El debat que dilluns passat va organitzar el RACC sobre la conveniència o no de la unió del tramvia per la Diagonal va servir per posar de manifest que és un tema que aixeca passions i que hi ha divisió entre els experts.
La trobada va reunir Pere Macias, el nou director d’estratègia de la connexió del tramvia; Josep Antoni Acebillo, exdirector de projectes urbans del consistori i un dels pares del model Barcelona; Germà Bel, economista i diputat de Junts pel Sí; Jaume Barceló, catedràtic emèrit i responsable de projectes de transport i TIC a la UPC; Andreu Ulied, soci director de la consultoria de mobilitat Mcrit i Lluís Permanyer, cronista de la ciutat.
En el bàndol favorable s’hi va situar, lògicament, Pere Macias, que va assegurar que la unió no provocaria problemes afegits de trànsit perquè “de tot el trànsit de Barcelona, només el 3,5% passa per la Diagonal”. Barceló i Ulied també van defensar la idea. Aquest últim va assegurar que el tramvia és un transport adequat per al segle XXI, després que Acebillo assegurés que el tramvia té un “origen estalinista” de quan calia una “mobilitat obligada” i que Bel digués que la Barcelona del segle XXI necessita una “infraestructura flexible” i nou un tramvia.
