Babiy (esquerra) a la porta de la parròquia de Sant Pau, on fa sis setmanes que viu amb la seva família, i Casas (dreta), professora que l’ajuda. Foto: R. H.
L’esfondrament mortal del carrer Canigó del dia 6 de febrer va suposar un punt d’inflexió per a moltes famílies del barri del Raval de Badalona. Les deficiències estructurals detectades al bloc número 9, on es va produir la tragèdia, van provocar que les administracions contractessin uns especialistes per inspeccionar uns 400 habitatges del barri que pertanyien a la mateixa promoció que l’edifici sinistrat o que eren de la mateixa època, de finals dels anys 50. Finalment, es van desallotjar cinc edificis més per risc d’esfondrament.
Ara, dos mesos després, encara hi ha un centenar de famílies que no han pogut tornar a casa seva. La gran majoria han trobat alternatives, sigui amb recursos propis, amb l’ajuda d’amics o familiars o a través del decret d’emergència municipal, mitjançant el qual s’han pagat les despeses d’allotjament a les persones que ho han sol·licitat. Però a altres no, com és el cas d’una família ucraïnesa que fa setmanes que viu en una parròquia.
Vivint a l’església
Aquesta família és la de la Nataliya Babiy, que no té familiars ni amics que l’allotgin per passar aquests dies. Ella fa 10 anys que viu al 118 del carrer Ausiàs March i, des d’en fa dos, també ho feia amb la seva filla i la seva neta de 5 anys, que van venir a viure a Badalona com a refugiades amb l’esclat de la guerra a Ucraïna. Però des del 6 de març, data en què les van desallotjar del seu pis per la presència d’esquerdes, estan vivint a la parròquia de Sant Pau, molt propera a casa seva.
Babiy explica al Línia Nord que no tenen ningú que les pugui allotjar mentre es fan les tasques d’apuntalament del seu edifici. “La meva filla està estudiant castellà a la parròquia, i a través de la professora vam demanar si podíem passar uns dies aquí, ja que no teníem on anar”, relata.
Però el que havia de ser una ajuda temporal d’una setmana ja va pel mes i mig. La Maria Antonia Casas, la docent que està donant suport a la família, comenta a aquest mitjà que l’última oferta que els ha fet l’Ajuntament és que, si troben un pis, el consistori abonarà la diferència del lloguer que pagaven a Ausiàs March. La cerca, tanmateix, no està sent gens fàcil per la seva situació laboral ni per la quantitat de documentació que demanen. “Trobar un pis és gairebé impossible. Molts no admeten animals i tenim un gat, i altres ens posen problemes per tenir una nena. A més, amb un contracte de mitja jornada és molt difícil que et lloguin un pis”, afirma Babiy.
Un ajut “rebutjat”
Segons l’Ajuntament, aquest cas no forma part del conjunt de famílies allotjades en pensions perquè des d’un primer moment, asseguren fonts municipals, van rebutjar l’ajuda. “Tenen ingressos i no han sol·licitat ajut per a allotjament”, detalla el consistori.
L’afectada, no obstant això, ho contradiu i sosté que l’única alternativa que els van oferir va ser una habitació en un hostal. La van haver de rebutjar, argumenta, perquè no s’hi permeten animals de companyia i perquè no disposa de cuina. “No podem abandonar el gat ni menjar fora de casa cada dia. Diuen que tenim ingressos, però jo només treballo mitja jornada i la meva filla els caps de setmana”, assegura Babiy, que es mostra sorpresa amb els arguments que esgrimeix el consistori. “Els serveis socials tenen les nostres dades i estem registrades com una família vulnerable. No és cert que hem rebutjat qualsevol ajut ni que tenim grans ingressos”, afegeix.
Una solució urgent
La família, amb tot, viu una situació límit. Per una banda, perquè la solució de romandre a l’església és temporal i hauran de marxar-ne aviat. I, per l’altra, per l’estabilitat de la nena. I és que després d’abandonar el seu país com a refugiada de la guerra, ara es veu vivint en una parròquia. Una realitat que, tal com alerta la família, l’està afectant emocionalment. L’ideal, defensen, seria que l’Ajuntament gestionés un pis de lloguer, ja que facilitaria les exigents condicions que demanen les immobiliàries.
En aquesta línia, la presidenta del grup municipal d’En Comú Podem, Aïda Llauradó, denunciava dijous passat que fins a set famílies de l’illa de Canigó s’han quedat sense alternativa residencial. La líder dels comuns va voler destacar el cas d’una altra família amb una situació delicada, ja que tenen un nadó i un nen de 15 anys.
“El PP els ha deixat tirats mentre no poden tornar a casa seva. El que estan fent és inhumà, una vergonya”, va expressar Llauradó. Sobre aquest cas en concret, el govern local va assegurar que es tracta d’una família que “no té documentació”. La dona adulta d’aquesta unitat familiar, diuen, no tenia contracte de lloguer del pis on vivia, al carrer Ausiàs March, i tampoc estava empadronada a l’habitatge que es va haver de desallotjar per risc de col·lapse. “L’Ajuntament ha pagat durant 10 setmanes tot el que permetia legalment el decret”, es justifica el consistori.
