La celebració del referèndum ja és a tocar i la tensió política, principalment a causa de l’escalada repressiva de l’Estat, no ha parat de créixer en els darrers dies. Ara mateix és una incògnita saber en quines condicions es podrà celebrar la votació després que el Tribunal Superior de Catalunya (TSJC), un cop assumida la investigació del referèndum en detriment de la Fiscalia, ordenés als Mossos d’Esquadra que precintin els col·legis electorals.
La decisió del TSJC, però, va provocar que el conseller d’Interior, Joaquim Forn, alertés del risc de desordres pel tancament dels col·legis. De fet, Forn va assegurar que “hi ha un bé superior a complir la llei, la seguretat ciutadana”. Sigui com sigui, i a l’espera del que acabi passant, la ciutadania ja s’ha organitzat. El manifest Escoles Obertes, impulsat per la Comunitat Educativa, anima a “obrir les escoles a la democràcia”. De fet, ja s’havia obert un web per coordinar les obertures de les escoles.
DETENCIONS I ESCORCOLLS
El camí cap a l’1-O va entrar el 20 de setembre en una nova fase. I és que l’ofensiva judicial i policial de l’Estat per frenar la votació va fer una escalada repressiva que va provocar que la Guàrdia Civil fes 14 detencions i 40 registres.
L’operació policial, que es va posar en marxa ben d’hora, va trobar de seguida resposta de la ciutadania. Milers de persones es van anar concentrant al davant de la conselleria d’Economia, l’epicentre de l’operatiu, per protestar. A mesura que anaven passant les hores, la zona es va omplir de gent. En paral·lel, l’ANC i Òmnium feien una crida a la mobilització permanent.
L’operació policial va ser ordenada, tal com va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel jutjat número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer. Tal com va avançar Catalunya Plural, l’ordre del jutge es va cursar d’ofici, cosa que significa que es va fer sense demanar un informe a la Fiscalia per tal que el ministeri públic valorés les detencions i els registres. Segons el mateix mitjà, fonts de la Fiscalia van explicar que el mateix ministeri públic, tot i no haver estat consultat pel jutge, no es va oposar a la decisió.
Entre els detinguts per l’operació policial hi havia dos integrants del cercle més proper al vicepresident Junqueras: el secretari general de Vicepresidència i Economia i Hisenda, Josep Maria Jové, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. Dos dies més tard la Fiscalia va presentar una denúncia per sedició a l’Audiència Nacional per les protestes ciutadanes en contra de l’operatiu policial. La denúncia assenyala la intervenció que van fer el president de l’ANC, Jordi Sànchez, i el d’Òmnium, Jordi Cuixart. El 27 de setembre la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va acceptar admetre a tràmit la denúncia.
PUIGDEMONT I JUNQUERAS, DECIDITS
Tot i que l’endemà de l’operatiu policial Junqueras, en una entrevista a TV3, va admetre que l’operació de la Guàrdia Civil per evitar l’1-O “altera” el referèndum i les seves “regles del joc”, poc després el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va assegurar que el Govern té “plans de contingència” per garantir-lo i va reiterar el que ha dit des d’un inici: l’1-O hi haurà col·legis i urnes.
Un sol crit: “Votarem!”
Al calendari de mobilitzacions fins a l’1-o hi havia una data marcada, l’11 de setembre. Les expectatives es van complir i la Diada va tornar a servir perquè l’independentisme demostrés, un any més, la seva capacitat de mobilització. Un milió de persones van omplir el centre de Barcelona per reivindicar, de forma pacífica i festiva, el seu dret a votar el pròxim 1 d’octubre en una jornada on el crit més escoltat va ser el de “Votarem!”.
La jornada, com és habitual en les manifestacions convocades per l’ANC, va tenir com acte central una performance. Enguany, com marca el ritual, a les 17:14h quatre lones amb una urna, dos sís i un símbol de la pau van sortir de cada extrem de la creu formada entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó, per trobar-se a la cruïlla d’aquests dos carrers. A mesura que les pancartes anaven avançant la gent s’havia d’anar posant la samarreta d’aquesta edició, tot i que molts ja la duien des de feia estona.
A banda de la performance, la jornada va servir per reivindicar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va afirmar que “amb aquesta actitud no poden fer res ni fiscals, ni jutges ni guàrdies civils”. Per la seva banda, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va assegurar que “l’Estat ja no té cap autoritat sobre el poble de Catalunya”. Les paraules de Sànchez i Cuixart van arribar després que dos premis Nobel de la pau, Ahmed Galai i Adolfo Pérez Esquivel, explicitessin el seu suport al referèndum.
