Ningú discuteix que l’ús del català passa per uns moments complicats, i és per això que el Govern va posar en marxa un paquet de 100 mesures per revitalitzar-lo (en l’àmbit de les negociacions entre el PSC i ERC per a una possible investidura també és un dels eixos troncals). I, malauradament, els mitjans de comunicació no estan exempts d’aquesta tessitura tan negativa. Els dono unes quantes dades que corroboren el protagonisme del castellà en la majoria dels àmbits dels mass media. Segons l’Informe de política lingüística 2022, el 68,1% dels consumidors de televisió convencional han vist contingut en català. En castellà puja al 89,2%. El 62,4% de la població que ha consultat internet ha vist pàgines en català; el 93%, en castellà. En videojocs, la situació és dramàtica. Només el 5,3% de la població que hi juga ho fa en català. Per sort, a la ràdio hi ha uns quants brots verds: tres de cada quatre oients l’han escoltat en català.
Una menció a banda mereixen les plataformes. Segons les dades del 2022, el 30% dels consumidors havien vist continguts en català i un 93,6% en castellà. Per fer front a la problemàtica, la Generalitat es va marcar com a fita millorar aquest vessant, i l’esforç per part del Departament de Cultura ha estat ingent: actualment les plataformes compten amb més de 3.000 títols amb l’àudio en català i uns 4.000 amb els subtítols en llengua catalana. Aquestes xifren representen un increment de 1.833 àudios i 1.989 subtítols respecte de l’any 2021. Hi ha un exemple paradigmàtic que demostra aquesta acceleració que s’està fent amb el català a les plataformes. Fa dos anys, HBO no tenia cap títol amb l’àudio en català. Ara en té 140, a més de 128 amb subtítols. Això vol dir que gairebé el 10% del catàleg d’HBO Max, que inclou pel·lícules i sèries, ja es pot veure en la nostra llengua. Tot i això, encara queda molt camí per recórrer.
En aquest context, cal no oblidar, evidentment, un dels projectes estrella del panorama mediàtic català de l’última dècada: el naixement del 3Cat; el que alguns anomenen el Netflix català i que en els seus primers vuit mesos de vida ja supera el milió d’usuaris registrats.
Cal continuar apostant per la feina a favor del català i dels mitjans en català
Si el català té un problema greu al Principat, el panorama empitjora a la resta dels Països Catalans. Precisament, una de les mesures que hem impulsat aquest any des de la Secretaria de Mitjans de Comunicació i Difusió ha estat potenciar els mitjans en llengua catalana a les Illes Balears i el País Valencià. Els dos últims mesos he tingut l’oportunitat d’anar a Palma i València per conèixer la realitat de primera mà, i és desoladora. Els governs del PP i Vox ataquen tot el que faci flaire de catalanisme i els mitjans en llengua catalana no s’escapen d’aquesta persecució. Recentment, vaig dinar amb una desena d’editors del País Valencià, agrupats sota el paraigua de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), i tots denunciaven la manca d’ajudes i, fins i tot, un cert menyspreu de l’executiu PP-Vox. I com hem reaccionat des de la Generalitat de Catalunya? Doncs impulsant nous projectes en llengua catalana o incrementant la publicitat institucional en capçaleres de les Illes o el País Valencià. “És el primer cop que es fa aquest pas endavant des de Catalunya”, explicaven des de l’AMIC.
Però, com tots sabem, aquesta amenaça no és nova. L’any passat, uns quants mitjans van patir una censura a Borriana (i en altres municipis) i el Govern català també va estar al seu costat amb l’ajuda de l’APPEC, Editors de Revistes i Digitals. En aquest cas, es va impulsar una massiva campanya de subscripcions, que enguany repetim.
Per tant, cal continuar apostant per aquesta feina a favor del català i dels mitjans en català, sigui qui sigui qui governi la Generalitat els pròxims anys. Unes iniciatives que han d’anar més enllà de les fronteres del Principat, perquè la llengua catalana és un dels fils roigs que uneixen els Països Catalans, i si el català està amenaçat a València, Palma o Perpinyà, al final tots en patirem les conseqüències.
Marc Bataller, secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió de la Generalitat
