Joan Ramon Riera: “A les Corts tenim un paper de solidaritat envers la ciutat”

Joan Ramon Riera (PSC) fa poc que és el regidor del Districte de les Corts, on ha arribat per substituir Xavier Marcé. Vinculat a l’Ajuntament des del 2005, on va assumir les seves primeres responsabilitats polítiques a l’Eixample, Riera és un home de partit i es defineix com un “socialdemòcrata clàssic”. Ens atén il·lusionat i distesament, amb mascareta.

Fa poc més d’un mes que és regidor. Com li ha anat l’aterratge a les Corts?
Molt bé. He tingut molt bona acollida i m’he trobat amb veïns compromesos. Les Corts és un districte amb moltes oportunitats i potencialitat.

Coneix bé les Corts?
Soc veí de l’Eixample, però per les Corts fa molts anys que m’hi moc. El 97 vaig treballar en un edifici d’aquí a la Diagonal, vaig estar enamorat d’una noia que vivia al carrer Guitart als noranta… I també he vingut molt a la Festa Major. He anat a can Barça moltes vegades. No hi visc però podem dir que ho conec una mica.

En un article de presentació a Línia Les Corts reclamava als veïns complicitat. L’ha trobat?
Sí. I el dia de l’Audiència Pública ho vaig dir. Els polítics tenim una responsabilitat de govern, però tots, i aquí hi incloc la ciutadania, tenim un compromís amb la ciutat. I demano que tots estimem el districte. A l’Audiència Pública està molt bé que els veïns reclamin el que creguin. Ara bé, en el cas d’una intervenció amb una acusació fora de to, per exemple, vaig demanar que el mateix compromís que tenim nosaltres amb les notícies falses el tinguem tots.

“El principal deure que tenim és la reforma de l’avinguda Madrid”

Arriba a un districte tranquil però haurà d’afrontar qüestions pendents i ja s’ha reunit amb algunes entitats. Què li han transmès?
Ara mateix el principal deure que tenim damunt la taula és l’avinguda Madrid. Cal veure quina intervenció hi fem per poder canviar la fisonomia d’un carrer que és dels anys 80. És una autopista al mig de la ciutat. No té cap sentit. L’avinguda necessita una intervenció ràpida i immediata, que a veure si la podem fer aquest estiu, i una reflexió més estratègica sobre quin carrer volem.

Com és que al plenari es va rebutjar la proposta de carril bici que va fer ERC per a l’avinguda?
Perquè ni ERC tenia clar què hi volia fer. No se sabia si estaven parlant d’un carril bici o d’una ampliació de voreres. Hi vam votar en contra perquè ni podíem ni volíem casar-nos amb la proposta sense, per exemple, haver-ne parlat amb el Districte de Sants-Montjuïc. També vam dir, però, que volem fer una intervenció o una ampliació de voreres amb pintura. Ara bé, primer hem de deixar que els tècnics s’ho mirin. S’ha d’estudiar bé i no fer una proposta de cop en un plenari. Les coses no es fan així. La política es fa amb diàleg.

Parlem del coronavirus. Socialment ha impactat amb força als barris més pobres, però aquí la situació tampoc és fàcil. Des de la Xarxa de Suport de les Corts reparteixen menjar a 400 veïns. El Districte i els Serveis Socials no arriben a tot?
Deixin-me plantejar-ho al revés. Des del Districte i els Serveis Socials s’ha d’arribar a tot. No renunciem a prestar servei públic a tothom.

Però una altra cosa és aconseguir-ho…
Aquí hi ha un debat sobre el model. Com s’aborda la lluita contra la pobresa? O contra una emergència social d’aquest tipus? La gent de la Xarxa de Suport van venir a l’Audiència Pública i jo els vaig dir que això no va de repartir menjar al carrer ni en una parròquia, perquè això no ens traurà de pobres. Això va de construir un bon model de Serveis Socials i de quina manera les xarxes de suport mutu es poden coordinar amb aquests Serveis Socials, que tenen un plantejament ben acurat perquè la gent no necessiti aquest menjar. Hem d’encaixar la xarxa de voluntaris en aquest model.

Però aquest debat sobre el model necessita un cert temps i ara vivim un moment amb urgències…
Sí i no. L’emergència social s’ha d’abordar amb la mateixa dignitat que un model de Serveis Socials que treballa per crear oportunitats. El model de les cues de la fam –ho dic entre cometes– no m’agrada. A l’Ajuntament hem defugit el model assistencial i caritatiu per la dignitat de la persona. Puc entendre que en un moment donat hi hagi gent voluntariosa, i els he donat les gràcies públicament, però això ho hem de portar a un altre terreny.

Seguint amb el coronavirus, al districte hi ha hagut el cas del casal del Polo. S’haurien de fer aquests casals actualment?
Tots els casals compleixen al peu de la lletra la nova normalitat. I tots tenen una persona referent que és el responsable i un protocol per actuar quan faci falta. Només es fan casals que compleixen tot això.

Per tant, situació controlada.
Està controlada i hi ha capacitat de resposta. El casal del Polo és privat, però, en tot cas, la reacció ha estat correcta.

“La lluita contra la pobresa no va de repartir menjar al carrer ni en una parròquia”

El coronavirus també ha impactat amb força al petit comerç. N’hi haurà prou amb les ajudes que l’Ajuntament ha aprovat?
No sé si n’hi haurà prou… M’agradaria pensar que sí, però no ho sé. Haurem de saber viure amb els rebrots fins que no tinguem una vacuna i això tindrà una afectació en el comerç i en tota l’activitat econòmica molt notable. No m’atreveixo ni a quantificar ni a fer una estimació dels diners i l’activitat que s’estan perdent a tots els nivells. Nosaltres hi posarem el nostre gra de sorra i exigirem que la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea també l’hi posin.

El pla d’inversions també està afectat. Amb el reallotjament de la Colònia Castells hi haurà un nou retard?
Encara és aviat per dir això. El setembre tindrem més informació, perquè ara mateix tot està en negociació. Els partits hem de fer un esforç per arribar a un pacte de ciutat ampli. Per tant, pel que fa a la Colònia Castells cal esperar els resultats d’aquesta negociació.

Un tema que ha aixecat polèmica els últims anys és la residència d’avis del bisbat a Can Capellanets. No hi ha cap alternativa que no sigui que tiri endavant, no?
Ara mateix no hi ha alternativa damunt la taula. Però és dels temes que com a nou regidor hi he d’entrar. Una llicència atorga uns drets urbanístics a la propietat que no es poden manllevar. Qualsevol solució passa pel diàleg amb la propietat i, si s’ha d’obrir una via de diàleg, l’obrirem. De moment no m’he entrevistat amb el bisbat, però espero poder-ho fer.

“Em sabria greu si el club qüestiona els acords construïts sobre l’Espai Barça”

Parlant de temes urbanístics, sembla que el Barça no té diners per tirar endavant tot l’Espai Barça i vol fer un nou referèndum entre els socis quan hi ha un acord amb l’Ajuntament. Li sembla seriós?
El Barça no deixa de ser una entitat privada amb els seus marges de gestió interna i es pot entendre que hi hagi un retard si el club té complicacions econòmiques. A mi, però, em sabria greu que es qüestionin els acords construïts.

Seguint amb l’urbanisme, l’anterior regidor, Xavier Marcé, ens va dir que amb Can Rigal es volia trobar, juntament amb l’Hospitalet, un encaix esportiu i tecnològic per a la zona que l’envolta. Hi ha hagut algun progrés?
Hi ha hagut una trobada amb l’Hospitalet i volem treballar per transformar l’entorn de Can Rigal. Ara bé, ens hem de plantejar fins a quin punt són necessaris tants metres d’equipaments esportius quan som una ciutat que aposta per la barreja d’usos. Hi ha d’haver un ús de ciutat, que les 24 hores del dia hi puguis anar. Els llocs que tenen un sol ús no m’acaben de seduir.

Hem parlat de pressupostos, i una altra de les coses que ens deia l’exregidor Marcé és que les Corts no havia estat una prioritat en els pressupostos municipals durant els últims anys. Ho comparteix?
Sí. Estic d’acord que les Corts no ha estat una prioritat, però no és dolent que això passi. Des de posicions de socialdemocràcia clàssica com és la meva, crec que a les Corts tenim un paper de solidaritat envers la ciutat. Ens hem de sentir profundament orgullosos de cooperar en la construcció de la gran Barcelona. I les Corts té reptes i els hem de batallar, però hem de tenir un coneixement del que és les Corts i del que són altres barris.

Una de les grans apostes del Districte ha estat la inclusió. Amb les turbulències econòmiques podrà seguir sent tan ambiciosa?
Sí. I a ser possible ho farem amb més intensitat per aprofundir-la i fer-la avançar.

Acabem amb el festival Fes Pedralbes. Dues associacions de veïns han parlat de danys als jardins i de la quantitat de concerts que s’hi fan aquest estiu. És el lloc ideal per a tants concerts?
És un lloc adequat per a una activitat d’aquestes dimensions. El festival és una oportunitat per dinamitzar aquest espai que transcendeix el districte i obre els jardins a la ciutat. I pensant en la recuperació econòmica, cal tenir en compte tots els professionals que hi ha al darrere quan parlem dels concerts. Dit això, si en algun moment es malmet alguna cosa, es farà el requeriment perquè s’arregli. Per descomptat.