Xavi Casinos

Calgary és el nou model de referència per transformar els districtes econòmics? Almenys és el que The Washington Post va defensar fa uns mesos en un extens article del seu equip editorial. El diari nord-americà lloava l’estratègia de la ciutat canadenca per recuperar el seu downtown, colpejat per la crisi del preu del petroli del 2014 i, més recentment, per la covid i la implantació del teletreball. La reacció de les autoritats municipals ha estat impulsar la reconversió dels metres quadrats d’oficines que han quedat buits –inclosos edificis sencers– en habitatges, per atraure residents i evitar que el districte econòmic es converteixi en un desert urbà, per la desaparició, també, d’activitats associades com la restauració i altres serveis.

Aquesta ciutat d’1,4 milions d’habitants a l’estat d’Alberta –conegut com la Texas del Canadà per la seva important indústria del petroli i el gas– és, en efecte, el model que intenten imitar altres metròpolis canadenques i dels Estats Units per fer front a la crisi dels seus respectius downtowns. La pregunta és si el model de Calgary és traslladable a Europa i a l’àrea metropolitana de Barcelona en concret per combatre la crisi del sector de les oficines.

La covid i el confinament van implantar arreu el teletreball. Avui, gran part d’empreses i administracions públiques han consolidat un model híbrid, en el qual un bon nombre d’empleats van a treballar de manera presencial només dos o tres dies a la setmana. La resta de dies ho fan des de casa.

Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), el 2019 teletreballaven a Catalunya el 8,6% dels ocupats; el 2020, en plena pandèmia, aquesta xifra va pujar fins al 19%, i el 2022 va baixar al 15,9%, que encara és el doble d’abans de la covid. I segons dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en el primer trimestre del 2023 la superfície d’oficines en oferta de lloguer s’estava reduint, mentre que el preu augmentava. Es podria concloure, doncs, que hi ha hagut una certa tendència cap al retorn als despatxos, tot i que no sembla prou significativa. Aquesta tendència coincideix amb el debat encetat en grans empreses que tornen a posar en valor la presencialitat.

Transformar oficines en residencial a l’estil Calgary podria ser la solució al problema endèmic de l’habitatge, però no és el nostre model

Hi ha grans diferències entre les ciutats nord-americanes i les europees. Tret d’algunes excepcions a banda i banda de l’Atlàntic, les primeres són extenses i acostumen a concentrar l’activitat econòmica als downtowns o districtes econòmics. A Europa, trobem concentracions de negocis similars als downtowns a la City de Londres, per exemple, però s’imposa més el model de diversitat d’usos a tota la ciutat. És el cas de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tot i que hi ha zones amb una certa concentració d’oficines, com el 22@ i la plaça Europa, a l’Hospitalet, per citar-ne només dues, no tenen la magnitud d’una City o d’un downtown.

Fa pocs mesos, la consultora Ernst & Young va fer públic un estudi sobre el mercat immobiliari d’oficines a Madrid i a Barcelona on constatava una pèrdua d’interès inversor en un mercat que es considera sobreofertat. Segons el citat informe, a Barcelona hi ha 8.000 oficines que es podrien reconvertir en habitatges.

Tot plegat podria fer pensar que transformar oficines en residencial a l’estil Calgary podria ser la solució al nostre problema endèmic de l’habitatge. Doncs res més lluny. En primer lloc, gran part dels tenidors d’oficines són privats que buscaran la màxima rendibilitat dels seus immobles i, per tant, amb gens d’interès per oferir preus assequibles en cas que poguessin convertir oficines en habitatges. D’altra banda, caldria veure com legalitzar aquest canvi d’ús. Tampoc té a veure el nostre ordenament jurídic en aquesta matèria amb els dels Estats Units i el Canadà, molt més permissibles i menys protectors.

Malgrat tot, cal tenir en compte que, almenys a Barcelona, serà complicat tornar enrere amb el teletreball. Sindicats i comitès d’empresa ho consideren una conquesta i ho posaran molt difícil. Fa poques setmanes, un estudi de l’International Workplace Group destacava que la capital catalana és una de les millors ciutats per teletreballar. I ho és pel clima, l’oferta cultural i l’ambient cosmopolita, entre altres raons. Vaja, que el teletreball ha vingut per quedar-se, i el que podem esperar és una tendència a reduir l’ocupació de les oficines. Les empreses necessiten menys espai i ara mateix no és una bona inversió. A més, el fenomen del coworking s’està imposant per a petites empreses i autònoms.

El problema de l’habitatge a casa nostra només es pot encarar des de polítiques públiques que posin oferta assequible al mercat per intervenir en el preu. La transformació del downtown de Calgary està sent tot un èxit als Estats Units i al Canadà, però no és el nostre model.