Alex Montornès (ERC): “Badalona té un problema de seguretat que es diu Albiol”

Alex Montornès arriba abans de l’hora acordada a Espai Línia. De fet, aquest doctor en Física Atmosfèrica també ha arribat d’hora a liderar la secció local d’ERC en una de les principals ciutats del país. Nascut el 1986, el primer tinent d’alcaldia i candidat dels republicans a Badalona assegura que no sent pressió pels resultats d’unes eleccions municipals que ben segur marcaran el decurs polític més immediat de Catalunya. Al Barcelonès Nord totes les mirades estan posades en Gabriel Rufián a Santa Coloma, però ell assegura que ERC pot ser la primera força d’esquerres a Badalona, superant el PSC i Guanyem, de Dolors Sabater. És ambiciós i també reivindica que ho sigui una ciutat que ha anat quedant enrere.

Fa pocs dies, l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater va anunciar que torna a la ciutat i que serà la candidata de Guanyem. S’ho esperava o va ser una sorpresa?
Jo crec que ens ho esperàvem tots, veient com Guanyem estava afrontant els últims mesos la política local…

Amb el retorn de Sabater, ERC ho té més difícil electoralment?
El nostre rival no és ni Sabater, ni Albiol, ni Guijarro… El nostre rival, el que de veritat volem afrontar, són els reptes immensos que té la nostra ciutat. Nosaltres no rivalitzarem amb ningú, sinó que volem construir una nova etapa a la ciutat de Badalona en la qual es deixin enrere els lideratges que ens han portat a una dècada de decadència.

En la seva presentació, Sabater va parlar de bastir aliances, però entenem que es pot descartar un escenari com el del 2019, en el qual es van presentar en coalició… 
S’ha d’aprendre del que no va funcionar prou bé per encarar millor el futur. La coalició del 2019 havia de servir perquè una força d’esquerres guanyés les eleccions, i això no va ser així. De fet, amb un augment de la participació, aquesta coalició va perdre 1.000 vots respecte dels dos partits per separat el 2015 i vam perdre un regidor en total. Per tant, no va funcionar i nosaltres no hi apostem. Guanyem té el seu projecte i ERC el nostre, i l’hem de poder explicar i sotmetre’l a votació. A partir d’aquí, després de les eleccions les forces d’esquerres ens trobarem per fer un govern fort, el qual esperem poder liderar nosaltres, si així ho han volgut els veïns i les veïnes a les urnes.

“Estic convençut que podem ser la primera força d’esquerres”

Per tant, amb ERC presentant-se en solitari, quines són les seves aspiracions? Creu que poden ser la segona força més votada per darrere d’Albiol?
N’estic convençut. Podem ser la primera força d’esquerres a la ciutat. I jo em presento per ser l’alcalde de Badalona. Fa una dècada que arrosseguem lideratges que ens han portat a la decadència de la ciutat. Ara cal començar una nova etapa amb nous lideratges, amb nous perfils. Ja n’hi ha prou de la batalla Albiol-Sabater que no ha aportat res a la ciutat. Calen nous temps i una opció diferent per solucionar les mancances que heretem fruit de la deixadesa de molts anys.

L’Ajuntament de Badalona té molts reptes per millorar el seu funcionament. És viable a curt o a mitjà termini acabar amb la inoperància que sovint pateix el consistori?
Quan tots els ajuntaments es van modernitzar, a Badalona es va deixar passar l’oportunitat i es va anar aprimant l’administració, sobretot durant el mandat 2011-2015. Falten 300 treballadors a la casa, hi ha un 40% d’interinatge, no s’ha tingut mai una estructura gerencial… Fins ara, els governs municipals no han implementat les conclusions a les quals va arribar la comissió sobre aquesta qüestió. Ara hi ha un canvi perquè qui ho ha d’implementar és ERC, ja que tenim la regidoria d’Hisenda. Ja tenim un cap de Recursos Humans, que feia anys que Badalona no en tenia. Aquesta persona ha de començar a introduir canvis, però no es faran d’un dia per l’altre. Faran falta un o dos mandats perquè es comencin a veure els resultats. Volem una gerència, però a les portes d’unes municipals, ningú vol venir a treballar uns mesos, perquè no sap què passarà després. Si ara obrim una convocatòria de gerència, no s’hi presentarà ningú.

Qui són els responsables d’aquesta situació?
Els de sempre. Els que no van apostar mai per fer els canvis estructurals que demana la ciutat. Que cadascú n’extregui les seves conclusions. Si només dediques esforços a festeigs, al pa i circ i a la propaganda, la resta no funciona.

Un exemple de la inoperància es va veure en fer-se públic que el consistori no té un inventari de locals cedits a entitats ni un reglament de cessió d’espais. Vostè va dir que abans d’unes eleccions no és bon moment per debatre sobre aquest tema. Per què?
No vaig voler dir això. O no em vaig expressar bé o no es va acabar d’entendre…

… Què volia dir, aleshores?
Que ha sorgit l’interès d’obrir un debat sobre la cessió d’espais a les entitats, un debat que no s’havia obert fins ara. Hi ha gent que està potenciant aquest debat i que va tenir tot el poder per obrir-lo en el seu moment. Tant poder que, de fet, tenia l’alcaldia…

… Parla de Guanyem?
Sí. Per tant, fer soroll i escalfar les entitats el que demostra és que hi ha un interès electoral en obrir aquest debat perquè se sap que és un polvorí. S’ha de poder fer un debat serè. És pervers que, a les portes d’unes eleccions municipals, temes de ciutat que necessiten un gran consens es vulguin obrir per interessos electorals. Hem de fer l’inventari i el reglament, és imperatiu, però no pot ser per respondre a l’estratègia electoral d’un determinat espai per desgastar el govern. El que s’està fent és populisme i demagògia, i aquí no ens hi trobaran.

Les crítiques sobre la situació de molts equipaments estan a l’ordre del dia. Can Casacoberta, els mercats, la piscina municipal… De vegades no sembla que Badalona sigui una de les ciutats més importants de Catalunya…
Sí, crec que la raó és la falta de model durant molts anys. S’ha de revertir, perquè nosaltres ens sentim molt orgullosos de Badalona i pensem que té molt potencial. Ja ho hem dit: l’administració no acaba de rutllar i, per tant, tot a la vegada no ho podem fer. Cal seure i anar pas a pas. Em sap molt greu que qui no ha treballat per arreglar la situació dels equipaments quan ha tingut la capacitat per fer-ho digui ara que si ells arriben, tot s’arreglarà de manera màgica. Aquest camí l’hem de fer plegats.

“Seguretat no és només posar més policies i anar fent de xèrif”

L’Ajuntament no té un posicionament unitari sobre el futur de l’antiga fàbrica Mobba. ERC comparteix la decisió de recórrer la sentència judicial que salva part del recinte?
ERC forma part d’un govern de coalició i, per tant, respectem totes les decisions que pren aquest govern. Seria molt irresponsable que jo, com a representant d’ERC, aparegués en una entrevista dient que no estic d’acord amb una decisió que ha pres el govern en bloc. Dit això, per a nosaltres la Mobba és un element d’interès de la ciutat pel seu patrimoni arquitectònic i pel potencial de promoció econòmica i de revitalització del teixit industrial que té. ERC vol preservar l’edifici i posar-hi a dins la indústria creativa de la ciutat. Tot el que no passi per aquí no hi estarem d’acord.

I pel que fa al Canal del Gorg, creu que serà una bona obra per a la ciutat?
Si es pogués començar des de zero, faríem un projecte radicalment diferent. Creiem que la ciutat s’ha d’acabar, i aquesta zona de la ciutat està a mitges. Quan ERC no era ningú ja dèiem que no ens agradava aquest model. Però ara és massa tard. La ciutat no és un full en blanc. Els compromisos urbanístics ja s’han pres i ara resultaria molt car poder-ho revertir. S’hauria d’indemnitzar molta gent que hi ha posat molts diners.

Provocarà un augment dels preus de l’habitatge?
Segur que tindrà un impacte en aquest sentit, i ho haurem de regular. Però el gran problema és el model d’habitatge al Gorg, de comunitats tancades, poc permeables, a les quals s’accedeix mitjançant un codi. Nosaltres no apostem per aquest model, sinó pels barris amb teixit, vertebrats, que interaccionen amb la resta de la ciutat.

La seguretat i les ocupacions són dues qüestions que generen molt soroll. Quins creu que són els principals problemes de seguretat que pateix la ciutat?
N’hi ha, però com a la resta de ciutats metropolitanes. Les estadístiques no demostren que a Badalona hi hagi més incidència que a altres llocs. Fins i tot estem per sota de la mitjana d’altres municipis propers. Això ens diu que hi ha un problema de seguretat a Badalona que es diu Xavier García Albiol, que crea una sensació d’inseguretat constant. Nosaltres apostem per una policia amb recursos, però entenem la seguretat de manera més àmplia. Seguretat no és només posar més policies i anar fent de xèrif. També és seguretat intervenir perquè els conflictes que hi pugui haver no acabin desembocant en violència. I seguretat també és que la gent no pateixi pobresa.

Creu que és fàcil d’entendre aquest discurs per part de persones que conviuen amb problemes de seguretat o amb ocupacions conflictives?
No, segurament a qui li robin la cartera al carrer ho titllarà de discurs bonista. Jo vull que es persegueixi i es jutgi qui cometi un delicte. Tolerància zero amb la delinqüència i amb l’incivisme. Cal deixar clar, però, que la policia no és l’únic element per mantenir la seguretat. Qui utilitza la policia com els seus soldadets de plom s’equivoca. La majoria de les ocupacions no són problemàtiques, sinó de famílies que es queden sense casa i només tenen aquesta opció. Entenem que tothom està d’acord que cap família amb nens ha de dormir al carrer. Així que d’ocupacions n’hi continuaran havent. Algunes, les que sí que són conflictes, les pateix la ciutadania, causen molèsties i aquí sí que s’ha d’actuar policialment. Per a les altres, les que no són conflictives, la solució passa per la política. Contractar nazis, com fan alguns, i criminalitzar tota l’ocupació, com també fan alguns, no és la solució.

“Si només dediques esforços a festeigs, al pa i circ i a la propaganda, la resta no funciona”

El gran projecte que afronta Badalona i tot el Barcelonès Nord és el hub audiovisual de les Tres Xemeneies. Vostè n’és un gran defensor i parla de “projecte de país”, i a la presentació de finals de setembre tothom va cantar-ne les excel·lències. Es compliran, però, totes aquestes expectatives generades?
Nosaltres estem convençuts que sí. Per això ho estem treballant. És un projecte de país, sí. Compta amb un gran compromís per part del president de la Generalitat. Sobretot ha de servir per començar a revertir les mancances que històricament el Barcelonès Nord ha tingut respecte del Baix Llobregat quant a infraestructures i llocs de feina. El hub audiovisual és una oportunitat per generar llocs de feina de qualitat, prioritàriament per a persones que visquin al Barcelonès Nord. I per què no podem somiar que el 2030 HBO, Prime, Disney i d’altres hi tinguin la seva seu, igual que Netflix està a Tres Cantos, a Madrid?

Els crítics amb el projecte no entenen per què s’ha hagut de lligar el hub amb l’aprovació d’un PDU que preveu la construcció de 1.700 pisos en una zona inundable. Sense el PDU no hi havia hub. Per què?
Perquè sense el PDU no hi hauria una transformació urbanística d’aquest espai, que avui dia és una zona industrial per fer-hi naus i res més. És l’eina que ens permet tirar endavant el projecte, aconseguint els equilibris necessaris entre els guanys públics i els privats. Era l’única manera de poder transformar aquesta zona. El que em sap greu és que hi ha gent que des de la responsabilitat de govern impulsa uns projectes i després els boicoteja des de la gratuïtat de l’oposició. I així és com Badalona no avança. Crec que s’han generat uns debats per interessos electorals, quan es van prendre unes decisions que anaven en la direcció contrària quan alguns governaven.

Les entitats que critiquen el pla diuen que el nou barri està assegurat però el hub audiovisual no. Tenen raó?
Són dues vies que van en paral·lel. Els habitatges tindran el seu recorregut i aniran avançant al ritme que marquin els inversors privats i el mercat. I en el cas del hub, és un projecte que es vol finançar en una tercera part amb els fons Next Generation, una altra tercera part amb diners d’administracions supramunicipals i una última tercera part amb fons privats. Això últim t’ho demanen els fons Next Generation per poder-ho tirar endavant, i tot això és el que s’ha de configurar ara. Però per fer-ho primer necessitàvem el PDU. Ara poden començar a passar coses. I hi ha un compromís polític perquè passin.

Alex Montornès (ERC Badalona): “El Barcelonès Nord ha de deixar de ser el dormitori de l’àrea metropolitana”