“Si no t’agrada el comerç que hi ha a la Rambla, has de canviar el visitant”

S’acaba un cicle a l’associació de veïns i comerciants de la Rambla. Fermín Villar, president durant dos mandats i amb catorze anys a la junta, tanca la paradeta i deixa la presidència. Ho fa satisfet per la nova dinàmica a la Rambla, però conscient que s’haurà de lluitar molt encara per complir els objectius.

Vostè és una de les cares més conegudes de l’entitat. Per què plega?
El 2014 vam posar un límit per a la presidència d’Amics de la Rambla de dos mandats de quatre anys. Ho vam fer per obligar la mateixa entitat a renovar-se i crec que és una cosa bona.

Marxa amb la remodelació de la Rambla en marxa.
Sí, la remodelació la tenim començada. I l’acceleració de les obres, anunciada. Amb això vull dir que el primer objectiu de la nova junta serà vigilar que es compleixin els terminis.

Encara no les tenen totes?
Volem que les obres de la segona fase comencin amb data, que estem prou segurs que passarà. I volem que s’intentin acabar amb data, també. I, mentre durin, necessitem que hi hagi molta comunicació amb l’Ajuntament, com la que hi ha ara amb l’oficina de la Rambla. En definitiva, que sigui un procés eficient, perquè en la primera fase de les obres ens han faltat coses.

L’última polèmica ha sigut pel paviment gris que s’ha col·locat.
Posis el paviment que posis, facis el que facis a la Rambla, sempre hi haurà polèmica. Jo sempre dic que som lliures de criticar, però primer hem de trepitjar el carrer.

“L’error dels comuns va ser no entendre que, si no cuides Ciutat Vella, perds Barcelona”

Ara mateix estem veient que el paviment de la part baixa, que semblava gris, després d’uns mesos i de les últimes pluges, està mostrant les vetes de color de la pedra i ja s’assembla molt més als renders. És fàcil criticar a les xarxes socials.

Sobretot parlant de la Rambla…
Quan et surt un gra al dit gros del peu, si no et molesta, ni te’l mires. Ara bé, si et surt al nas, intentes tapar-te’l, encara que no et molesti. Agradi o no, la Rambla és la cara de Barcelona i tot el que hi passa té un ressò molt més fort.

Un cop obtinguda la remodelació, quin és el següent repte?
Això ho haurà de dir el nou president, però hi ha coses que n’hem d’estar molt pendents. Per exemple, s’ha de millorar molt l’agilitat de la burocràcia administrativa.

En quin sentit?
No pot ser que es triguin divuit mesos a tenir una llicència d’activitat comercial. És veritat que el 98% dels edificis són finques protegides i cal demanar un permís, presentar un projecte, que l’aprovin… Fins aquí, encara. Però no pot ser que l’Institut de Paisatge Urbà i Patrimoni no vagin de bracet amb les llicències del Districte. Saps a qui perjudica això?

A qui?
Als petits comerciants. Els grans tenen capacitat financera i, fins i tot, poden reclamar legalment. En canvi, els petits s’han d’esperar fins que els permetin obrir. I després han d’assumir tots els canvis que s’hagin de fer.

Els comerciants també es queixen de les inspeccions. Creuen que n’hi ha massa?
Nosaltres volem inspeccions i compliments normatius. Si s’ha de sancionar, que se sancioni, però amb informació prèvia. Si durant molt de temps l’administració ha deixat fer malament les coses i un dia decideix regular-les, cal que informi i doni temps als comerços per poder corregir-les. I si no les corregeixen, llavors, sí que els pots sancionar. Per això dic que ens cal més agilitat administrativa.

Últimament, s’han afegit a les queixes les botigues de souvenirs de l’entorn.
En aquest tema la ciutat ha posat en pràctica un condicionant il·legal i, si no ho modifiquen abans, el col·lectiu d’afectats guanyarà als tribunals. S’està limitant als comerços a tenir un màxim de 20% de productes de souvenir. Però, què és un souvenir? On està escrit?

No és fàcil de dir…
I tant que no. Això sembla una persecució ideològica perquè no els agrada un perfil de comerç. Doncs, si no t’agrada el comerç que hi ha, has de canviar el visitant. No permetis que els captadors de clubs cannàbics ocupin l’espai públic i no tindràs botigues de paper de fumar.

El canvi dels comuns pel PSC no ha millorat la situació?
De moment, ens han canviat la partitura, però la música sona igual. Sí que hi ha hagut petits canvis i la partitura sembla més esperançadora… Podríem dir que es noten els nous arranjaments, tot i que la simfonia encara té una direcció molt lenta de canvi. Això sí, pel que fa a la predisposició, és la nit i el dia. El gran error dels comuns va ser no entendre que, si no cuides Ciutat Vella, perds Barcelona. I a dins del districte, tot comença a la Rambla.

Una novetat molt esperada ha sigut la recuperació de l’edifici de la Foneria dels Canons.
Sí, però falta molt per veure’l rehabilitat. Les obres haurien d’haver començat fa unes setmanes i encara no tenen data d’inici. A més, després de tant de temps aturat, ara l’edifici necessitarà tres anys d’obres… De totes maneres, no es l’únic que s’hauria de recuperar.

Quin altre edifici públic es pot sumar a la causa?
El que és molt fort és que, excepte ara la Foneria, el que es mou a la Rambla són els privats. Tenim un munt d’espai públic infrautilitzat. El Palau Moja, per exemple. Està actualment tancat i els porxos s’han convertit en dormitori per a gent sense sostre… O la seu del Departament de Cultura. Ens agrada molt que estigui a la Rambla, però hauria de ser un edifici permeable.

Permeable?
Sí, obert al públic, com el Palau de Virreina que, fins i tot, disposa de lavabos públics. A banda de la Foneria i la seu de Cultura, entre la Rambla i el Portal de la Pau es podrien aprofitar molts més edificis: el Santa Mònica, la Comandància Naval, el Govern Militar, o fins i tot la Delegació d’Hisenda. L’administració ha de cuidar molt més les seves propietats.

I el Teatre Principal?
Aquest és privat i és un dels que està en marxa. Hi ha un projecte d’un empresari que està negociant amb l’Ajuntament. Esperem que tiri endavant perquè és algú que té ganes de recuperar-lo i no de fer-ne pedaços, com va passar fa uns anys. Si aquest empresari marxa, l’edifici es passarà vint anys més tancat, perquè és enorme i necessita una inversió absurda.

Tinc entès que a vostè li dol especialment que s’emportin la biblioteca Andreu Nin? 
L’alcalde presumeix d’haver fet l’acord per ocupar el Borsí amb la biblioteca, però si ho fa, que sembla que sí, vestirà un santet a mitges, perquè no hi cap sencera, i desvestirà un arcàngel i un apòstol, perquè ens traurà la biblioteca de la Rambla. Em dol també perquè és un equipament que porta gent jove al barri.

Un dels seus objectius, fa vuit anys, era que la Rambla fos un barri per si mateixa. 
Sí, aspirava a convertir-la en el cinquè barri de Ciutat Vella, però ho vam deixar estar perquè no hi havia la voluntat ni la capacitat per part nostra de pressionar.

Allò era per evitar que la Rambla fos considerada una frontera.  
Això sí que ho hem aconseguit, ni que sigui mínimament, que la Rambla deixi de ser una frontera i es converteixi en frontissa entre el Raval i el Gòtic. Hem teixit moltes complicitats amb el Raval i també hem incorporat el teixit comercial del barri de la Mercè. És una permeabilitat que feia molta falta.