Laura Vilagrà, sobre la nova exposició de l’Espai Línia: “S’han desterrat de l’oblit periodistes històriques”

Les dones i el periodisme s’han reivindicat aquest dimarts al migdia a l’Espai Línia. Ha estat durant un acte en el marc de l’exposició Dones periodistes contra el masclisme en el qual han participat la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Laura Vilagrà; la vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Núria de José; i la presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Marta Corcoy.

En aquest sentit, totes tres han expressat la seva satisfacció davant d’una exposició, comissariada per Andreu Asensio i Marga Moreno, on es mostra el paper de les dones a les redaccions catalanes, des de la Renaixença fins a l’actualitat, passant per la Segona República i la dictadura franquista.

“S’han desterrat de l’oblit periodistes històriques”, ha aplaudit Vilagrà tot referint-se a l’exposició, on apareixen referents de la professió que no sempre van gaudir del reconeixement que es mereixien per culpa del masclisme, com ara Dolors Monserdà, Maria Josepa Massanès i Carme Karr, Montserrat Roig, Margarita Rivière, Montserrat Minobis o Olga Viza. “El masclisme ha marcat la professió i han calgut molts anys per visibilitzar les dones periodistes”, ha afirmat la vicepresidenta, afegint que “les pioneres van crear aliances” i van parlar de “temes dels quals no es parlava”.

En aquest mateix sentit, de José ha argumentat que cal reivindicar les dones periodistes “amb cares i històries, des de les pioneres fins avui dia”. El seu paper, ha dit la vicedegana del Col·legi de Periodistes, va més enllà de la professió i ha servit “per la conquesta de drets socials com el dret a vot de totes les dones”.

Reptes pendents

L’acte d’aquest dimarts no només ha servit per reivindicar les dones periodistes, sinó que també ha posat de manifest els obstacles amb els quals encara es troben actualment. Vilagrà, Corcoy i de José han assenyalat que els problemes més notables són la bretxa salarial i la manca d’expectatives d’ascens laboral.

D’aquesta manera, de José ha exigit que s’equiparin els sous i ha explicat que sovint igualar salaris no vol dir que homes i dones cobrin el mateix. “El problema és que les dones no accedeixen als llocs de feina on es cobra més, i és la dona qui es redueix la jornada quan ha de cuidar els fills”, ha lamentat. Alhora, de José ha explicat que, de vegades, es relega les dones periodistes a les redaccions. “Se’ls diu que escriuen molt bé i que no fa falta que estiguin als despatxos”, ha criticat.

“El masclisme ha marcat la professió i han calgut molts anys per visibilitzar les dones periodistes”, ha afirmat Vilagrà

Per la seva banda, Vilagrà ha considerat que les dones han d’arribar als llocs de direcció periodístics de la mateixa manera que està passant a la política. “No pot ser que només una elit de dones arribi a les direccions, ho han de fer de manera massiva”, ha considerat Vilagrà.

Així mateix, Corcoy ha afirmat que les dones han de fer autocrítica, perquè “quan dirigeixen mitjans de comunicació sovint ho fan de la mateixa manera que els homes”. “Hem de trobar vies més compartides i horitzontals i aconseguir establir els nostres propis models a les redaccions”, ha sentenciat.

El periodisme local, primera trinxera

Vilagrà també ha volgut reivindicar el periodisme local com a antídot contra la deriva antidemocràtica que es comença a apreciar arreu del món. “Als Estats Units, per exemple, si el populisme i les fake news s’obren camí és perquè es van perdent els mitjans de comunicació locals, i és per això que cal reivindicar aquests mitjans que expliquen la realitat més propera de forma simple, que no simplista”, ha conclòs.