Finca de la Ricarda del Prat, un dels espais naturals més preuats del territori. Foto: Àlex Recolons/ACN
Que preservar el Delta és una necessitat i una meta compartida, no en dubte –gairebé– ningú. Ara bé, el debat rau en el com i en el qui ho ha de fer. D’aquesta manera, els últims mesos s’ha polemitzat molt sobre l’increment de la superfície protegida al Delta, l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport o la proposta de convertir el Parc Agrari en un hub agroalimentari. I, per acabar-ho d’adobar, Europa –ara sí– ens mira, i té l’espasa de Dàmocles en forma de multa penjant sobre Espanya si no s’afanya a protegir els espais naturals del Llobregat, amenaçats per la crisi climàtica.
Tanmateix, i tot i la urgència del moment, la manca d’entesa política amenaça d’entorpir la protecció d’aquest espai. I és que ara mateix hi ha bloquejats 100.000 euros anuals que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es va comprometre a aportar al Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, un ens depenent de la Generalitat participat pels ajuntaments de Viladecans, Gavà, Sant Boi, el Prat i Barcelona. Aquests són els diners que l’AMB posaria cada any al consorci si s’hagués donat llum verda a la seva entrada, cosa que encara no ha succeït. Per què? Perquè el 2019 el Consell Metropolità de l’AMB va supeditar la seva adhesió a la modificació dels estatuts del consorci. Així ho va fer el consell rector de l’entitat fa un any, però Viladecans i Gavà encara no l’han convalidada als seus respectius plens, tal com van fer fa uns mesos el Prat i Sant Boi.
Fonts de l’AMB consultades per aquesta publicació han confirmat que es començarà a efectuar el pagament corresponent al consorci tan bon punt es convalidi la modificació dels estatuts. Mentrestant, els 100.000 euros de l’AMB són una entelèquia administrativa que només existeix sobre el paper. I no són poca cosa, atès que el pressupost del consorci, segons dades públiques de la Generalitat del 2022, és de 569.270 euros.
Els perquès
Tenint en compte que 100.000 euros suposarien una injecció de recursos gens menyspreable per al consorci, per què Gavà i Viladecans no han convalidat la modificació dels estatuts que permetria l’AMB entrar al consorci i, per tant, desbloquejar els diners compromesos? Per què no porten la qüestió al Ple, tenint en compte que els seus representants al consorci van donar el vistiplau a la modificació el desembre de l’any passat? Tot plegat té a veure amb els models de gestió de cadascú. Des de l’Ajuntament de Gavà expliquen a Línia Mar que no s’oposen al fet que l’AMB tingui representació al consorci, però al·leguen que abans de fer aquest pas “cal posar sobre la taula qüestions pendents”, com ara la intenció de Gavà, Viladecans i Sant Boi de buscar un nou model de gestió dels espais naturals del Delta i del Parc Agrari, més “professionalitzat i tècnic” i amb fórmules “basades en la innovació, la modernització i la sostenibilitat”. És a dir, l’impuls del hub agroalimentari que hi promouen i la limitació de la superfície de terreny protegida. En aquest sentit, demanen que es creï un organisme únic que inclogui tant al Parc Agrari com al Consorci dels Espais Naturals, i recorden que la conselleria d’Acció Climàtica es va comprometre a treballar-lo amb els ajuntaments.
En aquesta línia es mou l’altre consistori implicat, Viladecans, des d’on asseguren a aquest periòdic que tenen un acord amb la Generalitat per “obrir el debat de la governança del consorci”, però lamenten que “ni s’ha obert ni s’han incrementat els recursos”.
Qui ha de posar els diners?
De fet, Viladecans demana al Govern que incrementi la seva aportació econòmica al consorci. “Creiem que és incongruent que l’administració local encara aporti més finançament”, expressen des de l’ajuntament viladecanenc en relació amb els 100.000 euros de l’AMB, amb els quals passaria a ser “del 70% del total del consorci”.
Des de Gavà al·leguen que les inversions de la Generalitat han estat “insuficients”, fet que ha provocat, denuncien, “el deteriorament d’aquest territori”. Per tot plegat, el PSC està presentant arreu mocions reclamant al Govern que incrementi les seves aportacions als consorcis com el del Delta o el de Collserola.
Si mirem les dades dels pressupostos d’enguany, veurem que la Generalitat aporta 243.100 euros al consorci, el 43% del total. Per la seva banda, els consistoris hi aporten 265.000 euros, a raó de 60.000 euros Viladecans, 60.000 el Prat, 30.000 Sant Boi i 15.000 Gavà, més els 100.000 de l’Ajuntament de Barcelona.
Ara bé, el pressupost de 569.000 euros és del tot insuficient per fer una gestió adequada de l’espai. La gerent del consorci del Delta, María José Albaladejo, detalla a Línia Mar que caldria un milió d’euros de pressupost per anar bé.
Qui va demanar consens i que es ratifiquin els acords és la portaveu dels comuns i tinent d’alcaldia de Medi Ambient de Viladecans, Encarna García, sòcia del PSC al govern. “Facilitar la incorporació de l’AMB al consorci és una obligació i una necessitat urgent, ja que ha ocasionat la pèrdua de 200.000 euros”. En aquesta línia, l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, va expressar en una conferència a Espai Línia que no s’entenia per què l’AMB no ha entrat encara al consorci.
