La façana del centre d’art Santa Mònica. Foto: Santa Mònica
Fins al 2 de juny es pot veure al Santa Mònica L’altre costat, una proposta immersiva de Ferran Utzet i Enric Puig Punyet que explora l’inconscient i els estats alterats de consciència. L’exposició presenta l’altra cara de la realitat entesa com un conjunt de capes que conformen estats alterats o expandits de consciència. Les obres tracten temes com l’inconscient, els somnis i la memòria, la mort i la vida, les substàncies que alteren la percepció i la bogeria, les màscares i els miralls.
A la planta baixa del centre, un recorregut laberíntic convida a circular individualment entre les obres i, fins i tot, a participar-hi fent ús del vestuari dissenyat per a l’ocasió. En aquest laberint han participat els artistes Anna Irina Russell, Antonia Rossi i Roberto Contador, Domestic Data Streamers, Francesca Llopis, Guillaume Faure, iara Solano Arana (Sleepwalk Collective), Max de Esteban, Pere Llobera i Yapci Ramos.
Dos visitants que passen a formar part de l’exposició.Foto: Santa Mònica
El pis superior del centre l’ocupa la gran instal·lació del reconegut artista Gian Maria Tosatti, My hart is so leeg soos ‘n spieël – Kaapstad episode, on recrea l’obra que va presentar a Ciutat del Cap el 2019, en la qual explorava l’apartheid i, per extensió, els feixismes que proliferen arreu.
La mostra es completa, també a la primera planta, amb una sèrie d’entrevistes audiovisuals a Eurídice Cabañes, Evru, Josep Maria Fericgla, Júlia Carreras, Miquel Bassols, Miquel Missé i Núria Martínez-Vernis. Set relats i un programa d’activitats relacionades que mostren diverses perspectives sobre l’altre costat: la psicoanàlisi, la digitalització, el trànsit de gènere, l’art, la màgia, la mort i la poesia conflueixen en la idea que n’hi ha molts i múltiples, d’altres costats.
Una imatge de la inauguració de l’exposició, el 29 de febrer. Foto: Santa Mònica
Amb L’altre costat, el Santa Mònica continua explorant formes experimentals de curadoria. La metodologia de treball ha possibilitat que artistes, curadors i col·laboradors es trobin, donant forma col·lectivament al projecte, amb uns tempos dilatats que permeten anar descobrint a poc a poc les preocupacions i els desitjos al voltant de les preguntes formulades inicialment.
