Fotos: Eduardo Corria

Xavier Marcé atén Línia Les Corts quan compleix dos mesos al capdavant del Districte. Amb el veto que va patir per part dels comuns el 2016 per formar part del govern municipal oblidat, Marcé ha arribat a un districte fronterer amb la seva ciutat, l’Hospitalet. Tot i que demana una mica de paciència, demostra que ja té al cap els grans temes cortsencs.

Sembla que aquesta vegada, a diferència del 2016, no hi ha hagut problemes amb els comuns perquè vostè formi part del govern…
El que va passar en aquell moment va ser intens però relativament parcial i molt acotat al terreny cultural. Tampoc crec que fos un debat personal, ja que no hi havia cap comentari que fes referència a cap irregularitat. El debat era estrictament conceptual sobre el que era una mirada cap a la cultura més basada en les lògiques socials i una que se’m pressuposava a mi, més relacionada amb l’economia i l’estructura cultural del país i de la ciutat.

Capítol tancat, per tant?
En cap moment he pensat que allò anés més enllà i, per tant, tampoc he pressuposat que hi hagués d’haver cap problema perquè jo estigués a la llista socialista. Diria més, i potser soc agosarat… Estic convençut que, després de dos anys de gestió meva en cultura com a assessor del tinent d’alcalde d’aquell moment, ara no hauria passat el mateix.

Vostè és de l’Hospitalet, on també va tenir responsabilitats a l’Ajuntament. Ara governarà un districte que fa frontera amb aquesta ciutat. Coneix bé les Corts?
Seria molt agosarat dir que conec bé les Corts. Soc veí circumstancial de les Corts i hi he anat molt. Qui no ha anat a la plaça de la Concòrdia a prendre alguna cosa? A les Corts hi ha molts elements de ciutat i de país: els Jardins de Pedralbes, el Barça, el Polo… I ja que em parlen de la relació amb l’Hospitalet, deixin-me que els digui que ja ens hi hem posat en contacte per treballar projectes conjuntament, com el cas de Can Rigal. Volem trobar un encaix esportiu i tecnològic a la zona que l’envolta, ja que es podria donar un potencial a aquell espai de magnitud supramunicipal i, fins i tot, internacional. Vull fer valdre la proximitat amb l’Hospitalet perquè tenim coses en comú per treballar.

Ara que citava el Barça… L’Espai Barça és un dels grans temes del districte. La FAVB i diferents entitats veïnals van demanar la retirada de l’actual proposta i van parlar d’il·legalitat pel que fa a la requalificació del sòl. L’acord amb el Barça, però, sembla que no es tocarà…
L’Espai Barça està aprovat. Una altra qüestió és que amb el procés de construcció, que serà llarg, hi haurà molts matisos que permetran dialogar amb el veïnat. Però sí que és cert que el projecte està aprovat i que el Barça té capacitat de maniobra per tirar-lo endavant. De fet, ara començarà l’enderrocament del Mini Estadi.

En tot cas, com valora els recursos judicials, dels veïns i la CUP, i les al·legacions presentades?
Crec que ens hem d’acostumar que alguns col·lectius arrosseguin, fins a molt més enllà del que és una aprovació teòrica d’un projecte, la seva voluntat de canviar coses. Això permet un doble diàleg interessant: hi ha una aprovació i el projecte tira endavant, però alhora s’estimula que no sigui rígid i inalterable.

“Tenim coses en comú per treballar amb l’Hospitalet, com Can Rigal”

Pel que ens diu, veu saludable que hi hagi recursos i al·legacions.
Sí. Els podria posar un altre exemple, en aquest cas sobre el turisme. La mirada més dura cap al turisme ens ha ajudat a prendre consciència de moltes coses que segurament abans no contemplàvem. Penso que certes posicions, que de vegades són molt radicals, tenen una part valuosa, ja que ens recorden que la llei no és un punt final sobre res. Hi ha d’haver diàleg i ajustos perquè les coses millorin.

Relacionat amb el Barça, una altra queixa veïnal és la dels problemes que hi ha els dies de partit. Incivisme, mobilitat col·lapsada… Es pot fer alguna cosa més que no s’hagi fet?
Hi ha coses a fer. L’Espai Barça, a banda de les millores per al club, també oferirà possibilitats per solucionar aquests problemes a mitjà i llarg termini. Ara bé, a curt termini hi ha una dificultat objectiva, ja que el camp del Barça és dels pocs estadis importants del món que està al centre de la ciutat. Això fa que, més enllà d’un treball cívic i d’acompanyament policial, ara mateix molt de marge no hi ha.

Els grups de treball que es van crear entre la policia, l’Ajuntament i els veïns van servir?
Sí, van donar els seus fruits. I, si ho mirem objectivament, el nivell de problemàtica de vandalisme o afectacions reals és relativament baix. No podem dir que un dia de partit del Barça sigui tremendo. Però és cert que hi ha riuades de gent, molèsties als veïns i afectacions que de vegades són complicades. Per exemple, si algú té una urgència i ha de sortir per anar a l’hospital, hi ha un problema.

Canviant de tema, la futura construcció de la residència d’avis de l’Arquebisbat fa temps que aixeca polèmica. Es farà durant aquest mandat?
Hi ha un projecte aprovat que ha estat recorregut pels veïns i que el plenari del Districte i el de l’Ajuntament no van aprovar. Cal tenir en compte que, si les parts no cedeixen, o l’Arquebisbat no canvia la seva posició, el projecte té una aprovació prèvia, ja que la Fiscalia va arxivar la denúncia veïnal. Dit això, estem treballant per poder trobar una solució que acontenti tothom, i crec que aviat tindrem novetats al respecte. Però totes les parts hauran de fer un esforç per fer-ho possible.

Un dels grans projectes urbanístics dels últims temps és el de la Colònia Castells, que arriba al seu final. Quan es podrà donar per acabat després de tants anys?
La Colònia Castells inclou diferents parcel·les, fases… La solució final té a veure amb la disponibilitat econòmica de l’Ajuntament. Per tant, cal arribar a un acord amb els propietaris que permeti anar avançant. El problema és que hem d’aconseguir la dotació econòmica necessària per poder anar passant de fases. Confiem fer un pas més en aquest mandat, però estem parlant de xifres importants i, com es poden imaginar, quan la ciutat prioritza la despesa hi ha certs ordres. Ara bé, per a nosaltres és una prioritat del mandat.

L’Ajuntament haurà de refer el projecte de reforma del PERI Danubi. Males notícies…
Bé, hem de donar una volta al projecte. Caldria poder canviar les afectacions urbanístiques i trobar una fórmula imaginativa que permetés alliberar aquest espai. Creiem que ho podem fer a curt termini. La possibilitat de tenir espai per a habitatges i equipaments està oberta. Quan dic solució imaginativa em refereixo que els propietaris tinguin una alternativa similar al valor de les seves propietats i això permeti alliberar l’espai. Però no puc donar més pistes perquè és un tema complicat. Com a mínim l’hem de desencallar.

Deixant de banda l’urbanisme, un informe recent apunta que les Corts és un dels districtes amb més segregació escolar a educació infantil i primària. El preocupa aquesta realitat?
Al districte hi ha moltes escoles concertades i això és un factor que de ben segur hi influeix. Però també és cert que les Corts és un dels districtes amb més projectes solidaris i d’inclusió.

Fa un any l’oposició va forçar el regidor Agustí Colom a explicar les possibles retallades que estava previst fer al districte, amb el PSC liderant les crítiques. Hi haurà retallades o no?
Vull pensar que no. La meva feina és, no només que no n’hi hagi, sinó incrementar el pressupost. També haig de dir que aquest Ajuntament no pot assegurar l’aprovació del pressupost, però estic convençut que les inversions a les Corts augmentaran l’any que ve.

Quan es va parlar de les retallades, dues inversions que quedaven afectades eren el nou Espai Jove de les Corts i l’Escola Anglesola. Com es resoldrà tot plegat?
L’Escola Anglesola havia de ser un institut i ara serà de primària. El contorn d’aquesta escola, que era un parc, s’ha de repensar perquè no és el mateix un espai per a gent jove que per a gent més petita. Dit això, l’espai està ben plantejat.

Per tant, les retallades…
Permetin-me que no opini sobre les retallades que va poder proposar el regidor Colom. També és cert que en els últims anys s’han prioritzat uns barris amb necessitats més objectives que altres i les Corts no ha estat un districte prioritari. Tinc la impressió que, a banda del pressupost ordinari que necessita un districte, és molt important que, a l’hora de discutir el pressupost, els districtes aportin propostes que tinguin valor per a ells mateixos però també per a la ciutat. Almenys algunes.

Ara deia que les Corts no havia estat un districte prioritari…
Prioritari en termes d’aportació pressupostària.

Fa poc deia el mateix a Línia Sarrià, sobre el seu districte, el regidor Batlle. I afegia que durant l’últim mandat Sarrià-Sant Gervasi havia estat “desatès”. Creu que en el cas de les Corts va passar el mateix?
Hi ha una sensació, que sí que és certa, que les Corts és un districte que tira endavant sol gràcies a la seva infraestructura d’equipaments, al conjunt d’institucions com la universitat… Però això és una mirada estreta. Les entitats i institucions que tenim al districte han de ser un punt de partida d’acords per multiplicar els valors del districte i aportar més a la ciutat. Nosaltres, per exemple, volem repensar les relacions amb la universitat perquè aporti més valor afegit al districte i a la ciutat. També amb entitats com, per exemple, l’RC Polo. Els projectes s’han de fer valdre pressupostàriament, al mateix temps que seria absurd negar que les problemàtiques socials que poden haver-hi a Nou Barris o en una part de Sant Martí són més complexes que les que tenim nosaltres.

“Aviat tindrem una solució per a la residència de l’Arquebisbat”

Pel que ens diu, el districte té un potencial que no s’explota.
Les Corts té enormes oportunitats, per exemple en temes socioculturals i esportius. És un districte estratègic des del punt de vista de la concentració de massa crítica en terrenys que no són estrictament urbanístics. El potencial per construir imaginaris nous per al districte i per aportar valor afegit a la ciutat és immens.

Com es concreta això?
Primer, hem de ser capaços de crear una taula estable de relacions amb empreses i institucions de caràcter cultural i esportiu per establir maneres de col·laborar. Això inclou temes com la inclusió, l’educació vinculada a la universitat o altres vinculacions de caràcter empresarial. Però totes elles han d’estar treballant a favor del districte i del seu potencial.

Seria convertir les Corts en un motor de la ciutat?
Sí, és una bona manera de dir-ho.

Parlant de motors, en aquest cas literalment, el mandat passat també hi va haver queixes pels canvis a la línia de bus H10. Creu que estaven justificades?
L’equilibri entre la mirada de districte, o de barri, i la de ciutat de vegades no acaba d’encaixar. A més, l’avinguda de Madrid té talls de doble direcció que compliquen la situació. Som conscients que hi ha desajustos i tenim el tema damunt la taula, com també el de buscar una solució adequada a les peticions dels veïns sobre la nova estació de l’L5.

Ja queda menys perquè els veïns puguin començar a gaudir d’aquesta nova estació, la d’Ernest Lluch, a la qual ara feia referència.
Sí. En aquest cas tenim pendents uns ajustos que cal fer amb una sortida de ventilació. Estem mirant com podem canviar-ho, però no serà fàcil. Sigui com sigui, amb petits o majors nivells de desacord, l’obertura d’aquesta nova estació serà una molt bona notícia.