Un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona alerta sobre una pobresa que fins ara no ens cridava l’atenció: la de temps. Els pobres de temps són els individus que dediquen més de 67 hores setmanals a la suma del treball remunerat i no remunerat, és a dir, el treball fora de casa i les tasques domèstiques o relacionades amb les cures. Per descomptat, les dones són les que tenen més probabilitats de patir aquesta pobresa de temps, que afecta decisivament la nostra salut mental.
Dedicar més temps a l’oci ens permetria no només ser més feliços, sinó millorar la qualitat de vida. I no es tracta d’ocupar el temps a les xarxes socials, sinó de disposar de temps per engegar projectes personals estimulants, participar en la vida pública, practicar esports o consumir cultura. Però per disposar d’aquest temps valuós cal reconèixer el treball de cures no remunerat i disposar de serveis públics assequibles, segons l’estudi.
Mentre no arriben aquestes iniciatives públiques, cal fer èmfasi en la necessitat de repartir les tasques fora de la feina i obligar-nos a trobar cada dia una estona de temps per a nosaltres, ni que sigui per preveure futurs trastorns mentals.