La Irene es queda: crònica d’un desnonament ajornat a la Florida

La Irene viu amb la seva parella i tres fills menors en un pis del carrer Aigües del Llobregat, al barri de la Florida, i sobre ells recau una ordre de desnonament que, gràcies a la pressió de l’Assemblea de Defensa dels Drets de l’Hospitalet, de moment no s’ha fet efectiva. De fet, ahir al matí estava previst que els fessin fora de casa seva, però finalment el desnonament es va suspendre.

Aquesta és la crònica d’un cas d’entre les desenes que tenen lloc cada setmana a la ciutat. Un degoteig constant de desnonaments que ha posat en guàrdia a les plataformes en defensa de l’habitatge digne. “El dret a la propietat no és absolut, ha de primar l’interès social”, afirma a Línia LH José Álvarez, membre de l’assemblea.

El desnonament estava programat per a les 9 del matí d’ahir, tot i que els activistes ja hi eren des de dos quarts de vuit per preparar-se per a qualsevol avançament. Davant de la porta de l’escala on viu la Irene i els seus fills hi havia concentrades una vintena de persones, que protestaven contra la decisió d’expulsar la família de la casa que habiten.

La Irene pagava una hipoteca pel pis on viu, però l’esclat de la crisi del 2008 va afectar-la fins al punt de prendre’n la propietat. Hi continuen vivint perquè no tenen cap altra alternativa i reclamen que la propietat, una empresa que va comprar l’habitatge a la SAREB, accepti un lloguer social.

“Bona voluntat”

Tanmateix, la defensa legal de la propietat assegura a aquesta publicació que els han ofert diverses opcions. “Hem arribat a aquest extrem per culpa d’ells”, acusen als inquilins. De la mateixa manera, la defensa recorda que l’empresa compradora va oferir el pis a la Generalitat perquè el destinés a lloguer social, però segons diuen no el van voler. A més, critiquen que és la sisena vegada que venen a fer el desnonament i que la propietat sempre ha mostrat sempre “bona voluntat”.

Un cop arribada la comitiva judicial, alguns activistes van tallar el carrer amb contenidors per entorpir el procés. És en aquest moment que el funcionari del jutjat va trucar als Mossos, que hi van arribar en pocs minuts. La Irene era al seu pis “molt nerviosa”, van avisar els activistes, que van alertar que amenaçava amb el suïcidi. Amb els Mossos va arribar una ambulància, i els sanitaris del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) van pujar al pis, acompanyats per dos agents, per fer una revisió a la dona.

Davant d’aquesta situació i la impossibilitat que hi vingués cap unitat ARRO dels Mossos -per procedir al desnonament caldria haver acordonat la zona amb anterioritat, reconeixen els agents-, la comissió judicial va decidir suspendre el desnonament, davant de l’enuig de la representació de la propietat. Tanmateix, es va ajornar fins al dijous 31 de març a les nou del matí. Des de l’Assemblea de Defensa dels Drets asseguren que intentaran fer tot el possible per evitar que la Irene i la seva família hagin de fer les maletes.

El paper dels Serveis Socials

Amb tot, des de l’assemblea denuncien que els Serveis Socials de l’Ajuntament no han ofert cap alternativa a la Irene i la seva família, més enllà d’un parell de dies en un alberg municipal per a gent sense sostre. Fonts municipals confirmen que l’Ajuntament els ha ofert una “estada limitada” a l’alberg Els Alps i que la família de la Irene ha d’anar a la Taula d’Emergència Social, amb un informen preceptiu dels Serveis Socials, perquè se’ls assigni un pis.

Ara bé, en aquest moment la llista d’espera és de 300 persones. Sobre aquesta qüestió, el consistori reconeix que no disposa d’habitatges socials i apunta que és la Generalitat qui té les competències en aquesta matèria.