Debat amb representants de les administracions i infraestructures del territori. Foto: Marta Vidal/ACN
El Cèntric del Prat ha estat escenari aquest matí de la jornada Delta i Territori, organitzada pel departament d’Acció Climàtica de la Generalitat amb l’objectiu de seure en una mateixa taula a tots els actors implicats en el futur del delta del Llobregat. En aquest sentit, hi han participat ecologistes, sindicats agraris, l’Ajuntament del Prat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), representants del port i l’aeroport i dels consorcis del Parc Agrari i dels Espais Naturals del Delta.
A més, l’Ajuntament del Prat ha presentat l’informe Cap a una infraestructura verda metropolitana, encarregat a Barcelona Regional i amb propostes per millorar la gestió de l’espai. De fet, l’alcalde Lluís Mijoler, que ha obert la jornada, ha demanat més protecció per al delta i que aquesta zona sigui reconeguda com “una infraestructura verda de primer ordre”.
“Teixir complicitats”
Coincideix amb aquesta necessitat Teresa Jordà, consellera d’Acció Climàtica, que en el seu discurs ha recordat la diversitat d’usos al delta i la complexitat de la seva gestió. “Hem de ser capaços de seure i teixir complicitats”, ha afirmat la consellera, que ha destacat que cal dotar de recursos la gestió dels espais naturals protegits i ha fet un al·legat a favor de la convivència entre l’agricultura i la preservació de la biodiversitat. “No hi ha espais naturals sense pagesia, ni pagesia sense espais naturals”, ha puntualitzat.
A l’acte, però, s’ha trobat a faltar la presència de representants dels ajuntaments de Gavà, Viladecans i Sant Boi. L’organització de la jornada ha explicat que aquests consistoris han declinat assistir a la cita. Són, precisament, els tres ajuntaments que impulsen un hub agrícola al Parc Agrari per impulsar-ne la productivitat, una iniciativa que ha topat amb el rebuig dels ecologistes i de la Unió de Pagesos.
El model de gestió
Sense anar més lluny, Gavà, Viladecans i Sant Boi defensen que el model de gestió del Parc Agrari “està obsolet”. Sobre aquesta qüestió, la gerent del Consorci dels Espais Naturals del Delta, María José Albaladejo, que ha estat present al segon debat de la jornada, ha defensat la gestió del consorci, tot i que ha demanat més recursos. “Queda pendent més inversió en aquesta infraestructura verda”, ha reclamat Albaladejo, que ha proposat avançar cap a una figura de Parc Natural.
Per la seva banda, Helena Perxacs, gerent del Consorci del Parc Agrari, s’ha pronunciat en la línia d’Albaladejo i ha afirmat que el Parc Agrari “és un espai únic i un exemple d’èxit, tant de governança com de gestió”. Seguidament, a més, Albaladejo ha recordat que el futur de la pagesia “no passa per fer logística o hivernacles”, ni per convertir-la en una activitat “intensiva”.
El paper de la pagesia
Aquesta ha estat, de fet, la part més intensa del debat, ja que els representants de la pagesia han alertat que cal posar mesures per fer que l’activitat sigui rendible. En aquesta línia, Ferran Berenguer, responsable nacional del sector d’agricultura i ramaderia ecològica d’Unió de Pagesos, ha criticat que les polítiques dirigides a protegir el delta s’han portat a terme “sense participació”. Es refereix a la proposta per ampliar les zones d’especial protecció de les aus (ZEPA), que la Generalitat vol doblar al delta. De fet, ha qüestionat que el binomi pagesia-biodiversitat estigui exempt de conflictes.
La jornada s’ha celebrat al llarg del matí al Cèntric. Foto: Línia Mar
Opina de manera similar Mauri Bosch, cap de la sectorial de l’horta de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), que ha posat sobre la taula la necessitat d’un canvi de mentalitat i d’hàbits a l’hora de consumir fruites i verdures. A més, ha denunciat la problemàtica que els generen els animals que es mengen les seves collites, i ha posat en dubte la necessitat de protegir el delta a través de la figura de les ZEPA.
En resposta, Albaladejo ha assegurat que la creació de zones ZEPA respon, precisament, a la necessitat de generar un “espai de qualitat” per evitar que les aus no hagin d’anar a les collites, basant-se en estudis científics. Per altra banda, la gerent del consorci ha fet valdre els usos lúdics i educatius del delta.
Situació greu
Aquesta jornada, tanmateix, també ha servit per veure les orelles al llop de la greu crisi climàtica. Si fa uns dies la fiscalia, tal com va avançar El Periódico, assegurava que l’estat de degradació del delta era “greu”, avui s’han donat una sèrie de dades que han corroborat la posició del ministeri fiscal. Per parlar d’aquesta qüestió, han pujat a l’escenari Jaume Grau, biòleg i membre de les Agulles-Ecologistes en Acció, que ha expressat la necessitat de defensar l’agricultura. “És indispensable per preservar els espais naturals”, ha afirmat l’activista, que ha alertat la situació és “de tal gravetat” que cal posar fil a l’agulla per evitar que la degradació dels ecosistemes continuï.
En aquest sentit, Grau ha recordat la pèrdua de biodiversitat que han demostrat els científics i ha avisat que l’espècie humana “no té futur” si no es preserven els espais naturals. A més, ha denunciat els projectes urbanístics que estan en marxa a la comarca van en contra de qualsevol defensa del medi ambient.
Qui també ha corroborat les alertes de la fiscalia ha estat Evelyn García, directora de control i qualitat de les aigües a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que ha alertat que de les vuit zones humides que hi ha al delta, cap d’elles compleix amb els estàndards de qualitat ambiental. Sobre això, ha explicat que hi ha projectades tota una sèrie d’accions, per valor de 45 milions d’euros, per millorar la qualitat de les zones humides.
El paper del port i de l’aeroport
Al fil d’això, la presència de l’aeroport i el port en aquesta zona i el seu impacte ha centrat una part del primer debat. Els representants d’aquestes dues infraestructures han celebrat la bona relació que mantenen amb el territori i han defensat les seves actuacions. “Sempre hem procurat tenir un bon veïnatge amb els espais naturals i hem seguit totes les mesures compensatòries”, ha assegurat Héctor Calls, cap de sostenibilitat ambiental del Port de Barcelona. Al seu torn, Juan José Hita, cap de divisió de sistemes operacionals de gestió d’AENA, ha assenyalat que hi ha una “simbiosi” entre l’aeroport i el delta.
