La protecció del delta creix. Foto: ACN
El Govern ha aprovat l’esperada ampliació de la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) del delta del Llobregat, que d’ara endavant es dirà Aiguamolls del Delta del Llobregat. Es tracta d’una notícia llargament desitjada pels ecologistes i d’algunes administracions com l’Ajuntament del Prat, tot i que ha generat els últims anys una forta polèmica entre els proclius i els agricultors i els ajuntaments socialistes de la zona, que tenen al cap un model diferent de gestió dels espais naturals del delta i han criticat que la Generalitat no els hagi consultat abans per tirar endavant aquesta ampliació de la protecció.
Sigui com sigui, la polèmica ZEPA ampliada a més del doble d’hectàrees -del miler a les 2.407 que marca l’actual planejament- és ja una realitat. Amb el nou dibuix, plantejat fa dos anys en una visita de l’aleshores consellera de cultura Teresa Jordà al Prat, la Generalitat creu que “s’augmenta l’exigència i la necessitat de complir condicions” davant una nova ampliació de l’aeroport, si bé admet que l’Estat podria sobreposar-se per motius d’interès general i aleshores hauria d’aplicar compensacions protegint nous terrenys.
Els ecologistes i el Prat, contents
Aquest moviment respon bàsicament a les exigències de la Comissió Europea, que el 2021 va remetre una carta a Espanya amenaçant amb una multa si no feien alguna cosa per protegir millor els espais naturals del delta. Tot plegat va ser possible per una denúncia de DEPANA de l’any 2003. Ara, el col·lectiu ecologista celebra aquest pas, tot i que demanen un pla de gestió de la zona més ambiciós, segons un comunicat d’Ecologistes en Acció. L’associació valora “molt positivament” l’aprovació de la nova delimitació de la ZEPA -“és una decisió lògica i valenta”, asseguren-, però recorda les “amenaces” que hi ha sobre el territori, tot recordant projectes urbanístics que afecten l’àmbit com ara el Pla de Ponent de Gavà, el Ribera-Salines de Cornellà o el de l’entorn de la Colònia Güell.
Qui també ha valorat de manera positiva l’aprovació del Govern ha estat l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, que ha recordat que “sense la ZEPA, el delta seria per a l’asfalt”. Així mateix, Mijoler ha assegurat que aquest pas “dificulta més una possible ampliació de l’aeroport i el port”, i que “dona la raó” a aquells que, com ell, defensen que als espais naturals del delta del Llobregat no hi cap cap infraestructura més.
En risc de rebre una multa
Fruit d’aquell requeriment, el Govern es va comprometre a redefinir la ZEPA i la LIC -Lloc d’Importància Comunitària- a tot l’entorn metropolità del riu i la desembocadura, mentre que l’Estat delimitava la ZEPA marítima i començava a enderrocar els aparcaments de l’aeroport construïts en ple entorn natural.
Entren al nou dibuix de la ZEPA i la LIC el tram del riu Llobregat des del pont de l’N-340 fins a la desembocadura, l’Illa, la bassa de desguàs del canal de l’aviació, la zona central del parc litoral del Prat, la platja del Prat, la Roberta, la colònia militar de l’aeroport, la pineda de les Filipines, l’ampliació de Can Sabadell, l’ampliació del Remolar, la Murtra i la Murtrassa, la pineda de Gavà i l’Olla del Rei. Entre els nous sectors designats com a ZEPA hi ha les Marines de l’Hospitalet -al voltant de Cal Trabl-, la ribera del Prat i de Sant Boi, Can Camins o Cal Dominguet, entre altres.
Fre a l’ampliació de l’aeroport?
Pel que fa a la influència que poden tenir les noves ZEPA i LIC davant un projecte d’ampliació de l’aeroport, fonts del Govern, en la línia del que diu l’alcalde del Prat, apunten que ara “creix l’exigència i la necessitat de complir determinades condicions” si es volen tocar aquests espais. En aquest sentit, les mateixes fonts recorden que la Comissió Europea “ja va dir que abans de plantejar qualsevol nova ampliació calia complir amb la Carta d’Emplaçament del 2021”, i sostenen que “la proposta acordada ara va més enllà del que demanaven les institucions europees”.
La pagesia es mira preocupada l’ampliació de la ZEPA. Foto: Arxiu
Per altra banda, el Govern ressalta que ha mantingut un “diàleg constant” amb els sindicats Unió de Pagesos i JARC, i amb entitats com Ecologistes de Catalunya, SEO/Birdlife i la Xarxa per a la Conservació de la Natura. “Des de l’inici s’ha estat buscant una proposta integral, entenent que el procés no era fàcil i que calia trobar l’encaix per gestionar coordinadament els espais protegits i els espais no protegits”, apunten, tot admetent que “potser el dibuix de les línies finals de protecció pot generar friccions”, especialment amb els Ajuntaments. Amb tot, insisteixen que el paquet de mesures que acompanya les noves ZEPA i LIC “poden generar consens” amb tots els agents del territori.
Primeres crítiques a l’aprovació
Amb tot, des de la pagesia ja han arribat les primeres crítiques a l’aprovació de l’ampliació de la zona ZEPA. L’Institut Agrícola Sant Isidre s’ha mostrat molt crític amb aquest pas del Govern, a qui demana que el retiri, tal com es va aprovar en una resolució del Parlament -sense cap efecte vinculant, cal recordar- en dues ocasions recents. A més, la patronal dels pagesos lamenta que la decisió s’hagi pres “en el pitjor moment possible”, amb un Govern en funcions. Pel que fa a les al·legacions que va presentar, des de l’entitat lamenten que no han estat preses en consideració i arriben a assegurar que la proposta d’ampliació de la zona ZEPA contradiu l’evidència científica.
Per la seva banda, el Govern recorda que, de no ampliar les àrees de protecció, s’exposava a sancions administratives, al veto davant subvencions europees o a responsabilitats judicials. Confien que amb l’acord d’aquest dimarts el procés de la Carta d’Emplaçament del 2021 “quedarà quasi del tot resolt” pel que fa a la responsabilitat de la Generalitat, que acabaria del tot quan s’aprovi el Pla Especial de Protecció. En paral·lel, l’estat espanyol haurà de culminar la restitució dels espais naturals de Viladecans on AENA va construir diversos aparcaments que ja estan en procés d’enderroc.
A part de refer les àrees protegides, el Govern ha destacat un paquet de mesures acordades “per plantejar un nou model de gestió que no sigui només diverses línies marcades en un mapa”. “Volem assegurar l’activitat agrícola i conservar la biodiversitat amb models sumatoris a través d’una gestió integral, deixant de banda el model del ciment”, afegeixen des d’Acció Climàtica.
No pla de protecció a la vista
En aquest sentit, l’executiu es proposa començar abans que acabi l’any la redacció i tramitació del Pla de protecció de medi natural i del paisatge de l’espai Delta del Llobregat, un document històricament reclamat pels agents social i polítics locals. La intenció de l’executiu és obrir un procés participatiu “que reculli una reflexió global del futur de tot el delta”.
Al mateix temps, el Govern aposta per crear un model de governança compartit entre la Generalitat, el món local, agrari, ambiental i comunitari. Per exemple, planteja la possibilitat que la Generalitat pugui adquirir terrenys que ara estan en desús per destinar-los a cultius, bé sigui amb licitacions o bé amb pagament de serveis ambientals per a la producció d’aliments.
Ajudes a la pagesia
Una altra de les mesures plantejades a l’acord d’aquest dimarts és impulsar els ajuts públics i les inversions perquè els productors agraris del delta del Llobregat puguin modernitzar les infraestructures per optimitzar la producció, en paral·lel a un treball que afavoreixi la recuperació de la biodiversitat i la millora de la qualitat de les masses d’aigua.
Per acabar, el Govern es marca fins a finals del 2025 per aprovar una cartografia dels espais agraris d’interès situats dins l’àmbit ZEPA per incorporar-los al mapa de sòls de Catalunya i reforçar-ne la preservació a través del Pla territorial sectorial específic del Parc Agrari del Baix Llobregat. Al mateix temps, es vol revisar el Pla de gestió i desenvolupament del mateix parc per actualitzar-lo a les activitats i condicions ambientals d’avui en dia.
El delta del Llobregat, en suspens
