Marín ha estat convidada a l’esmorzar Fòrum Europa a l’hotel Palace. Foto: Ajuntament
L’alcaldessa Núria Marín ha defensat el model d’immersió lingüística i ha qualificat de “greu error” la politització de la llengua. Ho ha fet aquest matí en el cicle d’esmorzars informatius Fòrum Europa, que organitza Nueva Economia Fòrum. En el cas de l’Hospitalet, una ciutat amb una majoria de castellanoparlants, Marín ha apostat per aplicar-hi la “màxima immersió” perquè el castellà es parla “a tot arreu” i el que cal és garantir el màxim aprenentatge del català per tal que els alumnes de la ciutat “tinguin les mateixes oportunitats que la resta”. “És qüestió de sentit comú”, ha afegit.
Per altra banda, l’alcaldessa s’ha mostrat de nou “convençuda” que no s’obrirà judici oral pel cas del Consell Esportiu i que serà de nou candidata a l’alcaldia el 2023.
Marín també ha dedicat força estona a parlar dels grans projectes que afronta la ciutat els pròxims anys. En aquesta línia, ha celebrat que Red Eléctrica hagi inclòs en els seus plans per al període 2021-2026 el trasllat de la subestació elèctrica dels terrenys de Can Rigal, pas imprescindible per afrontar la construcció de l’anhelat Hospital General.
Si es compleixen els plans, en pocs anys l’espai guanyat a la subestació elèctrica de Can Rigalt podrà acollir l’esperat Hospital General, una reivindicació històrica dels veïns i del teixit associatiu, que assenyala que l’actual hospital de la Creu Roja està obsolet. Amb tot, Marín ha recordat que l’Ajuntament vol convertir l’àmbit de Can Rigalt en un pol econòmic al voltant de la salut i l’esport. A més, l’alcaldessa ha recordat que amb l’alliberament d’aquest espai es podrà configurar una zona verda que enllaci amb el parc de Can Rigalt, el que formaria un altre “pulmó verd” per a la ciutat.
Conservar l’ànima de la vida de barri
“Són unes actuacions que permetran que la ciutat faci un pas endavant en la lluita contra l’emergència climàtica, que arran de la pandèmia s’ha posicionat com una de les prioritats dels governs”, ha expressat Marín, que ha reconegut que els ciutadans “han canviat la forma de concebre les grans ciutats”. “L’Hospitalet camina amb decisió cap a aquest nou paradigma”, ha afegit. Això sí, segons ha remarcat l’alcaldessa, conservant sempre “l’ànima, la proximitat i la calidesa de la vida de barri” que caracteritza la ciutat.
Amb tot, la conferència d’avui de Marín ha tractat molt sobre els grans projectes municipals que, per a l’alcaldessa, són també d’abast metropolità. En aquest sentit, s’ha referit al soterrament de les vies de les línies de Vilanova i Vilafranca, que esquincen la ciutat. Hi ha previst el soterrament de sis quilòmetres de vies, cosa que permetrà recuperar 120.000 metres quadrats de superfície que, segons la batlle, es destinaran a ús ciutadà i zones verdes. A més, Marín ha tornat a anunciat que es convocarà un concurs internacional per buscar el millor projecte per a aquesta zona alliberada.
Defensa del PDU Biopol-Granvia
Seguint amb els grans projectes del seu govern per a la ciutat, Marín ha volgut fer valdre el Pla de Desenvolupament Urbanístic (PDU) Biopol-Granvia, el qual acaba d’obrir-se a la participació ciutadana perquè hi facin aportacions i que, segons l’alcaldessa, “reorganitzarà el territori municipal per fer-lo més sostenible” i serà la “tercera gran transformació” del municipi.
A més, Marín considera que el projecte “definirà la biomedicina com a sector productiu estratègic per generar economia”. I igual que va fer el primer tinent d’alcaldia, Francesc J. Belver, durant la presentació del procés participatiu del PDU al Consell de Ciutat, n’ha destacat els beneficis econòmics, tant per a la ciutat com per al país.
Motor econòmic de l’àrea metropolitana
I és que, segons un estudi del Laboratori d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, un cop el PDU estigui desenvolupat al 100%, generarà 30.000 llocs de feina i tindrà un impacte econòmic directe de prop de 4.500 milions d’euros, el que representa gairebé un 2% del PIB català. “Serà un nou motor econòmic de l’Hospitalet, de l’àrea metropolitana i, per extensió, del país”, ha reblat Marín.
Tanmateix, els opositors a aquest planejament urbanístic no ho veuen igual i han criticat recentment les intencions del govern municipal i la Generalitat, que són els impulsors del PDU Biopol-Granvia, rebatejat d’aquesta manera després que la justícia el tombés en dues ocasions i obligués el govern de Marín a replantejar-lo. De fet, un dels mantres de l’Ajuntament en referència al projecte renovat i el consegüent procés participatiu és “buscar el consens” màxim de veïns i entitats.
Per la seva banda, No Més Blocs, la plataforma nèmesi del PDU, s’ha resituat en el tauler plantejat ara per Marín i assegura estar a favor del pol biomèdic, però proposa al consistori no construir més edificis a l’àmbit sud de la ciutat i aprofitar la zona industrial propera de Femades, que pertany al Pla de Renovació de les Àrees Industrial (PRAILH).
Marín ha destacat les “transformacions” que experimenta la ciutat. Foto: Ajuntament
Per altra banda, algunes veus del teixit associatiu han plantejat la contradicció de presentar un pla urbanístic que preveu edificar 75.000 metres quadrats al costat d’una zona natural i agrícola com Cal Trabal -que segons la nova proposta de PDU es preservarà al 85%- el mateix dia que al Consell de Ciutat es presentava un document alertant dels efectes del canvi climàtic sobre la ciutat.
Sense anar més lluny, cada cop hi ha més veus ecologistes que reclamen minorar el ritme de construcció a l’àrea metropolitana, atesos els efectes nocius sobre el medi ambient. Sobre aquesta qüestió, Marín ha explicitat avui que el PDU preveu la construcció d’una zona verda de 500.000 metres quadrats que actuïn de “pulmó verd metropolità”.
Grans projectes que reverteixen a la ciutat
En aquesta línia de grans iniciatives, Marín ha anunciat que les obres d’ampliació de Fira de Barcelona al recinte de Gran Via començaran el mes d’octubre o novembre d’aquest any. Per a Marín, aquesta ampliació de 60.000 metres quadrats convertirà el recinte firal de l’Hospitalet en un “top gamma” a nivell mundial, capaç de competir amb els millors. “La fira havia de créixer i hem aconseguit fer realitat el que semblava impossible”, ha destacat.
I és que el missatge de Marín ha estat sempre el d’atraure economia que generi riquesa per a la ciutat, i que aquesta acabi revertint als barris. “Les grans empreses del Districte Econòmic generen a l’Ajuntament, entre l’IBI i l’IAE, 31 milions d’euros. Una xifra que coincideix amb el pressupost anual dels Serveis Socials de la ciutat i que és de 30,8 milions d’euros”, ha indicat l’alcaldessa, que considera necessari “diversificar” l’economia per ser més “resilients”.
