Després de les eleccions del 26J, una multitud de reaccions s’han desfermat als mitjans informatius amb comentaris i anàlisi dels resultats obtinguts pels diferents partits polítics, intentant explicar el perquè d’aitals resultats. El que és una paranoia, és no voler veure i entendre què passa en la realitat i pintar-la segons convingui. Voler tenir una explicació de com pot ser que el PP a Catalunya hagi augmentat el nombre de vots, amb els antecedents del joc brut del senyor Fernández Díaz en les converses amb De Alfonso és incomprensible, només es podria entendre que als seus votants ja els està bé i premien al ministre per “fotre canya als independentistes”. Si amb els centenars d’implicacions en casos de corrupció, amb el senyor Mariano Rajoy a la lluna de València, augmenten els seus votants, serà perquè ja els està bé que sàpiguen portar els seus “negocis”. Quan la societat està condemnada per la desaparició de la classe mitjana, l’atur, els sous de misèria i els contractes temporals per dies i hores, la depredació dels diners dels fons de pensions, etcètera, el resultat és inexplicable.
Molts catalans veiem Espanya com una cosa llunyana però que ens mortifica i en rebem les conseqüències d’un ens momificat, anquilosat en la seva supèrbia que pretén imposar el model castellà, sense una mínima autocrítica, ni fer ni un gest, d’apropament i entesa, cap a Catalunya. El més decebedor és que amb el PP s’alineen, amb petits matisos, les altres tres forces principals de la política espanyola. El poble espanyol ha votat, es pot ser més autodestructiu i masoquista? Van aviats!
