat d’aquesta planta és un perill per a la salut. Vostè els pot garantir que no hi ha cap perill?
El que hi ha hagut en aquest cas és un menyspreu de les institucions. Jo estic tranquil amb el seguiment que en fa la Direcció General de Qualitat Ambiental, que és qui té les competències, no amb l’empresa. Ara bé, Tersa es va construir aquí l’any 1973, quan això pertanyia a Barcelona, tot sigui dit.
Parlant de temes mediambientals, un altre equipament qüestionat ha estat el crematori. No es podria haver evitat tota la tensió que s’ha generat al respecte?
No, perquè no era una gestió nostra. Això era un solar del Consell Comarcal, que ens va proposar el projecte. Ho vaig consultar amb els grups que hi havia aleshores al Ple i, tant aquí com al Consell Comarcal, tots vam votar-hi a favor perquè enteníem que es feia un servei. Dit això, ja ho vaig explicar als de la plataforma Stop Crematori: actualment, si hagués estat un projecte municipal, l’hauríem tirat enrere. Jo no he vingut a barallar-me amb les persones.
Parlem del panorama electoral. El 2015 el PSC va perdre la majoria absoluta. Si la fragmentació va a més, el preocupa com pot quedar la governabilitat?
Sí. De fet, hem governat en minoria perquè cap altre grup ha volgut pactar amb nosaltres. Però sempre hem apostat pel diàleg. Ja ho fèiem abans quan teníem majoria absoluta. Per tant, crec que és important estar tranquils i dedicar-nos, sobretot, als temes de Sant Adrià.
Amb qui preferirà arribar a acords: amb els constitucionalistes o amb les esquerres?
[Pensa]. Amb qui m’entengui. De vegades, quan estàs al mig, quan ets equidistant, reps per tots costats. Jo reivindico ser equidistant, perquè Catalunya en aquests moments requereix diàleg i revalorar les institucions. L’important és respectar l’ordenament democràtic, que no vol dir que sigui inalterable. Però quan no estàs dins del marge de la llei, això és la llei de la selva.
Si torna a ser alcalde, quina serà la seva primera decisió?
No ho sé… [somriu]. Impulsar tots els temes que hem anat comentant al llarg d’aquesta entrevista, que crec que són els més importants.
El preocupa que la seva investigació en el cas Marina Besòs avanci i posi en perill la legislatura, si torna a ser alcalde?
Quan arribi, si arriba, ja en parlarem.
Però el preocupa?
No. Quan arribi ja es veurà.
