Montsant Guerrero, de l’AB Premià, amb la crossa, durant la Final a Quatre de la Super Copa. Foto: Toni Delgado
Claudia Garcia baixa de la grada sigil·losa i quan arriba a la pista fa un esprint perquè vol fer-li una sorpresa a Clara Hernández, que quan la veu obre els braços i se li penja al coll. És una abraçada entre dues amigues que s’estimen i s’admiren, els ingredients que fan que per a elles el món s’aturi una estona. Són dos quarts de vuit del dissabte 11 de maig i el Draft Gramenet d’Hernández acabava de guanyar la Final a Quatre de la Super Copa, al pavelló Virrei Amat de Barcelona i després de vèncer per 46-45 el Manresa CBF en el matx definitiu. Un premi doble perquè atorga al conjunt de Víctor Calzado la classificació per a la fase d’ascens a Lliga Femenina 2, que disputarà a Granada del dia 23 al 26.
“Ahir ens vam abraçar després de competir al parquet [Garcia juga al CB Roser, que va perdre per 63-54]. Disputar una semifinal contra algú tan especial per a tu fa mal i, alhora, també estava contenta pel meu equip. Ara m’ha dit que m’ho mereixo i que s’alegra per mi”, confessa, emocionada, la Clara, capitana del Draft Gramenet.
“No podia deixar de plorar perquè necessitava deixar anar moltes emocions que tenia a dins. Ha sigut una temporada molt llarga i plena de contrastos. Ara espero que hi puguem posar la cirereta pujant de categoria”, desitja en veu alta Lara Sánchez, exjugadora del Joventut Les Corts.
“Hem patit algunes derrotes molt dures i hem assolit algunes victòries molt difícils, i crec que l’experiència ens ha permès continuar el somni. L’equip i jo estem plenes de ferides perquè som intenses i lluitadores. No donem cap pilota per perduda, i això és fonamental en una competició tan igualada com aquesta”, enraona Marina Laborda, base del conjunt colomenc i amb passat al CB Granollers.
Monsant Guerrero es va fer un esquinç de grau 2 en l’última pràctica abans del darrer partit del curs
La cistella decisiva ha estat d’Andreea Cojocariu, encarregada de culminar una jugada molt ben trenada des de la pissarra de Víctor Calzado: “Estava nerviosa i tremolava, però quan l’equip confia en tu, tot és més senzill. Jo confio en cada peça del grup i em sento molt orgullosa del que estem aconseguint”.
“Hem demostrat que estem molt preparades per a la fase d’ascens a Lliga Femenina 2 i que no som companyes, sinó que totes som amigues”, celebra Anna Gamarra. “Hi estic d’acord. Són grans amigues i això no és tan fàcil de gestionar perquè es tenen massa confiança i a vegades es diuen les coses d’una manera…”, exposa, divertit, Víctor Calzado, l’entrenador.
“Quan em costa concentrar-me, puc posar-me a ballar”, torna a intervenir Gamarra, que en un temps mort de la final s’ha emocionat una mica amb una cançó. Abans dels partits sol escoltar lletres “animades”, com les de Camp Rock.
Cançons especials
La primera DJ de la Final a Quatre de la Super Copa ha estat Lídia Querol, del SESE, que ha col·locat l’altaveu portàtil i l’ha connectat a un dispositiu amb cançons triades per les jugadores del Draft. “Al nostre matx hem posat les que ens agraden. N’hi ha un parell de molt especials, ‘Sarà perché ti amo’ i ‘Puedes contar conmigo’”, exposa Querol.
En un principi, la seu de la competició era el Poliesportiu Municipal Les Planes perquè el CEJ l’Hospitalet n’havia demanat l’organització. El SESE també ho va fer, però després. “Dimarts, des de la Federació Catalana de Basquetbol, ens van comentar que finalment podíem ser nosaltres els organitzadors. Així que, imagina’t, han estat tres dies de córrer una mica i la Federació ens ha ajudat molt també. Les jugadores van ser les primeres que van demanar-nos que organitzéssim una competició tan especial”, comparteix Carlos Espona, nou director tècnic del club de Nou Barris.
“Que les eleccions al Parlament se celebressin aquest diumenge ens ha exigit avançar un dia la competició, i trobar una instal·lació per a la primera jornada era molt complicat perquè la majoria de clubs s’entrenen els divendres. La seu ha acabat sent la del pavelló del SESE, a qui vull agrair la seva predisposició”, comenta Ferran Aril, president de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ).
Fins fa molt poc, Judith Turrión, capitana del CEJ l’Hospitalet, no s’esperava veure com a espectadora la Final a Quatre de la Super Copa. Ha vingut amb les companyes i el cos tècnic per rebre el trofeu que les acredita com a primeres campiones. Un premi assolit en l’última jornada, quan el Draft Gramenet va perdre en la seva visita al Manresa CBF. “Hem construït un grup molt maco i sa, i el cos tècnic aposta per un joc en què em sento còmode. El curs se m’està fent molt curt. Ara lluitarem a Huelva per pujar a Lliga Femenina 2. No tenim pressió, però sí moltes ganes i confiança”, descriu Turrión.
“Em va fer molta por deixar el CB Cornellà després de 20 anys i ara puc dir-te que no me’n penedeixo. Aquest equip és una família i viure una Final a Quatre tan ben acompanyada ha estat increïble”, intervé Maria Pilán, del CB Roser.
No és cap secret que el grup és una família ni que Mar Trabal n’és una peça clau. Sempre pensa en el bé del col·lectiu i valora el camí: “Malgrat les dificultats, no hem deixat d’estar juntes ni un sol instant, a cada partit i entrenament, i hem competit fins al final. Això m’omple d’orgull”.
“Hem d’aprendre dels errors que hem comès aquesta temporada”, exposa la jugadora
El CB Prat, el Club Bàsquet Samà Vilanova, el Joventut Les Corts i el CB Granollers són els equips que descendeixen i jugaran a la Copa Catalunya la pròxima temporada. “Hem intentat salvar-nos fins al moment que fos matemàticament possible i hem tingut moltes oportunitats per aconseguir-ho. I també vam guanyar el Manresa CBF i el SESE, dos equips de la Final a Quatre. No havia de ser i ja està. L’esport és així de trist i de bonic”, afirma Cynthia Molina, capitana del CB Granollers.
L’AB Premià, on juga Montsant Guerrero, sí que competirà el pròxim curs a la Super Copa. La jugadora ha arribat al pavelló amb crosses, perquè en l’últim entrenament abans del darrer partit de fase regular es va fer un esquinç de grau 2. L’equip ja s’havia assegurat la permanència. “Si m’havia de fer mal, aquell era el millor moment perquè hauria estat molt dur no poder ajudar el grup a la pista. Hem d’aprendre dels errors que hem comès i que ens haurien pogut penalitzar amb un descens, i també valorar la nostra capacitat de reacció en el moment clau del curs”, comparteix Guerrero.
Maria González, del SESE, fa molt més temps que es va lesionar. “Ha sigut una temporada dura perquè m’encanta el bàsquet i m’hauria agradat compartir molts més moments amb l’equip a la pista. El grup és excepcional i m’ha fet sentir present i partícip en tot moment”, confessa.
L’estima a un club
Una unió que al SESE tenen tots els seus equips. Al descans del matx dues nenes han saltat a la pista per donar suport a Míriam Ferreri, que somriu quan ho recorda: “Demà juguen a les nou del matí, són gairebé les onze de la nit i han vingut a veure’ns. Aquest és només un exemple de com és el club de la meva vida. Mai oblidaré que hem pogut disputar la Final a Quatre de la Super Copa a casa i amb la nostra gent, i posant-li les coses molt difícils al Manresa CBF”. “Veure les persones que ens estimen animant-nos ens ha regalat una energia extra. A mi m’ha emocionat, la veritat.
El SESE tornarà a estar als primers llocs de la classificació, n’estic segura”, assegura Laura Hualde.
L’entrenador, Enric González, és més d’anar partit a partit, i entrenament a entrenament. “Ser els amfitrions d’un esdeveniment així i comptar amb una representació molt important del club a la grada és un plus increïble i, alhora, també pot fer que el pes de la responsabilitat sigui més gran. Crec que al primer temps mort he comentat a les jugadores que no ens podíem demanar més de cor i que havíem de millorar el nostre cap perquè estàvem jugant el partit que li interessava al rival”, conclou González, a qui fora del pavelló li esperen la família i unes quantes abraçades.
