L’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, té molts deures pendents sobre la taula. Intentar trobar socis per a un pacte de govern, pacificar el barri de Besòs, desencallar el futur del Bloc Venus a La Mina o accelerar el procés de protecció de les Tres Xemeneies són alguns dels temes que ocupen la seva agenda. De fet, 45 minuts són pocs per abordar aquestes qüestions, però tenim temps de repassar tasques pendents i reptes de futur.

Ens rep després de vuit mesos de govern en minoria del PSC a l’Ajuntament. Quin balanç fa de la gestió duta a terme fins ara?
El balanç és positiu perquè continuem amb la feina feta des de fa anys. A més, hem desembossat alguns temes encallats, com el destí del Bloc Venus de La Mina. També tenim el vistiplau verbal per continuar amb el Consorci de La Mina. D’altra banda, una de les meves feines com a alcalde és teixir complicitats amb altres administracions i, per exemple, en el cas de les Tres Xemeneies ho he fet amb Badalona, Barcelona i la Generalitat.

Abans d’entrar a fons en aquestes qüestions, m’agradaria que assenyalés els principals reptes que el seu govern haurà d’afrontar durant el mandat.
En primer lloc, mantenir l’estabilitat econòmica. Vam començar el 2015 amb un deute de 175 euros per habitant i ara ja se situa en 151. De fet, segons les nostres previsions, el 2016 podria acabar amb uns 116 euros de deute per habitant. D’altra banda, volem crear riquesa a la ciutat, millorant els polígons industrials i aprofitant l’obertura que representarà el Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Li agradaria que algun altre grup municipal entrés al seu govern per poder encarar més còmodament aquests reptes?
Sí, però fins ara no ha estat possible. A l’inici del mandat molts grups ens deien que estaven d’acord amb gran part de les nostres idees, però de moment no ha quallat cap pacte.

Pensa en algun grup en concret a l’hora de formar govern?
Sí, penso en més d’un. ICV-EUiA és el grup amb qui treballem més preferentment, però Ciutadans, ERC i Convergència també ens van aprovar el cartipàs, per exemple.

Continuem parlant de reptes. L’Ajuntament ha fet públic un comunicat en què assenyala la transformació del front litoral i les Tres Xemeneies com un dels projectes “més importants” de la ciutat. Tot plegat farà néixer un nou barri?
Sí, donarà lloc a un nou barri i a nous espais públics com, per exemple, una platja, un passeig i equipaments. Ara bé, ha de ser un barri molt ben connectat amb la resta de la ciutat, on es generi ocupació per als veïns i amb un equipament potent dedicat a les Tres Xemeneies.

Tindrà habitatges de protecció oficial aquest nou barri?
Sí, però encara hem de definir en quin percentatge. Crearem una comissió política amb l’Ajuntament de Badalona per fer el seguiment dels treballs i projectes.

Si el projecte de transformació del front litoral és tan important, per què la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de les Tres Xemeneies no s’ha fet efectiva encara?
Són coses diferents. Hem intentat arribar a acords amb el propietari (Endesa) per no sotmetre’ns a demandes i reclamacions. De tota manera, ja he dit que no firmaré mai la llicència d’enderroc.

Sí, però des del 2012 Endesa ha desmantellat part de les instal·lacions. S’ha perdut massa patrimoni industrial?
No. Si ningú s’encarregava de la maquinària, aquesta hauria quedat inservible. Era complicat mantenir tot el que hi havia a l’interior. L’important és conservar els edificis.

Deixem el front marítim i movem-nos fins al barri de Besòs. Mesos enrere vam haver de lamentar la mort de Cristian. Es podria haver evitat?
No. Quan una persona surt de casa amb un ganivet disposada a fer-lo servir, com ho evites? És un fet que ens va deixar molt tocats, perquè crec que estàvem treballant bé al barri amb els Mossos i l’Associació de Veïns.

En qualsevol cas, quina solució preveu per acabar amb el conflicte dels pisos ocupats que s’arrossega des de fa temps?
Cal sensibilitzar els jutges perquè, en casos com els del barri de Besòs, autoritzin ràpidament el llançament de les persones que han ocupat l’habitatge.

L’Ajuntament té poc marge d’actuació, doncs?
No podem actuar, tot i que alguna vegada, amb la col·laboració amb els veïns, s’han evitat ocupacions.

Desplacem-nos a un altre punt de la ciutat. Anem a La Mina. Abans comentava que hi ha el compromís verbal de prorrogar el Consorci. Quan es farà oficial?
No ho sé, cal que totes les administracions que en formem part acordem els programes que volem desenvolupar.

Parlant de programes, la Plataforma d’Entitats Veïnals de La Mina denuncia que no s’ha complert el pla de transformació social i urbanística del barri impulsat pel Consorci. La pròrroga d’aquest organisme demostra que no s’han complert els objectius?
Hi ha una cosa que és molt difícil… Com soluciones la pobresa?

Bé, això li hauria de preguntar jo a vostè.
Crec que el Consorci ha complert molt bé els seus objectius. Ha reurbanitzat el barri, l’ha comunicat. Ara bé, no hem aconseguit vendre tot l’habitatge de lliure mercat que volíem i moltes persones també han hagut de recórrer als Serveis Socials de l’Ajuntament. Però pel que fa a tota la resta, hem fet equipaments, la comissaria dels Mossos, el campus de la UPC… Pensa que als anys 90 La Mina complia amb totes les característiques típiques d’un barri marginal. Ara l’hem comunicat.

Una mica cul de sac sí que ho continua sent. La Rambla segueix sense arribar al mar, per exemple.
Nosaltres preveiem fer arribar la Rambla al mar, però quan es pugui fer. Ara a La Mina hi conviuran la realitat d’origen barraquista del barri amb la nova realitat que aportarà el campus universitari, que serà molt positiva.

En un barri amb tant abandonament i fracàs escolar, posar-hi una universitat és començar la casa per la teulada?
No. Són coses independents. El que hem de fer és recórrer al Departament d’Ensenyament de la Generalitat per lluitar contra el 80% d’absentisme en educació secundària que hi ha al barri. Potser cal refer els plans educatius i, sobretot, comptar amb la comunitat gitana de La Mina a l’hora de dissenyar les polítiques.

Un dels objectius del pla de transformació del barri era que el Bloc Venus anés a terra. Es complirà?
No. Els veïns que han volgut i pogut s’han traslladat. Per a la resta, el que farem és rehabilitar l’edifici. No pots forçar els veïns a adquirir un crèdit per tenir accés al pis que els hi oferim a un altre lloc. L’objectiu ara és rehabilitar l’edifici.

De tota manera, El Pla Especial de Reforma Interior (PERI), aprovat l’any 2002, preveu que el Bloc Venus s’enderroqui, i encara és vigent.
Sí, s’ha de canviar.

La seva voluntat, doncs, és trobar algun aliat polític al Ple que li doni suport per canviar l’ordenació del barri?
Sí.

Han mantingut converses amb algú?
No.

En el reportatge sobre el Bloc Venus publicat al número 156 de Línia Nord, explicàvem que a l’edifici hi ha habitatges segellats i vigilats per Los Manolos-Tío Cristina.
SÍ, el Consorci fa un concurs d’adjudicació i s’hi presenten empreses per fer la vigilància dels pisos. Tot és perfectament legal.

Són els mateixos Los Manolos que fan altres tasques de vigilància al barri?
No ho sé.

Creu que situacions com les del Bloc Venus poden ser les causants de l’exclusió social que hi ha al barri?
El problema de La Mina és la pobresa.

I en un lloc com el Bloc Venus no és més fàcil que es generi pobresa? Tenint en compte que qui pot marxar ho fa i qui no es veu obligat a quedar-s’hi…
Explica-ho com vulguis, però el problema del barri és la pobresa, com ho demostra el fet que el deute que els veïns del barri han contret pel seu habitatge es va enfilar amb la crisi. Des de sempre els edificis de Venus i Saturn han estat els més conflictius, on s’hi ha venut més droga… Això sí, fent viure 200 famílies en aquestes condicions, no afavoreixes que la seva situació es pugui regenerar.

Els veïns del bloc han presentat un requeriment al Consorci de La Mina, exigint que es compleixi el compromís d’enderrocar l’edifici.
Sí.

Si no es fa, diuen, es plantegen presentar un contenciós administratiu contra el Consorci.
Nosaltres ja hem parlat amb ells. Tots els passos que hem fet estan ben coberts jurídicament.

Parlant de justícia, i canviant de tema, l’adjudicació de les carpes Marina Besòs ha acabat als tribunals, amb l’exalcalde Canga imputat per presumpta estafa i prevaricació. Vostè, com a actual alcalde i antic regidor d’Urbanisme, pot assegurar que el procés d’adjudicació va ser correcte?
Sí. Tots els processos administratius es van fer bé.

Per tant, no és cert que l’Ajuntament concedís uns terrenys que, en realitat, eren propietat del Consell Comarcal?
No, tot va ser correcte i impecable.

Més enllà dels tribunals, l’Ajuntament està realitzant una comissió de seguiment del cas. Les compareixences, però, no es duran a terme fins que hi hagi una sentència judicial ferma. Quina utilitat tindrà si el cas ja està tancat?
Bé, és una comissió de seguiment de les accions fetes per l’Ajuntament. No podem muntar un tribunal alternatiu.

De cara a futures ocasions, no creu que seria un bon exercici de transparència que anteriors responsables municipals puguin retre comptes de la seva gestió a l’Ajuntament als responsables polítics actuals?
Bé, jo crec que mentre hi ha un procés judicial obert has de respectar que les persones investigades puguin defensar-se i no complicar les coses. Cal respectar els processos judicials.

Un altre tema que ha generat polèmica darrerament és la Feria de Abril i la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de fer un concurs per adjudicar-ne la gestió, cosa que no ha agradat a la FECAC. Crec que volia expressar-se més a fons respecte de les declaracions que va fer a Línia Nord la setmana passada…
Bé, jo penso que han de ser les entitats les que han de muntar la Feria. A partir d’aquí es pot demanar a la FECAC que reti comptes sobre les subvencions… Això i més! Però si la Feria de Abril té sentit és perquè les entitats l’organitzen. Qualsevol pot muntar una Feria de Abril, però només és cultura popular si la fa el poble.

Quines serien per a Sant Adrià les conseqüències si finalment la Feria de Abril no es fa al Fòrum?
Sobretot ho notaríem pel que fa a la visibilització del municipi, no tant en l’àmbit econòmic.

Ha parlat amb Ada Colau o la FECAC per intentar desencallar el conflicte?
No.

Parlant d’altres alcaldesses, Sabater (Badalona) i Parlon (Santa Coloma) han evidenciat la bona sintonia que hi ha entre les dues. Vostè també en té amb elles?
Sí. El nostre àmbit de relació ha de ser el Consorci del Besòs i el Pla Estratègic Metropolità. Amb Badalona tenim una bona relació arran de les converses sobre el futur de les Tres Xemeneies, mentre que amb la Núria també hi ha un afecte personal.

Acabem amb una pregunta d’àmbit nacional. Com veu l’etapa que ara s’obre a Catalunya amb el nou Govern del president Puigdemont?
Jo crec que el procés sobiranista porta a la paralització del país. La independència només s’aconsegueix amb acord o amb un conflicte gran. Si no hi ha acord ni tens aliats exteriors, això només pot acabar malament o a garrotades. El gran triomfador del procés és Convergència Democràtica de Catalunya, que segueix manant i té temps de refer-se.